L’ultradretà Smotrich parla de vaga «política» i diu que els treballadors públics que se sumen no rebran el seu salari
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
La jornada de vaga general convocada per a este dilluns pel sindicat més important d’Israel per a intentar forçar al Govern a aconseguir un acord amb el Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) per a aconseguir l’alliberament dels segrestats durant els atacs del 7 d’octubre ha arrancat amb bloquejos de carrers i la suspensió de vols a l’Aeroport Internacional de Ben Gurión.
Desenes de persones han bloquejat a primera hora del dia els carrers a Ben Gvir i els voltants de Modiin i Rosh Pina, segons ha informat el diari ‘The Times of Israel’. A més, s’han registrat bloquejos de carreteres en altres parts del país en el marc de les mobilitzacions.
A Yokneam, Ella Ben Ami, el pare del qual figura entre els segrestats a Gaza, ha lamentat la troballa durant el cap de setmana dels cossos de sis ostatges a la Franja. «Sis ostatges que podrien haver tornat amb vida van ser assassinats baix captivitat», ha criticat.
«No podem permetre que això torne a passar. Farem el que siga necessari fins que tornen a casa sans i segurs», ha sostingut durant les protestes en la localitat de Yokneam, al sud-est de la ciutat de Haifa, tal com ha arreplegat el diari ‘Haaretz’.
Per la seua banda, la vaga ha derivat en la suspensió d’enlairaments d’avions a l’Aeroport Internacional Ben Gurión des de les 8.00 hores (hora local), mentre que els hospitals funcionen amb l’horari reduït corresponent als caps de setmana. A les protestes s’han sumat a més universitats i bancs.
De cara a la vaga, el ministre de Finances d’Israel, l’ultradretà Bezalel Smotrich, va afirmar durant la jornada del diumenge que havia donat ordre al Tresor de no pagar els salaris als treballadors públics que se sumaren a les protestes, segons un comunicat publicat a través del seu compte en la xarxa social X.
D’esta forma, va desvetlar a més que havia demanat al Defensor del Poble que reclamara als tribunals una suspensió de la vaga, que va descriure de «política». «No està baix l’autoritat de Histadrut –el principal sindicat d’Israel– i no té efectes legals», va sostenir.
«No es permetrà als caps de Histadrut voltejar el país i usar als treballadors com a armes per a aconseguir avanços en els seus objectius polítics», va manifestar Smotrich, qui va incidir que «qualsevol empleat que no acudisca al seu lloc de treball, no rebrà el seu sou».
El president de la Histadrut, Arnon Bar-David, va anunciar el diumenge una vaga general i va remarcar que un acord que permeta l’alliberament dels segrestats durant els atacs executats el 7 d’octubre per Hamàs i altres milícies palestines «és ara mateix el més important». En esta línia, va dir que l’acord sembla estar bloquejat «per consideracions polítiques».
Així, va fer referència a les crítiques abocades durant els últims mesos pels crítics del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a qui acusen d’obstaculitzar constantment les negociacions per a un alto el foc a Gaza per a satisfer als seus socis de govern –integrats per partits ultradretans i ultraortodoxos–, els qui exigixen continuar amb l’ofensiva contra Gaza costi el que costi.
Les crides a la vaga general van començar poques hores després de la troballa el dissabte dels cossos sense vida de sis ostatges durant una operació israeliana en el sud de Gaza. Israel va afirmar que aquestes persones van ser executades per Hamás, mentre que el grup islamista afirma que van morir en un dels bombardejos israelians sobre la zona.
L’Exèrcit d’Israel va llançar una ofensiva contra Gaza després dels citats atacs del 7 d’octubre, que es van saldar amb uns 1.200 morts i prop de 250 segrestats. L’ofensiva deixa fins a hui més de 40.700 palestins morts, segons les autoritats gazatíes, controlades per Hamàs, una xifra a la qual se sumen més de 660 morts a Cisjordània i Jerusalem Est a mans de les forces israelianes o colones.
