S’enfronta a set anys de presó per falsedat en documents oficials i un delicte continuat de malversació de cabals públics
VALÈNCIA, 9 (EUROPA PRESS)
Un agent de la Guàrdia Civil que va estar destinat a la Unitat de Gestió Econòmica (UGE) de la Comandància de València ha reconegut este dilluns davant del jurat popular que li jutja haver-se apropiat de 164.835 euros entre almenys des del 2014 i fins al 2020 falsificant documentació per a cobrar comissions de servicis fictícies.
L’acusat, de 67 anys, s’ha compromès a retornar la totalitat del sostret després de generar, almenys, en 114 ocasiones documents sobre comissions de serveis inexistents amb un calendari de pagaments fins al 2037.
Per estos fets, Fiscalia sol·licita set anys i un mes de presó per un delicte de falsedat en documents oficials com a mitjà per a cometre un delicte continuat de malversació de cabals públics amb l’agreujant d’abús de confiança i l’atenuant de reparació parcial del dany, ja que fins al moment ja ha retornat 5.900 euros i té embargats altres 10.221 euros en els seus comptes. Així mateix, reclama 18 anys d’inhabilitació absoluta.
Per la seua banda, l’Advocacia de l’Estat, com a acusació particular, eleva a huit anys de presó la petició de la pena, mentre que la defensa la rebaixa a cinc anys en entendre que no concorre l’agreujant d’abús de confiança.
Sobre este tema, el processament ha declarat que «no pot haver-hi» perquè per a realitzar la gestió dels tràmits de les comissions de servici havia de lliurar la documentació als seus superiors perquè la signara. «No era necessari una confiança», s’ha justificat.
L’acusat, que va entrar en la Guàrdia Civil el 1976, estava destinat en la Unitat de Gestió Econòmica de la zona de València, que comprèn tota la Comunitat Valenciana, on s’encarregava de la gestió i fiscalització de les comissions del servei.
Les irregularitats, segons el relat provisional de Fiscalia que l’acusat ha reconegut, van començar el 2014 quan l’agent, que travessava dificultats econòmiques, prevalent-se tant del coneixement de la corresponent operativa tant interna com a bancària, així com de la «confiança dels seus comandaments», que eren els que formalitzaven els pagaments, va generar almenys en 114 ocasiones documents al seu propi nom o d’altres agents amb dades que obtenia de les bases per a donar «aparença de versemblança».
No obstant això, en el «moment idoni» per a formalitzar el pagament introduïa les seues pròpies dades. D’esta manera, segons el ministeri públic, les quantitats corresponents eren abonats en dos comptes bancaris de la seua propietat. Demà està previst que es lliure al jurat l’objecte del veredicte.
