TEL-AVIV, 25 (De l’enviat especial d’EUROPA PRESS, Ignacio Tuda)
Els atacs del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) del 7 d’octubre contra Israel no només van provocar la resposta de l’exèrcit israelià a la Franja de Gaza, sinó que van despertar el partit-milícia xiïta libanès Hezbol·là que, veient com Israel atacava amb contundència l’enclavament, van decidir adherir-se a la causa palestina i obrir un segon front de batalla a la frontera nord d’Israel.
Des d’aleshores, l’exèrcit israelià i Hezbol·là –amb el suport de l’Iran i que té un important pes polític al Líban– mantenen un seguit d’enfrontaments. El continu llançament de míssils i drons per part de la milícia xiïta contra els primers quilòmetres de territori israelià han provocat que més de 80.000 persones hagen hagut d’abandonar la seua casa al nord d’Israel.
Les tensions no han fet més que anar en augment, més encara amb les declaracions dels líders d’un i altre bàndol. Mentre el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha amenaçat Hezbol·là amb una guerra total; el líder suprem de la milícia libanesa, Hassan Nasrallah, ha rebutjat escalar fins a tal punt les hostilitats, però sí que ha recomanat a Israel que “estiga preparat”.
El consell regional de Mateh Asher –situat a la franja occidental d’Alta Galilea, al nord d’Israel– reconeixen que la situació ha arribat a tal punt que una gran ofensiva contra Hezbol·là sembla quasi inevitable, tot i que incidixen a recalcar que ningú a Israel vol una guerra que, no obstant això, confien que seria devastadora per al Líban.
El consell regional de Mateh Asher engloba diversos assentaments, inclosos desenes de quibuts com el de Matzuva, escenari dels darrers atacs de Hezbol·là i on esta setmana l’impacte de diversos projectils de la milícia libanesa ha deixat dos reservistes ferits.
