BRUSSEL·LES, 18 (EUROPA PRESS)
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha aconseguit este dijous el respatler d’una majoria suficient d’eurodiputats per a continuar altres cinc anys al capdavant de l’Executiu comunitari en una votació secreta celebrada este dijous al migdia després de la presentació i posterior debat de les seues prioritats polítiques per a la pròxima legislatura.
Von der Leyen necessitava sumar almenys 360 del total de 720 escons que componen l’hemicicle per a obtenir la revàlida, una xifra que ha aconseguit superar en obtenir el respatler de la majoria de membres de l’Eurocambra, un total de 401 vots de 707 emesos, enfront de 284 vots en contra, 15 abstencions i set vots nuls.
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha destacat que es tracta d'»una reelecció ben merescuda», amb un «clar vot a favor» que testifica «el seu ferm lideratge i els seus valors infrangibles en temps de reptes». «És la millor decisió possible per a Europa i garantix la continuïtat», ha agregat, a més de celebrar la intenció de Von der Leyen de reforçar el paper de l’Eurocambra. «Amb això, guanyem tots», ha reblat.
«Estic molt agraïda pel suport i la confiança de la majoria de l’Eurocambra», ha celebrat Von der Leyen en roda de premsa després de la seua reelecció, ja que ha passat de superar el llindar per huit vots el 2019 a aconseguir-ho per 41, cosa que interpreta com «un missatge de confiança pel treball realitzat en els últims cinc anys». En concret, el 2019, quan el mínim necessari estava en 374 eurodiputats, va collir un aprovat molt just amb 383 vots a favor, 327 en contra i 22 abstencions.
Així, la cap de l’Executiu comunitari ha aconseguit repetir la coalició composta per ‘populars’, socialistes i liberals que ja va recolzar la seua candidatura el 2019, que junts sumen 401 escons, a més de guanyar el suport dels verds, que a última hora han decidit votar per Von der Leyen malgrat rebaixar les seues reclamacions ambientals, amb l’objectiu d’esmorteir la influència de l’extrema dreta en polítiques comunitàries.
