Les 39 Unitats de Conductes Addictives de la Conselleria de Sanitat han atés 39.418 persones durant 2025 a la Comunitat Valenciana, amb un total de 454.018 consultes, i l’alcohol ha continuat sent la substància que més tractaments ha generat, amb el 38 % dels casos.
Després de l’alcohol, la cocaïna ha concentrat el 24 % dels tractaments i el cànnabis el 14 %. La proporció per sexes s’ha mantingut molt desequilibrada, amb tres hòmens atesos per cada dona, segons el balanç que ha realitzat el director general de Salut Mental i Addiccions, Bartolomé Pérez.
El responsable autonòmic ha assenyalat que estes dades corresponen a l’activitat de les unitats durant l’últim any complet. Això permet comprovar tant la pressió assistencial com els patrons de consum que s’han consolidat entre la població valenciana que demana ajuda especialitzada.
Segons ha indicat, l’elevat nombre de consultes reflectix que moltes persones necessiten seguiment continuat. En molts casos, els tractaments són de mitjà o llarg recorregut, amb diferents fases i revisions periòdiques.
Pérez ha remarcat que estes xifres tornen a situar l’alcohol com el principal motiu de demanda assistencial. Això confirma que el consum problemàtic de begudes alcohòliques continua sent un repte sanitari central per al sistema públic valencià.
Desafiaments tradicionals i nous riscos
‘Les dades assistencials mostren que els desafiaments tradicionals continuen molt presents’, ha destacat el director general, en referència sobretot a l’alcohol i a altres drogues com la cocaïna.
Al mateix temps, ha advertit que, junt amb estos consums consolidats, ‘apareixen altres reptes que afecten especialment la població més jove, com el joc problemàtic o l’ús inadequat de les noves tecnologies’. Segons ha explicat, estos comportaments additius generen conseqüències socials, familiars i acadèmiques que també arriben als recursos sanitaris.
Les seues paraules s’han difós en un comunicat de la Generalitat coincidint amb el Dia Internacional contra l’Abús i el Tràfic Il·lícit de Drogues, que se celebra cada 26 de juny. Esta data s’utilitza per a fer balanç de les polítiques públiques i recordar l’impacte que tenen les addiccions en la salut i en la convivència.
Pérez ha defensat que la combinació d’atenció sanitària, prevenció i detecció precoç és clau per a reduir el nombre de casos greus. A més, ha subratllat que les unitats especialitzades permeten oferir tractaments adaptats a cada perfil de pacient.
Prevenció en els centres educatius
Durant el curs escolar que acaba de finalitzar, al voltant de 227.000 alumnes han participat en el programa de benestar emocional i prevenció que han desenvolupat conjuntament les Conselleries de Sanitat i d’Educació, Cultura i Universitats.
Esta iniciativa s’ha dirigit a diversos nivells educatius i ha arribat al 55 % de l’alumnat objectiu. En total, el programa s’ha desplegat en 942 centres educatius de la Comunitat Valenciana.
El projecte ha combinat tallers, activitats a l’aula i recursos per al professorat. L’objectiu principal ha sigut reforçar les habilitats emocionals de l’alumnat i donar ferramentes per a identificar conductes de risc relacionades amb les addiccions.
Segons la Conselleria de Sanitat, este tipus d’accions permeten acostar els missatges de prevenció a l’entorn escolar, on passen gran part del temps els jóvens. Així es facilita que puguen detectar prompte situacions problemàtiques en ells mateixos o en el seu grup d’amics.
El director general ha recalcat que la Generalitat ha fet ‘el major esforç inversor en este àmbit’, amb més de 7 milions d’euros destinats tant a materials com al desplegament territorial dels recursos.
En concret, estos fons han servit per a donar suport a les 87 Unitats de Prevenció Comunitària d’ajuntaments i mancomunitats que finança la Conselleria de Sanitat, així com a les 23 Unitats de Detecció Precoç.
Segons Pérez, estes estructures locals permeten acostar la prevenció als barris i als pobles. D’esta manera, els municipis poden desenvolupar programes adaptats a la seua realitat i derivar ràpidament els casos que requerixen atenció especialitzada.
El responsable de Salut Mental i Addiccions ha incidit que la veritable innovació consisteix, en paraules seues, a ‘detectar precoçment, intervindre quan encara estem a temps i oferir recursos especialitzats per als casos més complexos’.
‘Si els problemes canvien, les respostes també han de canviar, i eixe és precisament el camí que estem seguint en la Comunitat Valenciana’, ha afirmat Pérez, que ha defensat la necessitat d’ajustar les polítiques públiques als nous patrons de consum i comportament.
Intel·ligència artificial i noves tecnologies al servici de la detecció
En col·laboració amb Institut HumanTech de la Universitat Politècnica de València, la Conselleria de Sanitat està treballant en la incorporació d’eines basades en intel·ligència artificial, biomarcadors digitals, realitat virtual i humans digitals.
Segons ha detallat el departament, estes tecnologies han de servir per a millorar la detecció precoç de situacions de risc. També han de facilitar el suport a la presa de decisions clíniques per part dels professionals.
A més, s’estan explorant noves alternatives terapèutiques que aprofiten estes ferramentes digitals. L’objectiu és complementar els tractaments tradicionals i oferir opcions adaptades a diferents perfils de pacients.
Estes iniciatives se sumen al treball diari de les Unitats de Conductes Addictives, que continuen sent el principal recurs especialitzat per a l’atenció de les addiccions a la Comunitat Valenciana.
