Per què les dones musulmanes porten vel?

Fotografía de una mujer con el velo islámico.

Fotografia d’una dona amb el vel islàmic | Actuall.

 

El Hiyab és el vel que porten al cap les dones musulmanes i que tanta polèmica genera. Es tracta d’un costum de l’Islam que tenen present totes elles, encara que algunes creuen més que altres en esta religió. Moltes vegades s’ha relacionat la pràctica amb el masclisme, a causa de les idees dels partits europeus ultradretans i del racisme occidental. Però quin és realment el motiu pel qual les dones musulmanes porten vel?

 

Les imposicions morals existents han comportat en moltes ocasions la generalització de les coses. Tanmateix, algunes són il·lògiques perquè suposen el menyspreu de les llibertats. El primer que s’ha de saber per entendre els motius és conèixer els sis tipus de vels que existeixen segons la part del rostre o del cap que la dona es vol cobrir.

 

Descobreix les diferències: Els 6 tipus de vel islàmic i com s’utilitzen

Els 4 motius pels quals es pot portar el vel

Una dona musulmana pot portar vel islàmic per diverses raons, tot i que es podria argumentar de moltes maneres.

1. Ho diu l’Alcorà

L’Alcorà és el llibre sagrat en què es basen els experts teòlegs i religiosos musulmans, el qual també ha generat nombrosos debats entre els islamistes en relació a les diverses interpretacions que es poden fer.

«Profeta! Digues a les teues dones, a les teues filles i a les dones dels creients que es cobreixin amb el vel. És el millor perquè se les puga distinguir  i no siguen molestades…» (Noble Corán 33:59)

Com bé es pot comprovar, la frase ofereix diferents interpretacions. Podria ser que Al·là demanés que se’l fiqués per no molestar amb les mirades de luxúria dels altres homes. No  obstant això, l’objectiu també podria ser preservar la seua integritat o senyalar el seu estatus social.

Últimes notícies

La direcció de David Gimilio al MuVIM obri una nova etapa en la Cultura de la Diputació de València

El nomenament de David Gimilio com a director del MuVIM completa l’organigrama cultural de la Diputació de València i impulsa una futura exposició permanent amb la col·lecció artística provincial i mostres temporals d’art contemporani.

Camarero carrega contra qui vol ‘patrimonialitzar’ la lluita pels drets LGTBIQ+ en el Dia de l’Orgull

La vicepresidenta Susana Camarero defensa en l’IVAM que la defensa dels drets LGTBIQ+ és una responsabilitat compartida i anuncia més espais lliures de LGTBIQ+fòbia a la Comunitat Valenciana.

Aules a més de 34 graus: CCOO alerta d’un risc generalitzat als col·legis valencians

CCOO PV ha denunciat que en més de 65 centres educatius públics de la Comunitat Valenciana s’han registrat fins a 34 graus o més en aules i espais docents, per damunt del límit legal de 27 graus.

Les apostes en línia es disparen entre els menors de 35 anys a la Comunitat, segons Patim

Un estudi de Patim mostra que el joc patològic s’ha fet més complex, amb més pes del joc online entre menors de 35 anys, inici en l’adolescència i forta combinació amb altres addiccions com alcohol i cocaïna.

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.

Canvi en l’alcaldia de Manises: Jesús Borràs substituïx Javier Mansilla segons el pacte de govern

Jesús Borràs, regidor d’APM-Compromís, ha assumit l’alcaldia de Manises en substitució del socialista Javier Mansilla, tal com preveia el pacte de govern signat a l’inici de la legislatura entre PSPV-PSOE, APM-Compromís i Podem.

CSIF exigix saber amb quin personal es reforçaran els centres de salut este estiu

El sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria de Sanitat que detalle ja amb quin personal reforçarà cada departament de salut este estiu per a cobrir vacacions i l’augment de població, mentre la Conselleria recorda que ja ha remés el Pla de Vacacions de 2026 als sindicats.

Els llauradors tindran cobert el 100 % del cost de replantar fruiters i cítrics danyats per la dana

La Generalitat ha llançat una ordre d’ajudes de 26,7 milions per a cobrir fins al 100 % del cost de replantar vinya, cítrics i altres cultius llenyosos arrasats per la dana, amb un màxim de 6.000 euros per hectàrea i 50.000 euros per beneficiari en tres anys.