La defensa demanava la nul·litat de la sentència de l’Audiència que va declarar que va actuar per a causar el «major dolor imaginable» a la mare
VALÈNCIA, 20 (EUROPA PRESS)
La Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha confirmat la condemna a presó permanent revisable imposada a l’home que va assassinar al seu fill d’11 anys a la localitat de Sueca el 3 d’abril del 2022 després de separar-se de la seua dona i que va actuar amb l’ànim de causar a l’exesposa «el major dolor de tots els imaginables» en acabar amb la vida del xiquet.
Els magistrats han desestimat el recurs apel·lació formulat per la defensa, que havia demanat, entre altres qüestions la nul·litat de la sentència de l’Audiència Provincial, i han confirmat íntegrament la resolució, dictada al gener d’enguany per una magistrada de la Secció Quarta en aplicació del veredicte de culpabilitat emès per un jurat popular.
L’Audiència li va declarar autor d’un delicte d’assassinat hiperagravat per la traïdoria i l’acarnissament, amb la concurrència de les circumstàncies agreujants de parentiu i discriminació per raó de gènere, en concurs amb un delicte de lesions psíquiques.
A més de la presó permanent revisable per estes infraccions penals, la juzgadora li va imposar penes que sumaven en total altres sis anys i vint dies de presó per delictes de maltractament habitual, amenaces, maltractaments i trencament de condemna en l’àmbit de la violència de gènere respecte a l’exdona. L’Audiència va establir com a fets provats que l’home va assassinar a ganivetades al xicotet per a causar el «major dolor de tots els imaginables» a la seua exesposa.
La Sala civil i Penal del TSJCV ha desestimat ara tots els motius del recurs d’apel·lació interposat pel condemnat. Els magistrats rebutgen les causes de nul·litat al·legades per la defensa, ja que entenen que, contràriament a aquest al·legacions, el jurat sí es va pronunciar sobre l’oferiment que va fer a la seua exdona d’un immoble com a pagament per la responsabilitat civil, encara que aquest pronunciament no fóra benvolgut com a base per a aplicar un atenuant de reparació del dany per la magistrada que va presidir la vista.
Entre altres raons, la Sala assenyala que no es van aportar els poders atorgats al seu pare perquè aquest, al seu torn, poguera atorgar escriptura de donació de l’immoble, ni va anar el progenitor anomenat a declarar, per la qual cosa «difícilment» podia conèixer-se el seu abast, vigència o absència de condicionants, i es «va silenciar» la situació de l’immoble, limitant-se a traslladar una valoració «personal» de la propietat, de 100.000 euros, que tampoc està acreditada.
De la mateixa manera, descarten declarar la nul·litat de la sentència apel·lada perquè no aprecien vulneració de dret fonamental algun en la ratificació durant el juí pels perits forenses dels informes d’autòpsia o psiquiàtrics, ni en la incorporació com a prova de la declaració prestada per l’acusat durant la fase d’instrucció.
Finalment, la sala desestima el motiu del recurs consistent en un error en l’apreciació de la prova pel fet que no s’aplicaren al reu els atenuants de reparació del dany, alteració psíquica ni de confessió tardana i sí, en canvi, l’agreujant d’acarnissament.
Respecte a esta última circumstància, el tribunal conclou que la convicció del jurat popular «va respondre a una consideració lògica de la prova practicada amb un resultat de clara certitud tant sobre la producció d’una mort innecessàriament dolorosa, com sobre l’absència d’afectació de les capacitats volitives i intelectivas» de l’acusat el dia dels fets.







