14.9 C
València
Dimecres, 10 desembre, 2025

El Senat aprova la reforma de l’Estatut valencià amb l’abstenció de Ciudadanos

 

El Ple del Senat aprovava aquest dimecres la reforma de l’Estatut de la Comunitat Valenciana, que inclou que les inversions de l’Estat en aquesta comunitat hauran de ser equivalents al pes demogràfic de la regió, amb el vot a favor de tots els grups parlamentaris a excepció de Ciudadanos, que s’ha abstingut en la votació.

 

La resta de grups que han participat en el debat previ a la seua aprovació s’han felicitat del consens amb el qual ha arribat a la Cambra Alta la reforma. De fet, el text ha arribat al Senat amb un amplíssim consens del Congrés, on tots els grups li van donar suport excepte Ciudadanos, que es va abstindre. La formació, no obstant això, no ha portat a la Cambra les seues reticències.

 

La iniciativa suposa la incorporació a l’Estatut Valencià del que en el seu moment es va dir ‘clàusula Camps’, pel nom del president de la Generalitat Valenciana que la va impulsar, Francisco Camps. Es tracta d’una nova disposició addicional perquè les inversions de l’Estat en aquesta comunitat siguen equivalents al pes demogràfic de la regió.

 

Ciudadanos creu que és un engany

Malgrat la quasi total unanimitat a subratllar la importància de la norma, la veu discordant l’ha posada el senador de Ciudadanos Luis Crisol, qui ha qualificat la reforma de declaració d’intencions que serà “un engany més per als valencians”. Al seu judici, aquest tipus de disposicions “no vinculen a l’Estat”, per la qual cosa opinen que és un “estratagema” que busca rèdits electorals i no portarà “ni un euro als valencians”.

 

Per al senador del PP i expresident valencià Alberto Fabra, és una norma de la qual s’ha de destacar que veu la llum amb consens i ha reivindicat la figura de l’expresident Francisco Camps, que va ser qui “va fixar la disposició addicional” i va ser el que “ha permés arribar a aquesta reforma”. “És el moment de reconéixer el seu encert, valentia i ambició per a donar a la comunitat el que li corresponia”, ha afegit.

 

Tot i felicitar el poble valencià per aquesta reforma, Fabra ha apuntat que ara apel·la a l’eficiència de la mateixa i ha retret al govern de Sánchez que de les inversions previstes per a 2018 a València, només haja executat el 43%. “Demanem serietat, compromís i eficiència”, ha afegit.

 

A més, durant la seua intervenció, Fabra ha tirat en cara al senador de Compromís Carles Mulet que haja parlat de País Valencià quan, assegura, en l’Estatut es contempla com a Comunitat Valenciana. “Demanem respecte a l’Estatut, igual que la bandera és la senyera i la llengua la valenciana (…) ha de complir-se en la seua literalitat i no depenent del dia”, ha recordat.

 

“Política com a instrument d’acord”

La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha celebrat també que s’aprovara la reforma i ha recordat que genera responsabilitats al Govern per a complir amb les inversions fixades en la norma. A més s’ha congratulat que la reforma haja tirat avant amb un consens ampli perquè s’ha aconseguit que “la política siga un instrument d’acord”.

 

No obstant això, Batet ha lamentat que no s’haja aconseguit integrar a tots perquè Ciudadanos ha decidit quedar-se al marge. Sobre aquest tema ha recordat que la norma reformada és vinculant i “situa a cadascun davant la seua responsabilitat”. “Fixar paràmetres d’inversió és un element de referència, de control, de responsabilitat i d’exigència; i tots ho hem entés així”, ha afegit, per a matisar que hui l’Estatut d’autonomia es “enforteix i actualitza”.

 

En aquest sentit s’ha expressat també l’expresident i senador socialista Joan Lerma, qui ha demanat sense èxit a Ciudadanos que replantege la seua posició. A més ha recordat que la falta de consens és la que ha portat a València a estar mal finançada, per la qual cosa no ha trobat justificació per a la negativa del partit taronja al consens.

 

“Ciudadanos ho pagarà en les urnes”

El senador de Compromís Carles Mulet ha destacat que la reforma és “la constatació unànime i compartida que alguna cosa estava funcionant malament”, i que portaven anys i anys de maltractament. “Hi ha hagut infrainversió, som cinc milions d’habitants i se’ns ha retornat com si fórem quatre, i amb això hem hagut de pagar la sanitat, l’educació (…) any rere any”, ha lamentat, per a recalcar que aquest fet ha generat un deute asfixiant.

 

Mulet ha criticat la postura de Ciudadanos, i li ha assenyalat que ho pagaran en les urnes. A més els ha convidat a no comptar mentides, ja que “no és reforma inconstitucional sinó constitucional”.

 

Per a Podemos la reforma no és la més ambiciosa però reconeixen que “fa passos en la bona direcció”, i han qualificat l’acord d’important. Tant Cleries (PDeCAT) com Cazalis (PNB) han celebrat també la reforma i han desitjat tots dos que el Govern la respecte a partir d’ara.

 

Des d’ERC, el senador Josep Rufà ha assenyalat que encara que veuen amb bons ulls aquest desbloqueig, són escèptics amb la mesura que s’aprovava perquè la realitat els diu que l’Estat “mai ha tingut mirament cap a les necessitats dels valencians”. “És una regió pobra que paga a l’Estat com si fóra de les més riques”, ha lamentat, per a afegir que dels 5 milions d’habitants de la regió, el 31% està en risc d’exclusió social enfront del 26% de la resta de l’Estat.

 

Finalment, ha recordat que la reforma no obliga a l’Estat i ha augurat que es trobaran pretextos per a no arribar a les inversions. En aquest punt ha assenyalat la necessitat que es cree una agència tributària pròpia, un òrgan autònom que no depenga de l’autoritat de torn i que dote a la comunitat de “sobirania fiscal”.

Últimes notícies

El Congrés suspén a Ábalos de drets i deures com a diputat després de l’acte ferm del Suprem

La Mesa del Congrés ha acordat la suspensió de José Luis Ábalos després que el Tribunal Suprem haja confirmat el seu processament. La mesura aplica l'article 21.2 del Reglament i implica la pèrdua de prerrogatives i percepcions econòmiques.

L’Ajuntament d’Alacant ha aprovat l’ajuda de 300 euros per cada fill nascut en 2025

Alacant ha aprovat la resolució provisional de les ajudes per naixement de 2025: 300 euros per fill i 100.000 euros de dotació. 332 famílies ja assignades i la resta es pagarà amb càrrec a 2026 si complix les bases.

Camps demana a Pérez Llorca la data del congrés regional del PPCV

El expresident ha demanat al secretari general del PPCV que concrete el calendari del congrés regional i explique per què no s'ha convocat. També reclama garanties perquè els aspirants puguen dirigir-se a la militància.

L’acusació readmesa en la causa de la DANA demana anul·lar la instrucció des de setembre

L'Audiència de València va estimar el recurs i va readmetre a l'acusació particular. Després d'això, ha demanat anul·lar l'actuat entre el 4 de setembre i el 10 de desembre o repetir les diligències.

El PSPV demana el nom del funcionari que suposadament va esborrar missatges del mòbil de Conca

El PSPV-PSOE ha anunciat que sol·licitarà identificar al funcionari que va fer el canvi de mòbil de José Manuel Cuenca, després del qual es van perdre mesos de missatges. Reclama també l'acte administratiu i el llistat de crides per a aclarir decisions durant la DANA.

Lorenzo Silva, Premi Alacant Noir 2025 per la seua trajectòria en la ficció policial

Lorenzo Silva rebrà el Premi Alacant Noir 2025 en reconeixement a la seua trajectòria en la ficció policial. El lliurament està previst el 18 de desembre a casa Mediterrani.

Ha mort un conductor de 24 anys després de ser atropellat en eixir del seu cotxe en l’AP-7 a Dénia

Un jove de 24 anys ha mort en ser atropellat després de baixar-se del seu cotxe en l'AP-7 a l'altura de Dénia. El succés, en el km 602 sentit València, ha provocat retencions.

Terra Nullius inaugura Fragments amb una mirada crítica a les infraestructures energètiques

Terra Nullius, d'Andreu Esteban, obri la quinta edició de Fragments amb una anàlisi visual sobre com el desplegament energètic reconfigura el paisatge valencià. La mostra s'inaugura l'11 de desembre i podrà visitar-se fins al 8 de febrer a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset.