El Tribunal de Comptes condemna a Vox a pagar una gran multa per incomplir la legislació electoral

 

Cop del Tribunal de Comptes a Vox. La formació que presideix Santiago Abascal ha estat condemnada a pagar 72.600 euros, segons ha avançat este dijous, 1 d’abril, la Cadena SER.

El motiu de la multa és el fet d’haver incomplit una regla de la legislació electoral en la qual es prohibeix la contractació d’espais de propaganda electoral en emissores televisives privades. Vox va fer despeses en este concepte prohibit per valor de 36.300 euros, de manera que la sanció proposada pel Tribunal de Comptes és del doble del valor d’esta despesa considerada irregular: el partit haurà de pagar 72.600 euros en total.

 

Vox, l’única formació política sancionada pel Tribunal de Comptes per les seues despeses en campanya

Esta no és l’única irregularitat en les despeses de Vox —referits a la campanya de les últimes eleccions generals, celebrades el 10 de novembre de 2019—, sinó que la formació també va gastar irregularment 30.203 euros en publicitat en mitjans digitals, escrits o ràdios abans de l’inici oficial de la campanya. Encara que no està permés este tipus de despesa, la veritat és que no es contempla sanció econòmica per esta infracció: senzillament es comptabilitza com a despesa no subvencionable, pel qual Vox no percebrà cap contrapartida en forma de diners procedents de les arques de l’Estat.

Com en el cas d’altres partits, l’informe també retreu a Vox una despesa de 32.812 euros en un proveïdor de serveis en el Firal de València, que no ha informat el Tribunal de Comptes tal com l’exigeix la llei. Finalment, el Tribunal també es va interessar per la factura d’una gran bandera d’Espanya que Vox va utilitzar en el seu míting de tancament de campanya en la plaça de Colón de Madrid que tenia data posterior als comicis, però finalment es va aclarir que es tractava d’un mer error en elaborar el document de pagament.

En definitiva, doncs, el més significatiu de la fiscalització de les despeses de Vox en campanya és la multa de 72.600 euros per publicitat considerada irregular, fet que significarà que la formació de Santiago Abascal veurà reduïda la seua pròxima subvenció electoral en esta quantitat, gens negligible d’altra banda. Vox és l’únic partit dels 19 dels quals s’ha analitzat la documentació econòmica que proposa fiscalitzar el Tribunal de Comptes. En total, en la campanya de les últimes eleccions generals, els partits que es presentaven van gastar 48,9 milions d’euros, dels quals 25,3 milions van ser en concepte d’enviaments postals.

En concret, el partit que més va gastar va ser el PSOE, que al costat del PSC, va fer una despesa de 12,6 milions d’euros; seguit del PP, amb 12,4 milions; Ciutadans, amb 10,2 milions; Unides Podemos (5,7 milions) i Vox (2,8 milions). Estos dos últims partits, a més, han declarat que no han recorregut a endeutar-se per a pagar les seues despeses de campanya.

Abascal, centrat en les eleccions madrilenyes del pròxim 4 de maig

Ara com ara, la cúpula de Vox està concentrada en la celebració de les eleccions madrilenyes del pròxim 4 de maig. Passada la Setmana Santa, Madrid es veurà ja en ple temps de descompte cap a la campanya electoral, que té previst la seua arrencada el diumenge dia 18 d’abril.

El líder del partit, Santiago Abascal, és el cap de campanya dels comicis, en els quals Vox torne a presentar com a cap de cartell a Rocío Monasterio. La formació es juga allí continuar creixent de manera clara i que Isabel Díaz Ayuso no aconseguesca el seu evident objectiu: aconseguir captar als seus potencials votants i deixar-los en una posició irrellevant en la pròxima Assemblea de Madrid.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.