50 anys de presó per a l’home que va assassinar als seus dos fills a Godella

La Secció Tercera de l’Audiència Provincial de València ha condemnat a penes que sumen 50 anys de presó -amb un màxim de compliment de 40– a l’home al qual un jurat popular va declarar culpable la setmana passada de l’assassinat dels seus dos fills menors d’edat en la localitat de Godella.

La sentència absol en canvi a la mare, coautora dels crims, per la concurrència de l’eximent completa d’anomalia psíquica, a causa de la malaltia mental que pateix, però li imposa una mesura de seguretat privativa de llibertat consistent en l’internament en un centre psiquiàtric adequat al tractament de la seua patologia.

El magistrat que va presidir el Tribunal del Jurat ha modificat la situació personal de la dona, que es trobava a la presó preventiva per estos fets, i ha acordat la seua llibertat provisional de manera immediata.

L’acusada serà traslladada ara des del Centre Penitenciari de Picassent a la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica d’Aguts de l’Hospital La Fe de València a fi que el personal sanitari l’examine i valore si escau el seu ingrés no voluntari en un centre.

La resolució, que pot ser recorreguda en apel·lació davant la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), estableix que els dos progenitors hauran d’indemnitzar conjuntament i solidàriament amb 300.000 euros als avis paterns dels xiquets i amb la mateixa quantia, 300.000 euros, als avis per línia maternal.

De conformitat amb el veredicte del Jurat, l’Audiència de València ha declarat provat que els pares van assassinar el 13 de març de 2019 als seus fills, un xiquet de tres anys i una xiqueta de només sis mesos, després de propinar-los multitud de colps, sobretot al cap, en la parcel·la de la casa de camp de Godella on residien.

Els acusats estaven convençuts de l’existència d’una secta que els perseguia, assetjava i abusava sexualment del xiquet, fins al punt que s’alternaven per a realitzar vigílies nocturnes per a evitar ser atacats i que els seus fills foren segrestats, segons precisa la resolució judicial.

Impulsats per eixes creences i idees, que l’home va inculcar a la seua companya sentimental, van decidir que l’única manera de protegir els menors era sotmetre’ls a un “bany purificador”, “acabar amb les seues vides i enviar-los al més enllà perquè posteriorment pogueren reviure”.

D’esta manera -prossegueix la sentència-, la nit dels fets, entre les 22 i les 4 hores, “actuant de comú acord en execució de tal pla, hisenda i deixant fer l’u a l’altre”, van agafar als seus fills, els van banyar en la piscina de la casa i van posar fi a la seua vida a colps.

L’Audiència assenyala, tal com va declarar provat el jurat, que en el moment de cometre els crims la mare dels menors va patir un brot agut d’esquizofrènia de tipus paranoide “que anul·lava completament les bases psicobiologies de la seua imputabilitat (intel·ligència i voluntat)”.

La sentència declara al pare autor de dos delictes d’assassinat amb agreujant de parentiu i li imposa per cadascun d’ells 25 anys de presó, amb un limite màxim de compliment de 40 anys, segons el que s’estableix pel Codi Penal, així com llibertat vigilada durant 10 anys.

A la mare l’absol d’eixos dos mateixos delictes, per la circumstància eximent complete d’anomalia o alteració psíquica, encara que li imposa per cadascun d’ells una mesura de seguretat consistent en un màxim de 25 anys d’internament en un centre psiquiàtric adequat al tractament de la malaltia mental que pateix, amb un màxim de compliment de 40 anys, i llibertat vigilada durant 10 anys.

Últimes notícies

Les sol·licituds d’asil cauen un 12,6 % a la Comunitat Valenciana fins a les 6.976

Les peticions d’asil a la Comunitat Valenciana han baixat d’un any a l’altre de 7.981 a 6.976, un 12,6 % menys, sobretot per l’enduriment de polítiques migratòries i normatives com el Reglament d’Estrangeria.

La visita de l’ambaixador xinés obri noves oportunitats comercials i culturals per a la Comunitat

Juanfran Pérez Llorca ha rebut l’ambaixador de la República Popular de la Xina a Espanya per a reforçar les inversions, el comerç i els intercanvis culturals amb la Comunitat Valenciana.

Així serà la rebaixa de l’IRPF valencià que el Consell vol portar prompte a Les Corts

La nova llei d’Acompanyament dels comptes de la Generalitat per a 2026 preveu una rebaixa dels tipus autonòmics de l’IRPF en pràcticament tots els trams, amb especial impacte en les rendes mitjanes i baixes, i canvis en successions i donacions per a afavorir el relleu en l’empresa familiar.

Les persones amb discapacitat guanyen drets a la Comunitat Valenciana amb les últimes lleis del Consell

El Consell reforça la protecció de les persones amb discapacitat, especialment sordcegues, amb noves lleis sobre gossos d assistència i accessibilitat universal consensuades amb ONCE i CERMI.

Condemnat a més de 23 anys de presó per maltractar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi

Un home de 56 anys ha acceptat 23 anys, 6 mesos i un dia de presó per maltractar, amenaçar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi. La sentència també condemna un amic seu per encobriment i fixa altes indemnitzacions per a la família de la víctima.

Derribo del bloc ‘Txernòbil’ de Campanar per a fer 133 vivendes noves

L'Ajuntament de València ha iniciat el derribo del bloc conegut com 'Txernòbil', a Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena de protecció pública, dins del PAI Pare Doménech.

Derribem el bloc ‘Txernòbil’ de Campanar: així seran les 133 noves vivendes

L’Ajuntament de València ha iniciat el derribament del bloc conegut com ‘Txernòbil’, al barri de Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena d’elles de protecció pública, i a una profunda reurbanització de l’entorn.

Onada de protestes este dimecres davant Les Corts per taxis, concertada i serveis socials

Taxistes, patronal de VTC, docents de la concertada, personal de centres socials i la Xarxa pel Finançament Just han convocat este dimecres diverses concentracions davant Les Corts per a pressinar el Consell i els grups parlamentaris.