VALÈNCIA, 21 (EUROPA PRESS)
La vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assegurat que no li van agradar ni “els tons” ni “els comportaments” del jutge que va realitzar l’interrogatori a l’actriu Elisa Mouliáa el passat 16 de gener, en el marc de la investigació a l’exdiputat de Sumar Íñigo Errejón per un delicte d’agressió sexual.
Des de “tot el respecte absolut a la judicatura”, Díaz ha afirmat que són tons i comportaments “més propis del passat”, sobretot quan “la societat espanyola clama per més feminisme”. “Això és clau”, ha recalcat.
Així ha valorat, en roda de premsa este dimarts a la vesprada després d’una reunió amb alcaldes afectats per la dana a València, les preguntes del magistrat Adolfo Carretero, en les quals va qüestionar en nombroses ocasions la versió oferida per Mouliaá de l’ocorregut la nit de setembre del 2021 en la qual presumptament es van produir els fets.
Díaz, que ha subratllat que ha exercit “durant més de 25 anys com a advocada especialitzada en violència masclista”, ha admès que no li van agradar les preguntes que van transcendir este passat dilluns a partir de vídeos filtrats de l’interrogatori.
A més, ha assenyalat que es filtren interrogatoris judicials no és una cosa “positiva per al nostre país”, si bé ha constatat que “està a l’ordre del dia en les causes amb molta tracció mediàtica”.
“Què vaig a dir jo, no parle de sentides: he estat en causes de les quals s’assabentaven abans vostès que jo com a lletrada”, ha indicat als periodistes.
Durant la seua declaració del passat 16 de gener, Mouliáa va assegurar que Errejón va actuar de forma “freda” i que si va tardar a denunciar va ser “per por”. “Ell va parar perquè jo em vaig escapar”, va aclarir.
Tant la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, com altres representants del Govern han denunciat que en este interrogatori el jutge va realitzar preguntes “masclistes” a l’actriu, a més d’advertir que això pot “allunyar” a víctimes de la denúncia.
Des de Sumar també han rebutjat l’actitud del jutge en l’interrogatori a Mouliáa, en considerar que constituïx “una revictimització de les víctimes”.