Milei intenta desmarcar-se d’escàndol de criptomoneda fraudulenta: ‘Jo no ho vaig promocionar, vaig difondre’

MADRID, 17 (EUROPA PRESS)

El president d’Argentina, Javier Milei, ha intentat desmarcar-se este dilluns de l’escàndol de la criptomoneda fraudulenta, després que durant el cap de setmana convidara en les seues xarxes socials a invertir en el token (fitxa o moneda digital) ‘$LIBRA’, que en realitat era una moneda meme i mancava del suport de l’economia real.

«Jo no ho vaig promocionar, només ho vaig difondre», ha declarat, després de remarcar que els qui «van participar» ho van fer «voluntàriament». «Si voste va al casino i perd diners, dic, quin és el reclam?», ha qüestionat en una entrevista amb la cadena de televisió argentina TodoNoticias.

En este sentit, ha agregat que «per voler ajudar a un argentí» es va menjar «un colp». «És un problema entre privats perquè ací l’Estat no juga cap rol, que això quede clar», ha asseverat l’inquilí de la Casa Rosada en abordar per primera vegada des de la polèmica publicació que va mantenir fixada quatre hores abans que la moneda virtual es desplomara.

Milei va encoratjar als seus seguidors de X i Instagram a invertir en ‘$LIBRA’ amb l’enllaç d’un projecte que en teoria anava a recolzar a les pimes a Argentina. «La piulada està plantejada en este format, on explique que estic difonent que això és per a fondejar als argentins que fan projectes i no tenen accés a finançament», ha explicat.

En ser preguntat sobre si es va penedir i per això va esborrar la publicació, ha manifestat que «al mig passen un munt de coses», ja que algunes persones van començar a dir que li havien hackejat el compte. «La qual cosa és fals, jo no tinc res que ocultar, no vaig fer res dolent (…) No em vaig a estar amagant darrere d’esta excusa. Clar que la piulada la vaig publicar jo. Per això ho vaig fixar», ha asseverat.

Últimes notícies

Tanquen el port de Sagunt per a carregar avions contra l’incendi de la Vall d’Uixó

El port de Sagunt ha tancat este dilluns el trànsit marítim per facilitar la càrrega dels avions que lluiten contra l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 6.500 hectàrees i manté actius importants mitjans aeris i terrestres.

Les marques xineses redibuixen el mapa de l’automoció a Espanya

L’arribada de Geely a la planta d’Almussafes consolida l’avenç de les marques xineses en la indústria de l’automòbil a Espanya, amb noves fàbriques i aliances que esquiven aranzels i reactiven plantes històriques.

Sangaré, Affengruber i Josan ja treballen en la pretemporada de l’Elx

Buba Sangaré, David Affengruber i Josan Ferrández s’han incorporat als entrenaments de pretemporada de l’Elx i ja estan a les ordres de Martín Anselmi.

València desactiva el protocol per contaminació en millorar la qualitat de l’aire

L’Ajuntament de València ha desactivat el protocol per contaminació atmosfèrica activat diumenge, després de reduir-se les partícules en l’aire. La millora seguix a l’episodi de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, com el de La Vall d’Uixó.

Veïns amb ganes de tornar a casa després del foc de la Vall d’Uixó i respecte al confinament

La segona nit d’incendi a la Vall d’Uixó i altres municipis de Castelló s’ha viscut amb més calma, encara que els 16.000 evacuats esperen poder tornar a casa, mentres els 64.000 confinats respecten en general la mesura.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa més de 7.000 hectàrees i força milers d’evacuats

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat un poc més de 7.000 hectàrees i ha obligat a evacuar 16.000 persones i a confinar-ne 64.000, segons el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama.

Agraïment a Aragó, Balears i Catalunya per reforçar l’extinció a la Vall d’Uixó

El president Juanfran Pérez Llorca ha agraït a Aragó, Balears i Catalunya el ràpid enviament de mitjans al foc de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 7.000 hectàrees.

La Venus romana de la platja de l’Almadrava es posa en mans d’un gran expert

L’Ajuntament d’Alacant ha encomanat al catedràtic d’Arqueologia José Miguel Noguera l’estudi exhaustiu de la Venus romana trobada a la platja de l’Almadrava. La peça, una cabeça de marbre del segle II dC, ja es considera clau per a la història de la ciutat.