La devastació que va deixar la DANA a València la descriu Manuel Lareo, al comandament de la 21 Companyia d’Intervenció del 2n Batalló de la UME amb base en Morón de la Frontera (Sevilla), com ‘un escenari bèl·lic‘. Va ser mobilitzat cap a la zona afectada i, en comparar el viscut amb la seua experiència a Kosovo en 2002, subratlla la duresa d’unes jornades marcades per rescats, busques i un comandament desplegat en condicions extremes.
Recorda que el primer batalló activat va ser el de València, per proximitat, i que va eixir el mateix dia de la DANA per a rescatar persones, la prioritat en les primeres hores. Després, conforme s’avaluaven danys i es multiplicaven els avisos, es van activar els altres batallons per a reforçar les tasques i cobrir més territori en menys temps.
Desplegament per fases i primera missió
‘A nosaltres ens van mobilitzar en dos subgrups tàctics distints, que són com dos nuclis, cada un d’ells amb un capità. El primer va eixir per a València en dia 30 amb uns cent hòmens i menys de l’endemà passat -van quedar arracades del que poguera passar a Màlaga on es desplaçava la dana-, vam ser l’altre grup, amb altres cent’, indica. Eixa divisió, explica, va permetre actuar de manera simultània en diversos punts i assegurar relleus ràpids en un escenari canviant.
El seu grup va ser al polígon de Loriguilla, en Riba-roja, una vegada finalitzats els rescats de persones amb vida, quan arrancava la busca de desapareguts. ‘Quan es va desbordar el barranc de Poio, que passa just al costat, era horari de treball i hi havia prou gent. Se’ns assigna una zona on s’esperava trobar desapareguts arrossegats pel corrent’, rememora. En eixe dispositiu, en el qual col·laboraven efectius de diferents cossos, es van trobar ‘diverses víctimes’. La transició de la fase de rescat a la de busca es va decidir a mesura que disminuïen els avisos de persones atrapades i s’estabilitzaven els accessos.
‘La xifra de desapareguts disminuïa conforme augmentava la de víctimes’, sosté. Allò, admet, els ‘va sorprendre moltíssim; per la televisió et fas una idea però fins que no eres allí físicament, no ho saps bé’. La magnitud de la crescuda, el llot i els obstacles arrossegats pel corrent van afegir risc i lentitud a cada batuda.
La força de l’aigua i un comandament prolongat
Recorda que el lloc de comandament avançat es va instal·lar sobre una rotonda perquè ‘era l’únic lloc enlaire i al voltant corria l’aigua’, una decisió lògica per a mantindre comunicacions i visibilitat sense quedar negats. Des d’allí, Lareo va veure ‘camions completament doblegats i com corria l’aigua pel barranc de Poio, em vaig quedar verdaderament sorprés per la força de l’aigua‘. També descriu vehicles de gran tonatge ‘completament doblegats, com si ho haguera agafat algú amb dos mans, ho haguera retorçat; l’aigua havia de portar una força bestial per a fer això amb vehicles de semblant tonatge’.
‘Recorde una anomenada a la meua dona i dir-li que tenia la sensació d’estar a Kosovo, com quan vaig estar en 2002, és a dir, un escenari absolutament bèl·lic‘, ressalta. ‘A mi em va sorprendre moltíssim i ja havia passat més d’un dia’. La combinació d’infraestructures inundades, corrent desbocat i restes arrossegades va generar un panorama que, insistix, no s’aprecia fins a xafar el terreny.
Lareo va estar amb el seu grup a València del 31 d’octubre fins pràcticament març de l’any següent. La prolongació del desplegament reflectix que, després de la fase crítica, van arribar setmanes de suport, neteja i recuperació en els punts més colpejats. La seua conclusió resumix el viscut: ‘la força de l’aigua va haver de ser esborronadora; va haver de ser un verdader infern en el moment en què va ocórrer, no havia vist gens igual’.
