Demana a Junts diferenciar l’elecció de nou president del seu suport al Govern al Congrés dels Diputats: «Són plans diferents»
MADRID, 13 (EUROPA PRESS)
La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, considera que les «qüestions singulars» que tenen algunes comunitats autònomes com Catalunya «han de tenir un tractament especial» en matèria de finançament autonòmic, però insistix a dur a terme una negociació junt amb la resta de comunitats autònomes per a impulsar un model que siga vàlid per a totes.
D’altra banda, ha demanat a Junts diferenciar entre el procés per a triar nou president a Catalunya, en el qual pugnen amb el PSC, a l’acord que mantenen al Congrés dels Diputats per a recolzar a l’Executiu de coalició en considerar que són «plans diferents».
Montero assenyala que han d’abordar el debat sobre el finançament autonòmic «dins d’un context global» i considera que no té sentit fer «carpetes diferents d’un tema que és comú», en referència a la demanda dels partits independentistes catalans d’un finançament singular per a Catalunya i de dur a terme una negociació bilateral amb l’Estat.
En declaracions a RNE, recollides per Europa Press, insistix que han d’atendre les singularitats que es puguen presentar en determinats territoris «per les seues característiques, per raons històriques o per la seua orografia», segons ha esmentat.
La ministra s’ha expressat així en ser preguntada sobre si el Govern està disposat a oferir un finançament singular a Catalunya a canvi del suport dels partits independentistes al líder del PSC, Salvador Illa, perquè siga el nou president de la Generalitat.
REBUTJA QUE GESTIONEN ELS SEUS PROPIS IMPOSTOS
En la mateixa línia, assenyala que aquestes qüestions que esmenta tenen més que veure «amb l’especificitat d’una comunitat autònoma» que amb altres aspectes com quina és «la seu fiscal dels impostos compartits» o les competències que se’ls poden donar a les comunitats perquè guanyen més autonomia fiscal.
Així es referix a les demandes de l’independentisme de recaptar i gestionar els seus propis impostos, amb una fórmula similar a la qual té actualment el País Basc.
Montero assenyala a més que, en el que està treballant en este moment, és en la condonació del deute autonòmic per valor de 15.000 milions d’euros que el PSOE va pactar amb ERC en l’acord d’investidura de Pedro Sánchez, mitjançant el qual l’Administració General de l’Estat assumix la part del deute autonòmic.
Encara que no ha volgut donar una data de quan es pot fer efectiu, ha insistit que aquesta mesura –que es va fer extensible a la resta de comunitats autònomes que volgueren acollir-se al mateix– serà positiu per a l’autonomia fiscal de cada territori, per a poder eixir als mercats a cercar finançament en millors condicions.
ESPERA QUE JUNTS SEGUISCA RECOLZANT AL GOVERN
D’altra banda, respecte a la governabilitat a Catalunya i els seus efectes a nivell nacional, en ser preguntada sobre si Junts pot recolzar a l’Executiu al Congrés dels Diputats mentre està rivalitzant amb el PSC per presidir el Govern, Montero ha demanat als de Carles Puigdemont que separen tots dos aspectes perquè, al seu judici, són «plans diferents».
«Jo sempre faig una crida al fet que els plànols són diferents», ha indicat Montero, que considera que el resultat de les eleccions catalanes del 12 de maig va deixar clar que el PSC i Illa són l’opció preferida i creu que la voluntat «inequívoca» haver de ser respectada.
Així insistix que «tot passa per Salvador Illa» doncs tant la iniciativa en les negociacions com la «culminació» de les mateixes tenen com a punt de partida i d’arribada la mateixa persona.
Ara bé, respecte al suport de Junts a la Cambra baixa, creu que els neoconvergents han de preguntar-se si les polítiques que ve desplegant el Govern de coalició «són les que millor li venen a Catalunya».
«La meua resposta és contundent, rotundament sí», assenyala la ministra en referència a mesures com la pujada de les pensions, la creació de places de formació professional, la pujada del salari mínim o la reforma laboral. Segons apunta, totes les polítiques repercutixen sobre la població espanyola –«i també catalana»– que necessita recuperar salaris, nivells de renda i estabilitat en l’ocupació.
