13.1 C
València
Dissabte, 14 febrer, 2026

El Senat aprova la reforma de l’Estatut valencià amb l’abstenció de Ciudadanos

 

El Ple del Senat aprovava aquest dimecres la reforma de l’Estatut de la Comunitat Valenciana, que inclou que les inversions de l’Estat en aquesta comunitat hauran de ser equivalents al pes demogràfic de la regió, amb el vot a favor de tots els grups parlamentaris a excepció de Ciudadanos, que s’ha abstingut en la votació.

 

La resta de grups que han participat en el debat previ a la seua aprovació s’han felicitat del consens amb el qual ha arribat a la Cambra Alta la reforma. De fet, el text ha arribat al Senat amb un amplíssim consens del Congrés, on tots els grups li van donar suport excepte Ciudadanos, que es va abstindre. La formació, no obstant això, no ha portat a la Cambra les seues reticències.

 

La iniciativa suposa la incorporació a l’Estatut Valencià del que en el seu moment es va dir ‘clàusula Camps’, pel nom del president de la Generalitat Valenciana que la va impulsar, Francisco Camps. Es tracta d’una nova disposició addicional perquè les inversions de l’Estat en aquesta comunitat siguen equivalents al pes demogràfic de la regió.

 

Ciudadanos creu que és un engany

Malgrat la quasi total unanimitat a subratllar la importància de la norma, la veu discordant l’ha posada el senador de Ciudadanos Luis Crisol, qui ha qualificat la reforma de declaració d’intencions que serà “un engany més per als valencians”. Al seu judici, aquest tipus de disposicions “no vinculen a l’Estat”, per la qual cosa opinen que és un “estratagema” que busca rèdits electorals i no portarà “ni un euro als valencians”.

 

Per al senador del PP i expresident valencià Alberto Fabra, és una norma de la qual s’ha de destacar que veu la llum amb consens i ha reivindicat la figura de l’expresident Francisco Camps, que va ser qui “va fixar la disposició addicional” i va ser el que “ha permés arribar a aquesta reforma”. “És el moment de reconéixer el seu encert, valentia i ambició per a donar a la comunitat el que li corresponia”, ha afegit.

 

Tot i felicitar el poble valencià per aquesta reforma, Fabra ha apuntat que ara apel·la a l’eficiència de la mateixa i ha retret al govern de Sánchez que de les inversions previstes per a 2018 a València, només haja executat el 43%. “Demanem serietat, compromís i eficiència”, ha afegit.

 

A més, durant la seua intervenció, Fabra ha tirat en cara al senador de Compromís Carles Mulet que haja parlat de País Valencià quan, assegura, en l’Estatut es contempla com a Comunitat Valenciana. “Demanem respecte a l’Estatut, igual que la bandera és la senyera i la llengua la valenciana (…) ha de complir-se en la seua literalitat i no depenent del dia”, ha recordat.

 

“Política com a instrument d’acord”

La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha celebrat també que s’aprovara la reforma i ha recordat que genera responsabilitats al Govern per a complir amb les inversions fixades en la norma. A més s’ha congratulat que la reforma haja tirat avant amb un consens ampli perquè s’ha aconseguit que “la política siga un instrument d’acord”.

 

No obstant això, Batet ha lamentat que no s’haja aconseguit integrar a tots perquè Ciudadanos ha decidit quedar-se al marge. Sobre aquest tema ha recordat que la norma reformada és vinculant i “situa a cadascun davant la seua responsabilitat”. “Fixar paràmetres d’inversió és un element de referència, de control, de responsabilitat i d’exigència; i tots ho hem entés així”, ha afegit, per a matisar que hui l’Estatut d’autonomia es “enforteix i actualitza”.

 

En aquest sentit s’ha expressat també l’expresident i senador socialista Joan Lerma, qui ha demanat sense èxit a Ciudadanos que replantege la seua posició. A més ha recordat que la falta de consens és la que ha portat a València a estar mal finançada, per la qual cosa no ha trobat justificació per a la negativa del partit taronja al consens.

 

“Ciudadanos ho pagarà en les urnes”

El senador de Compromís Carles Mulet ha destacat que la reforma és “la constatació unànime i compartida que alguna cosa estava funcionant malament”, i que portaven anys i anys de maltractament. “Hi ha hagut infrainversió, som cinc milions d’habitants i se’ns ha retornat com si fórem quatre, i amb això hem hagut de pagar la sanitat, l’educació (…) any rere any”, ha lamentat, per a recalcar que aquest fet ha generat un deute asfixiant.

 

Mulet ha criticat la postura de Ciudadanos, i li ha assenyalat que ho pagaran en les urnes. A més els ha convidat a no comptar mentides, ja que “no és reforma inconstitucional sinó constitucional”.

 

Per a Podemos la reforma no és la més ambiciosa però reconeixen que “fa passos en la bona direcció”, i han qualificat l’acord d’important. Tant Cleries (PDeCAT) com Cazalis (PNB) han celebrat també la reforma i han desitjat tots dos que el Govern la respecte a partir d’ara.

 

Des d’ERC, el senador Josep Rufà ha assenyalat que encara que veuen amb bons ulls aquest desbloqueig, són escèptics amb la mesura que s’aprovava perquè la realitat els diu que l’Estat “mai ha tingut mirament cap a les necessitats dels valencians”. “És una regió pobra que paga a l’Estat com si fóra de les més riques”, ha lamentat, per a afegir que dels 5 milions d’habitants de la regió, el 31% està en risc d’exclusió social enfront del 26% de la resta de l’Estat.

 

Finalment, ha recordat que la reforma no obliga a l’Estat i ha augurat que es trobaran pretextos per a no arribar a les inversions. En aquest punt ha assenyalat la necessitat que es cree una agència tributària pròpia, un òrgan autònom que no depenga de l’autoritat de torn i que dote a la comunitat de “sobirania fiscal”.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Alerta roja a Castelló: Emergències emet un nou avís per ratxes de més de 140 km/h

La Generalitat ha emés un nou avís especial i s'ha activat l'alerta roja per vent en tota la província de Castelló, amb risc extrem. Des de la mitjanit i durant el dissabte s'esperen ratxes que poden superar els 140 km/h i fenòmens costaners en el litoral.

Morant acusa a Pérez Llorca d’encobrir assetjadors i li retrau el cas de l’alcalde de Jérica

La líder del PSPV-PSOE ha sostingut que Pérez Llorca encobrix als assetjadors i no ha demanat l'acta ni reprovat a l'alcalde de Jérica. També ha estés les seues crítiques a Alacant i a Mazón.

L’alerta per vent tanca parcs i suspén mercats i Carnestoltes en la Comunitat Valenciana

Els avisos taronja i roig per ratxes fortes per al dissabte han provocat tancaments preventius i la cancel·lació de mercats i actes de Carnestoltes en diverses ciutats.

La FFCV suspén tots els partits del dissabte en la Comunitat per vent

La FFCV ha informat de la suspensió de tots els partits de futbol i futbol sala del dissabte 14 de febrer per les alertes d'AEMET per vent. La federació també revisarà possibles tancaments municipals que afecten la vesprada del divendres i al diumenge.

Dos detinguts a Castelló per adhesius racistes en comerços de magrebins

La Guàrdia Civil ha detingut a dos jóvens i investigat a un altre a Borriana per col·locar adhesius amb lemes racistes en comerços de magrebins. Després d'analitzar denúncies similars, els jutjats de Vila-real han decretat la llibertat amb càrrecs per als arrestats.

Alerta roja a Castelló per ratxes de més de 140 km/h i avís especial d’Emergències

Emergències ha emés un avís especial per temporal de vent amb alerta roja en tota la província de Castelló. El dissabte es preveuen ratxes que poden superar els 140 km/h i es demana extremar la precaució, també en actes de Carnestoltes.

Xàbia guarda un minut de silenci per les dos víctimes de l’incendi de l’Arenal

Autoritats i veïns han guardat un minut de silenci després de l'incendi en un bloc de l'Arenal que va deixar dos morts i desenes de desallotjats. L'ajuntament ha decretat dol oficial i ha activat suport als afectats.

Desarticulada una xarxa de trànsit internacional de gasos fluorats: 10 detinguts i 17 investigats

La Guàrdia Civil ha desarticulat una xarxa que traficava internacionalment amb gasos fluorats, amb 10 detinguts i 17 investigats en deu províncies. El grup introduïa material des de la Xina a través del Marroc i Turquia, va comercialitzar més de 15 tones i va evitar quotes i impostos per uns 500.000 euros.