Compromís denuncia una caiguda del 40 % en la venda d’entrades dels concerts de Vivers

Compromís ha denunciat que els concerts de Vivers han venut enguany 33.626 entrades, un 40 % menys que en 2023, quan van assistir 55.000 espectadors segons les dades oficials de la Regidoria de Festes i Tradicions de València.

El regidor de Compromís a l’Ajuntament de València Pere Fuset ha assegurat que el govern municipal ha ocultat esta informació. Segons ha explicat, les xifres s’han conegut ara perquè el Síndic de Greuges ha exigit facilitar-les d’acord amb la legislació vigent.

Fuset ha afirmat en un comunicat que este retard respon a la voluntat d’“ocultar el fracàs de la seua política cultural, carregada de censura i sectarisme”. Segons ha dit, la davallada d’assistència confirma la seua crítica a l’actual model de programació.

Dades d’aforament i taquilla

Segons els càlculs que ha fet públics Compromís, només en dos dels 18 concerts programats s’han venut totes les entrades i s’ha omplit el recinte. En altres dos concerts més concorreguts s’hauria venut aproximadament la mitat de les 5.000 localitats disponibles.

Per a la resta de cites, la formació assegura que la venda ha quedat molt per davall de l’aforament. Compromís situa la mitjana general dels concerts al 35 % de capacitat, la qual cosa suposa desenes de milers de butaques buides al llarg del cicle.

Fuset ha detallat també que en almenys quatre actuacions no s’ha arribat a les 1.000 entrades venudes. A més, hi ha hagut concerts que amb prou faenes han superat les 500 localitats ocupades, és a dir, al voltant del 10 % de l’aforament.

El regidor ha explicat que més de 4.000 dels accessos registrats corresponen a persones convidades. Ha qualificat este fet d’“estratègia per a intentar maquillar l’escassa assistència a uns concerts que PP i Vox han dut a la decadència més absoluta”.

Crítica al cost i al model de Fira

Compromís ha remarcat que l’Ajuntament ha gastat, segons les seues dades, més de 2.000.000 d’euros en la Fira. Fuset ha assegurat que la mitat d’esta quantitat s’ha destinat a contractes adjudicats a dit.

Per al regidor, estos números són “un apunt més de la decadència a què han dut una Fira que ja no és Gran ni de València”. Ha vinculat així la baixa assistència amb el que considera una pèrdua de pes cultural i d’identitat del certamen.

Fuset ha mostrat igualment dubtes sobre la fiabilitat de les xifres remeses pel govern. Ha remarcat que s’han facilitat en el mes d’agost, quan molta gent està de vacacions. Segons ha indicat, això pot permetre “maquillar-les per a intentar dissimular un desastre encara major”.

El regidor ha carregat també contra la política de preus públics dels concerts. Ha qualificat les entrades de “molt elevades” i ha afirmat que “no són pròpies de concerts cofinançats per l’Ajuntament”.

Debat sobre censura i presència de música en valencià

Compromís ha acusat l’equip de govern de practicar “censura” sobre la música en valencià als escenaris de Vivers. Fuset ha recordat que, en edicions anteriors, els concerts en la nostra llengua solien esgotar les entrades.

En canvi, ha posat com a exemple “cancel·lacions com la de Bertín Osborne, que s’ha repetit este any amb Septeto Carey”. Segons ha indicat, un correu dels promotors reconeixia que només s’havien venut 100 entrades per a este últim concert.

El regidor ha conclòs que “estan convertint València en un desert cultural, amb menys diversitat, menys música pròpia i menys públic”. En la seua opinió, hi ha “més propaganda i més censura, però menys cultura i la voluntat clara d’amagar la realitat mentres parlen d’un gran èxit en notes de premsa oficials tan manipulades que fan vergonya”.

Últimes notícies

Pérez Llorca assegura que no hi ha alternativa al PP en 2027

Juanfran Pérez Llorca afirma en un acte al Puig de Santa Maria que les eleccions de 2027 entren en l’‘esprint final’ i que no veu alternativa al PP, en al·lusió directa a Diana Morant. La portaveu popular al Congrés, Esther Muñoz, dona per fets els ‘últims mesos’ de Pedro Sánchez a la Moncloa i contraposa la seua gestió a la d’Alberto Núñez Feijóo.

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.