Per què les dones musulmanes porten vel?

Fotografía de una mujer con el velo islámico.

Fotografia d’una dona amb el vel islàmic | Actuall.

 

El Hiyab és el vel que porten al cap les dones musulmanes i que tanta polèmica genera. Es tracta d’un costum de l’Islam que tenen present totes elles, encara que algunes creuen més que altres en esta religió. Moltes vegades s’ha relacionat la pràctica amb el masclisme, a causa de les idees dels partits europeus ultradretans i del racisme occidental. Però quin és realment el motiu pel qual les dones musulmanes porten vel?

 

Les imposicions morals existents han comportat en moltes ocasions la generalització de les coses. Tanmateix, algunes són il·lògiques perquè suposen el menyspreu de les llibertats. El primer que s’ha de saber per entendre els motius és conèixer els sis tipus de vels que existeixen segons la part del rostre o del cap que la dona es vol cobrir.

 

Descobreix les diferències: Els 6 tipus de vel islàmic i com s’utilitzen

Els 4 motius pels quals es pot portar el vel

Una dona musulmana pot portar vel islàmic per diverses raons, tot i que es podria argumentar de moltes maneres.

1. Ho diu l’Alcorà

L’Alcorà és el llibre sagrat en què es basen els experts teòlegs i religiosos musulmans, el qual també ha generat nombrosos debats entre els islamistes en relació a les diverses interpretacions que es poden fer.

«Profeta! Digues a les teues dones, a les teues filles i a les dones dels creients que es cobreixin amb el vel. És el millor perquè se les puga distinguir  i no siguen molestades…» (Noble Corán 33:59)

Com bé es pot comprovar, la frase ofereix diferents interpretacions. Podria ser que Al·là demanés que se’l fiqués per no molestar amb les mirades de luxúria dels altres homes. No  obstant això, l’objectiu també podria ser preservar la seua integritat o senyalar el seu estatus social.

Últimes notícies

Educació i sindicats avancen en la reducció de burocràcia i mantenen la negociació

Educació i els sindicats docents han acostat postures per a reduir la burocràcia i es tornaran a reunir per a abordar infraestructures educatives i ràtios en ple calendari de mobilitzacions.

Pérez Llorca considera que la vaga de docents ja no té sentit en plena negociació

Juanfran Pérez Llorca afirma que la vaga del professorat valencià ha perdut sentit perquè la Generalitat manté la negociació oberta i mostra voluntat d'acord.

Pérez Llorca defén que els pròxims pressupostos faran justícia fiscal a la societat valenciana

Juanfran Pérez Llorca anuncia que els pròxims pressupostos de la Generalitat Valenciana inclouran una rebaixa fiscal i millores salarials per a docents, que, sosté, iniciaran una etapa de major justícia fiscal en la Comunitat.

Paco Roca denuncia el plagi d’un cartell seu i alerta de l’ús indegut de la IA

Paco Roca denuncia el plagi del cartell de la 60 Fira del Llibre de València en un anunci de la Fira del Llibre de San Martín de la Vega i advertix del risc d'usar IA vulnerant drets d'autor.

Educació i sindicats xoquen per les ràtios i la Conselleria prepara una nova proposta

La Conselleria d'Educació i els sindicats docents mantenen el seu desacord sobre la reducció de ràtios i l'administració es compromet a presentar una nova proposta mentres continua la vaga indefinida.

La regidora de Vox a València Cecilia Herrero serà jutjada per un delicte d’odi

L'Audiència de València manté el processament de la regidora de Vox Cecilia Herrero per un presumpte delicte d'odi per missatges reiterats contra migrants, col·lectiu LGTBI i persones amb discapacitat.

Educació precisa que la revisió salarial pactada amb ANPE i CSIF cobrirà els 200 euros fins a 2028

Educació aclarix en la taula sectorial que l'actualització conforme a l'IPC afectarà el total dels 200 euros de pujada del complement específic pactats amb ANPE i CSIF fins a 2028, i no sols a l'últim tram de 50 euros.

Dos nous crebalossos reforcen la reintroducció en la Tinença de Benifassà

Dos nous exemplars de crebalossos s'incorporen al projecte de reintroducció en la Tinença de Benifassà, que busca consolidar una població estable d'esta au en perill d'extinció.