ALACANT, 7 (EUROPA PRESS)
L’Institut d’Investigació sobre Biodiversitat CIBIO de la Universitat d’Alacant, en col·laboració amb l’Institut de Ciències Agràries (ICA) del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’empresa de control biològic Bionostrum Pest Control, ha participat en un projecte per a analitzar l’efecte de variables atmosfèriques de l’estratosfera en insectes que van ser inclosos en un globus sonda.
L’experimentació s’emmarca dins del programa ‘El teu experiment amb globus sonda’, en el qual han participat 15 centres de secundària i formació professional de la Comunitat de Madrid, coordinats per Instituts d’Educació Secundària (IES) Manuela Malasaña que han comptat amb la col·laboració de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
Els científics i tècnics han participat enguany per primera vegada en el projecte i han actuat com a mentors en els centres inclosos en la iniciativa. La professora María Ángeles Marcos García, catedràtica de Zoologia de l’Institut CIBIO de la Universitat d’Alacant, ha sigut la responsable dels protocols d’experimentació amb l’insecte Sphaerophoria rueppellii, un dípter sírfid utilitzat en control biològic de pugons, amb exemplars per l’empresa Bionostrum.
El programa es va iniciar el mes de març amb un curs de formació per als professors responsables, que van rebre informació sobre les qüestions d’investigació i la part pràctica de l’experiència. Al seu torn, els continguts van ser treballats a l’aula amb l’alumnat, que va participar en el llançament del globus sonda.
GLOBUS SONDA
El passat dijous 30 de maig, es va fer el llançament d’un globus sonda per a estudiar l’estratosfera i els seus efectes en pugons i sírfids amb l’objectiu de mesurar l’impacte de l’estada en l’estratosfera en els organismes vius.
El dispositiu va partir des del castell de Coca, a Segòvia, superant els 24.600 metres, el doble de l’altura a què viatja un avió comercial. És el nivell de la tropopausa, zona de transició entre la troposfera i l’estratosfera, on la capa d’ozó aconsegueix la màxima altitud i les temperatures baixen dels 50 graus sota zero.
La duració del vol va ser d’una hora i mitja i es va transmetre per telemetria cada 10 segons, tant per la xarxa de radioaficionats com per internet i va ser seguit des de diversos punts d’Espanya.
Posteriorment, l’alumnat farà un seguiment dels insectes per a detectar els efectes que el viatge els ha pogut causar. Les dades es bolcaran en taules i es faran representacions gràfiques, per tractar de trobar alguna pauta que indique els efectes de la seua estada en l’estratosfera. A més, es redactarà un informe final que en documente els resultats.
