Analitzen la seua incidència en educació amb l’ús de l’etiqueta #pinparental
VALÈNCIA, 24 (EUROPA PRESS)
Les investigadores Alícia Villar Arguilés, de la Universitat de València, i Mar Venegas, de la Universitat de Granada, han publicat un treball en el qual expliquen «les claus del discurs antigènere en educació» difosos a través de la xarxa social X.
L’adoctrinament, la llibertat, la igualtat, la ideologia de gènere i l’educació sexual són les cinc categories a través de les quals s’ha estés el discurs antigénere a Espanya per la xarxa social X, abans Twitter, explica la Universitat de València en un comunicat.
Les investigadores conclouen en el seu article –publicat en la revista Prisma Social– que la principal categoria complementària a #pinparental ha sigut #ideologíadegénero, amb la qual s’ha acusat d’adoctrinadores les polítiques públiques d’igualtat i diversitat sexual i de gènere.
«Sobre com es representa el debat polític sobre l’aplicació del pin parental a través dels discursos, s’han observat posicions confrontades, amb publicacions en X que contenen l’etiqueta central #pinparental modulada amb etiquetes secundàries que li donen un sentit ideològic o altre», explica Alícia Villar, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València (UV) i experta en sociologia de l’educació i sociologia del gènere.
L’estudi identifica, a més, que el creador de la proposta del pin parental, el partit polític Vox, és el principal participant en la seua difusió amb l’etiqueta #pinparental, amb un 74,66% dels principals missatges difosos entre els seleccionats. Com a entitats que l’han fet servir destaquen «organitzacions que mantenen una clara marca ideològica i poden funcionar com a think-tank d’alguns partits», i són, segons se cita en l’article, Hazte Oir, Abogados Cristianos i la Conferencia Episcopal Española, per este ordre de major a menor.
En la difusió de l’etiqueta #pinparental també han participat mitjans de comunicació proclius a l’expansió de la proposta i persones considerades com a influencers d’este espai polític o persones amb notorietat pública: Pablo Casado, exlíder del Partit Popular a Espanya; Alvise Pérez, actualment eurodiputat; i el partit Vox. També han contribuït a l’expansió de l’etiqueta, però amb un altre sentit ideològic, el compte @igualdadLGBT i la política Irene Montero.
El missatge d’Alvise Pérez, segons informacions del 2022 i de manera aproximada, ja que X va suspendre el seu compte, és: «Los hijos de musulmanes pueden evitar temario, criticar términos ‘ofensivos’ como «jamón» o conseguir «menú halal» en los comedores. … pero los españoles pedimos un #PinParental para que pirados de izquierda ajenos al colegio no pontifiquen a nuestros hijos, y es un «escándalo».
«MANIPULACIÓ DE LEMES I IMATGES»
Com una altra de les conclusions, Villar i Venegas destaquen que les cinc claus del discurs antigènere –adoctrinament, llibertat, igualtat, ideologia de gènere i educació sexual– «han permés identificar els desplaçaments de significats, una estratègia freqüent en les organitzacions i discursos d’extrema dreta que fan seus termes i consignes que s’associen a posicionaments contraris i que es difonen ràpidament a través de tècniques de la cultura digital com el re-mix o la manipulació de lemes i imatges».
De l’anàlisi dels missatges de X, antigament tuits o piulades, s’ha fet d’una selecció de 241 que procedixen de comptes identificables i anònims. L’extracció es va realitzar mitjançant el software qualitatiu ATLAS.ti 8, utilitzat àmpliament en l’anàlisi de dades qualitatives i que permet importar dades de X.
La mostra de missatges utilitzats per a aquest estudi es concreta en el període del 4 de setembre de 2018 al 31 de gener de 2020, i el nombre de seguidors de les persones i organitzacions està actualitzat a data de novembre de 2023.
