Així serà el procés judicial que decidirà si Mónica Oltra és o no imputada

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana haurà de seguir diversos tràmits per a decidir si la vicepresidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra, és investigada per l’actuació del departament que dirigeix en un cas d’abusos sexuals pel qual va ser condemnat el seu exmarit.

La causa que investiga la gestió que la Generalitat Valenciana va fer dels abusos a una menor tutelada, entre finals de 2016 i principis de 2017, per part del llavors marit de Mónica Oltra es troba en un dels punts clau de tot el procés. Davant la «impossibilitat de prosseguir» el treball sense infringir el seu dret de defensa, el titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València ha decidit elevar al Tribunal Superior de Justícia la petició d’investigar a la vicepresidenta de l’executiu autonòmic per la seua condició d’aforada.

A l’espera de la decisió de la Sala civil i Penal del TSJCV, les peticions de dimissió des de l’oposició – que Oltra no contempla – han sigut constants davant el tancament de files del Govern valencià -PSPV, Compromís i Unidas Podemos- davant la possible imputació del seu també portaveu.

Divendres passat el titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València va sol·licitar formalment a l’alt tribunal valencià que investigue a Oltra i a diversos dels seus subordinats en la Conselleria d’Igualtat i altres professionals que van intervindre en l’elaboració d’un expedient intern que el jutge considera una «investigació parajudicial» confeccionada per a desacreditar a la menor.

En aquest escrit, el jutge considera que «no resulta ja possible progressar en la investigació» sense que la vicepresidenta «siga sentida com investigada» i creu que existeixen «indicis racionals, seriosos i fundats» de la seua participació en una iniciativa per a desacreditar el testimoniatge de la menor víctima dels abusos en un centre públic d’acolliment.

A més, reclama al TSJCV que «atraga» també la competència respecte dels fet executats per persones no aforades, un total de 13, per apreciar «connexió material inescindible» d’Oltra amb la resta de processaments.

L’escrit raonat que l’instructor i titular d’Instrucció 15, Vicente Ríos, ha remés a la Sala civil i Penal del TSJCV no pot ser recorregut en si mateix, encara que sí la decisió d’elevar-ho a l’alt tribunal.

No obstant això, atés que Mónica Oltra encara no és part en el procés, la decisió de recórrer aquesta primera decisió del jutge únicament pot ser adoptada per alguna de les parts personades.

Una vegada arribe aquest escrit raonat a la Sala civil i Penal del TSJCV s’acordarà una diligència d’ordenació en la qual es nomenarà tres magistrats perquè es pronuncien sobre l’admissió d’aquest escrit.

La sala està actualment integrada per María Pía Calderón, José Francisco Ceres, Antonio Ferrer, Carmen Llombart i l’ex fiscal anticorrupció Vicente Torres; un d’ells exercirà de ponent, i donarà trasllat a la Fiscalia, perquè es pronuncia també sobre la competència de la Sala i establisca una posició respecte a l’obertura o no d’una causa.

En cas que finalment els tres magistrats designats observen indicis de delicte i decidisquen obrir una causa i investigar a Oltra hauran de nomenar un instructor i decidir si l’alt tribunal es queda amb tota la causa -com proposa Instrucció 15- o únicament amb el fet relatiu a la vicepresidenta, en cas que consideren que es pot separar la seua responsabilitat de la resta d’investigats.

La causa té el seu origen en sengles denúncies de l’advocat de la víctima i líder d’Espanya 2000, José Luis Roberto, i l’associació Gobiérna- Te, impulsada per la cofundadora  de Vox Cristina Seguí. A més, la formació de Santiago Abascal exerceix l’acusació popular. Sorgeix arran de la sentència de l’Audiència de València que va condemnar a l’agressor i en la qual ja s’indicaven indicis d’encobriment per part del personal d’Igualtat.

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.