Testimonis asseguren que les xiquetes podien ser identificades «perfectament» en les imatges
VALÈNCIA, 17 (EUROPA PRESS)
L’exdirigent de Vox i presidenta de Governa’t, Cristina Seguí, ha defensat que el vídeo que va difondre d’unes menors víctimes d’una agressió sexual comesa per cinc adolescents menors de 17 anys a la localitat valenciana de Burjassot ja havia sigut publicat en xarxes socials i que no va desvetlar cap dada personal d’elles.
Testimonis han assegurat que les xiquetes podien ser «perfectament» identificades en les imatges, la mare d’una d’elles ha relatat la necessitat de tractament piscològic que presenta la seua filla des de llavors i una perit judical ha descrit com una d’elles va lamentar en diverses ocasions que li havien arruïnat la vida i que ara «tothom sabia que eren les xiquetes violades».
Seguí, que s’ha assegut hui dimecres en el banc dels acusats al Jutjat penal número 10 de València, s’enfronta a una pena de quatre anys i mig de presó per un delicte contra la integritat moral i un altre de descobriment i revelació de secrets amb la circumstància agreujant de gènere, tal com li reclama la fiscal Susana Gisbert.
També li sol·licita una indemnització de 15.000 euros i ha subratllat que «crida l’atenció» que l’acusada no negue «en cap moment» l’autoria de les publicacions i recorda que «cap persona pot difondre imatges de menors per a exposar-los públicament».
L’acusació particular, que representa a una de les víctimes de l’agressió sexual a través del lletrat Juan Carlos Navarro, eleva la indemnització als 50.000 euros. Per la seua banda, la defensa reclama la lliure absolució per a la seua representada.
Els fets es remunten al 19 de maig del 2022, quan Seguí va publicar en el seu compte de Twitter i en el seu canal de Telegram un vídeo realitzat en directe un dia abans per una menor en la qual s’arreplegava una conversa d’esta i xiques més sobre una agressió sexual de la qual havia sigut víctima la xiqueta per un grup de menors.
El vídeo, que va ser inicialment publicat per la menor en el seu àmbit privat i de durada limitada per tractar-se d’una ‘història’ d’Instagram, va ser difós per l’acusada amb el següent text: «Està tot malament, no és una xiqueta de 12 sinó de 15 o 16, el sexe va ser acordat i consentit i ho van fer per a fer-se famoses en TV gràcies a mitjans de difusió com vosaltres» –en relació a una notícia d’Europa Press–.
Este mateix dia, després de la publicació del video, el canal Estado de Alarma TV, emès a la plataforma Youtube, es va fer ressò del tuit, emetent el vídeo. L’acusada va afirmar llavors que les menors estaven fabricant una prova falsa. El vídeo va ser eliminat de les xarxes socials a requeriment de l’Agència de Protecció de Dades.
Els menors sí van ser condemnats per l’agressió sexual a les xiquetes, que sí tenien 12 i 13 anys en el moment dels fets, a entre tres i quatre anys d’internament per una violació grupal en dos casos; a cinc anys de llibertat vigilada en altres dues per violació individual mentre que l’adolescent menor de 14 era inimputable.
Seguí, que únicament ha volgut contestar a les preguntes del seu lletrat, ha explicat que una persona que es va identificar com la mare d’uns companys de les menors del cas li va demanar el seu número de telèfon a través de Twitter per a parlar amb ella.
Després de donar-li-ho, es va posar en contacte amb ella i li va comentar que hi havia un «escàndol» relacionat amb un vídeo publicat per les menors. Li’l va manar, ho va visionar i ho va editar. Ha assenyalat que es veuen dos cares «però no ix la dada de ningú» i també ha afirmat que en les imatges va veure una «dissonància» i li resultava «impossible» que les xiquetes hagueren patit una agressió sexual.
Preguntada, per la seua opinió després de la sentència condemnatòria als autors, ha dit: «Veig la sentència i escolte a la perit –una psicòloga que ha comparegut en la vista– i crec que és impossible que siguen les mateixes xiquetes. Vaig pensar que hi havia una dissonància absoluta. No pot ser que siguen les mateixes xiquetes», ha agregat.
«CRIMINALITZAR-LES»
Durant la vista ha declarat el secretari general de Facua, Rubén Sánchez, per ser l’entitat que va denunciar davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades la difusió del vídeo de les víctimes de la violació.
Ha explicat que Seguí va publicar en el seu canal de Telegram i en el seu compte de Twitter un vídeo obtingut d’una xarxa social d’una de les víctimes de la violació grupal: «Va difondre el vídeo en el qual les xiquetes expliquen l’ocorregut i se’ls pot identificar la veu, la cara i el nom d’alguna o el seu usuari en la xarxa social». «Després tergiversa els fets i les acusa d’haver-se inventat una violació grupal per a fer-se famoses. El que fa és criminalitzar-les», ha postil·lat.
A les xiquetes, ha afegit, «se’ls veia i identificava perfectament. Sobretot la veu». Les seues missatges es van convertir en ‘trending topic’, ha dit, per a agregar que encara que els va esborrar després d’ordenar-li-ho l’APD «ella es vanava d’haver aconseguit el seu objectiu, una enorme repercussió», ha manifestat.
D’altra banda, ha atestat un advocat que va remetre un correu a la Fiscalia de Menors de València al maig del 2022 en el qual adjuntava diversos links a les piulades qüestionades. El testimoni s’ha remès a la seua declaració en instrucció quan va assegurar que havia vist imatges de les menors sense pixelar i que estava preocupat per elles.
«Entenia –ha afegit– que no es podien difondre les notícies tan sensibles d’una menor víctima d’un delicte i d’alguna cosa que s’estava investigant. Es podia identificar a les menors», ha manifestat.
TRACTAMENTS PSICOLÒGICS
D’altra banda, ha atestat al juí la mare d’una de les menors víctimes de l’agressió sexual, que s’ha personat com a acusació particular en el procediment, i ha declarat que la seua filla es troba actualment en un centre de protecció del menor amb tractament psicològic i psiquiàtric.
Ha narrat que va veure el vídeo en el qual apareixia la seua filla i altres dues xiquetes en passar-li-ho «gent coneguda»: «Vaig veure a la meua filla, a una altra xiqueta que també va ser víctima i a una amiga d’elles. Se’ls veia les cares i a una es posava nom i cognoms», ha explicat.
La mare, que ha assenyalat que la seua filla tenia un compte en Instagram privada, amb uns 130 amics, ha afirmat que com a conseqüència de fer-se públic el vídeo, va deixar d’assistir a classe i la van haver de canviar dues vegades d’institut i traslladar-se de localitat. «Havien identificat a la meua filla. Va patir bullying en els dos instituts», ha dit, i ha narrat episodis d’autolesions i un intent de suïcidi que va poder evitar.
«Segons m’han dit els especialistes que la porten en teràpia, presenta patrons del trastorn límit de personalitat», ha descrit. Abans dels fets ha asseverat que no havia tingut cap problema psicològic i ha afirmat que era una xiqueta «normal». «Arran d’això la seua vida ha canviat totalment», ha postil·lat.
Finalment ha declarat com a perit una psicòloga de l’Institut de Medicina Legal (IML), que ha manifestat que la menor víctima de l’agressió i sobre la qual es va difondre el vídeo va veure agreujada la seua situació de salut mental per la violació en publicar-se les imatges.
«Es convertix en un estat completament disfuncional, es va empitjorar el seu estat de salut», ha dit. Ha afegit que la menor li va dir en diverses ocasions que li havien arruïnat la vida i que ara «tothom sabia que eren les xiquetes violades».
