VALÈNCIA, 21 (EUROPA PRESS)
UGT Servicis Públics anuncia que estudia accions legals «davant de la possible vulneració de la legalitat vigent» que, al seu juí, pot suposar la consulta a les famílies perquè trien la llengua base en la qual estudiaran els seus fills i filles i que està prevista en la Llei de llibertat educativa.
El sindicat critica «la irresponsabilitat» de la Conselleria d’Educació en imposar «» esta consulta, programada del 26 de novembre al 4 de desembre del 2024, que suposarà «una càrrega administrativa insostenible per als centres educatius, provocarà confusió entre les famílies i vulnerarà els drets de l’alumnat».
Per això, el sindicat exigix «l’anul·lació immediata» de la consulta en considerar que és «una estratègia del govern de Carlos Mazón per a atacar l’educació pública, desmantellar el valencià com a llengua vehicular i avançar en la seua marginació».
UGT lamenta que la Conselleria d’Educació haja dissenyat esta consulta «sense tenir en compte les repercussions que ocasionarà als centres, famílies i alumnat». «En lloc de garantir un procés clar i equitatiu, la Conselleria trasllada tota la responsabilitat als centres educatius, que hauran de gestionar un procediment mal dissenyat, ple de confusions i inconsistències», lamenten des d’esta organització.
El sindicat exposa que la consulta obliga als centres educatius a dedicar pràcticament tot el mes de novembre a preparar la documentació, habilitar espais amb connexió a internet per a la votació i garantir una confidencialitat que, en realitat, no existirà, ja que els resultats es faran públics amb les llistes d’alumnat que han optat per una llengua o per l’altra.
Esta mesura «generarà, a més, un efecte de segregació dins dels centres educatius, amb alumnat separat segons la llengua vehicular triada, la qual cosa deteriorarà la convivència i la cohesió social», auguren.
Igualment, preveuen «una gran incertesa entre les famílies, ja que els pares i mares de l’alumnat de 6è. de Primària es veuran obligats a triar una llengua base sense saber en quin institut continuarà el seu fill ni si aquest oferirà l’opció triada».
En la mateixa línia, argumenten que «la tan esmentada llibertat d’elecció de llengua desapareix, ja que si no hi ha places disponibles en la llengua triada, l’alumnat serà assignat automàticament a l’altra». «Esta situació és una nova mostra de la incompetència del govern de Mazón i del Partit Popular en matèria educativa», censuren.
Para UGT, esta consulta «representa un pas més en la campanya del govern del PP per a deteriorar l’educació pública i promoure la seua ideologia en contra del valencià». «En les comarques amb majoria lingüística castellana, es pressuposa que la majoria de famílies no triaran el valencià, la qual cosa evidencia clarament la intenció del govern de marginar la nostra llengua», apunten.
I en relació amb l’alumnat amb necessitats educatives especials, el procediment «seguix sent poc clar i opac, la qual cosa augmenta la incertesa i els obstacles».
Però, a més, UGT creu que esta consulta i la llei que la sustenta «entren en conflicte amb l’ordenament jurídic espanyol actual en matèria educativa». Sobre este tema, exposen que «la norma ignora completament el paper fonamental que exercixen els òrgans de participació en la presa de decisions pedagògiques en els centres educatius».
«PERILLÓS I JURÍDICAMENT QÜESTIONABLE»
L’entitat considera «perillós i jurídicament qüestionable que la decisió sobre la llengua vehicular de l’ensenyament recaiga en les famílies, ja que obri la porta a un precedent insostenible: si els pares decidixen la llengua, també haurien de poder decidir sobre altres aspectes educatius com el pes de determinades assignatures o continguts dins del currículum».
«Un autèntic despropòsit que no es dona en cap país del món, ja que l’organització pedagògica és competència dels professionals de l’educació i de nombroses institucions i organismes educatius nacionals i internacionals».
En este sentit, al seu semblar, aquesta mesura «demostra la falta de respecte del govern de Mazón cap a l’autonomia dels centres educatius i cap al Consell Escolar».
