MADRID, 30 (EUROPA PRESS)
BBVA afronta un any 2025 marcat per diversos reptes, alguns d’ells comuns a la resta de la banca espanyola i europea, però un altre específic, com és l’OPA, i posterior fusió, que vol llançar sobre Banc Sabadell amb l’objectiu de guanyar escala i tenir major pes en un mercat desenvolupat com l’espanyol.
Més enllà de la recerca de rendibilitat en un entorn amb tipus més baixos que el 2023 i 2024, i que ja estan encarant tots els bancs, l’entitat presidida per Carlos Torres porta ja diversos mesos immersa a armar l’operació, que inclou la seua aprovació per part de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i del propi Govern –si finalment opta per una fusió per absorció entre ambdues entitats–.
Set mesos han passat ja des que el banc fera una oferta formal al consell d’administració de Banc Sabadell per a fusionar ambdues entitats, una proposta que, no obstant això, va ser rebutjada per la ‘cúpula’ de l’entitat vallesana. Això va motivar que, a principis de maig, BBVA anunciara que estenia la seua oferta –en pràcticament els mateixos termes que al consell d’administració– als accionistes en forma d’una OPA de caràcter ‘hostil’.
Per a això, presentava un calendari que incloïa la possibilitat de comptar amb les autoritzacions en un termini màxim de huit mesos per a poder llançar l’OPA que li portaria a tancar la fusió a mitjan 2025. Entre els requisits per a obrir el període d’acceptació de l’OPA estava el comptar amb l’autorització del Banc Central Europeu (BCE), de la CNMV i del regulador financer britànic.
A més, per a aconseguir l’eficàcia de l’operació, el banc establia l’aconseguir un 50,01% d’acceptació del capital –encara que l’oferta es llançarà sobre el 100% de les accions– i aconseguir l’autorització de la CNMC.
A tancament del 2024, BBVA ha aconseguit la ‘no oposició’ del BCE, que mesura la solvència de l’entitat resultant, i de l’Autoritat Prudencial britànica (PRA, per les seues sigles en anglès), així com d’altres organismes: la Comissió Europea, Mèxic i el Marroc, França o Portugal, entre altres.
No obstant això, per al 2025, quedaran pendents dos de les grans autoritzacions: les de la CNMC i la CNMV, que podria aprovar el fullet de l’OPA sense tenir el ‘vistiplau’ de Competència, però que ja ha anunciat que esperarà a conèixer el dictamen sobre la concentració bancària perquè els inversors puguen acudir a l’operació amb la major quantitat d’informació possible.
