L’emprenta de la repoblació mallorquina a la Marina, protagonista de la XVII Jornada d’Onomàstica de l’AVL

VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) organitza la XVII Jornada d’Onomàstica, que enguany se celebrarà els dies 14 i 15 de març a la Nucia i Tàrbena.

Esta trobada, dedicada a l’estudi de la toponímia i l’antroponímia de la Marina, pretenen «aprofundir en la influència dels processos històrics de repoblació sobre els noms de lloc i de persona en el territori valencià», explica l’ens normatiu en un comunicat.

Les ponències presentaran l’estat de la qüestió i mostraran l’extensió dels territoris on es van establir els repobladors mallorquins, que no es limita a la Marina Alta i comarques adjacents, sinó que va cobrir una extensió molt major.

L’Acadèmia encara no havia tractat les conseqüències sobre la toponímia i l’antroponímia de la repoblació mallorquina posterior a l’expulsió dels moriscs el 1609. I la Nucia i Tàrbena «mostren perfectament la pervivència del contacte entre mallorquins i valencians quatre-cents anys després», subratllen des de la institució.

A més, Tàrbena «és el poble on millor s’han mantingut les restes mallorquines en la parla, en la toponímia i en l’antroponímia», explica l’acadèmic Jordi Colomina.

UNA EMPREMTA «INESBORRABLE»

«En esta comarca es va produir una fractura cultural motivada per l’expulsió dels moriscos i la posterior repoblació balear. Un procés complex, amb conseqüències diverses, que estudiarem en la jornada», recorda la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó.

En este sentit, destaca que els repobladors, amb cognoms com per exemple Femenia, Salivares, Mateu o Mengual, «van contribuir a la recuperació de molts pobles valencians que s’havien quedat deserts després de l’expulsió i amb les seues actuacions van marcar un abans i un després. Van deixar una empremta inesborrable, que hui podem resseguir gràcies als estudis de moltes de les persones que participen en les ponències».

La primera jornada, el divendres 14, començarà a la Seu Universitària de la Nucia amb la recepció de participants i una presentació a càrrec de la presidenta de l’AVL, i de representants de les entitats col·laboradores. A continuació, Vicent Terol oferirà una ponència sobre la influència balear en la repoblació del Regne de València.

Al llarg de la vesprada, seguiran diverses intervencions centrades en l’onomàstica de la comarca de la Marina, com per exemple la ponència de Robert Pocklington sobre les etimologies àrabs, i les intervencions de Josep Andrés i Joan Ivars sobre els moviments migratoris i la toponímia de Pedreguer i Parcent en el segle XVII.

A més, la tècnica d’Onomàstica de l’AVL, Maite Mollà, presentarà les novetats de la institució en este àmbit, i l’acadèmic Ramon Ferrer disertará sobre la influència en l’antroponímia valenciana dels moviments migratoris posteriors a l’expulsió dels moriscs.

La jornada conclourà amb les intervencions de Maribel Guardiola, que destacarà la importància de la toponímia en les llegendes de la Marina, i de Xavier Llorca, amb una ponència al voltant de la tradició toponímica de la Marina i els nous processos poblacionals.

El dissabte 15, la Casa de Cultura de Tàrbena acollirà les sessions del matí. Entre les ponències destacades, Josep Martines presentarà un estudi sobre la toponímia de la Serra Gelada, mentre que Joan Giner abordarà la influència mallorquina en els noms de lloc de les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat, i Josep Mas mostrarà la influència de la repoblació balear entre el Benicadell i el Xúquer.

A més, Antoni Mas raonarà sobre el perquè de la migració mallorquina cap al Regne de València després de l’expulsió dels moriscs. Joan Lluís Monjo tancarà les ponències amb una exposició sobre l’estat de la qüestió, els problemes i les perspectives.

SOBRASSADA

I és que, com apunta Jordi Colomina, a més de l’antroponímia i l’onomàstica, el tret més evident de la repoblació mallorquina és la parla mallorquinitzada, especialment a Tàrbena, Xaló i la Vall de Gallinera, però també hi ha fets com l’elaboració de sobrassada mallorquina, que va arribar a ser tan famosa que en alguns pobles la denominen ‘tàrbena’.

Les jornades finalitzaran amb un «passeig toponímic» per Tàrbena a càrrec de Joan Lluís Monjo.

Últimes notícies

El president de l’Elche critica que LaLiga comence amb el mercat obert

El president de l’Elche, Joaquín Buitrago, considera que començar LaLiga amb el mercat d’estiu obert distorsiona la planificació esportiva, però es mostra tranquil amb la situació del club i amb el cas d’Abiel Osorio.

L’informe d’Emergències de les 21.30 del 29-O assegurava que la hidrologia no donava problemes

Un informe d’Emergències de la Generalitat remés a les 21.35 hores del 29 d’octubre de 2024 afirmava que no hi havia informació de problemes hidrològics durant la dana en què van morir 231 persones a València, malgrat les greus incidències recollides al document.

Els veïns de Tales reclamen tornar uns minuts per alimentar els animals

Els veïns de Tales, encara desallotjats per l’incendi de la Vall d'Uixó, demanen que els deixen entrar uns minuts al poble per donar menjar i aigua als animals. La Guàrdia Civil manté el tall de la carretera i rebutja, de moment, qualsevol accés.

La Comunitat Valenciana batrà rècord d’ingressos de finançament en 2027 amb 16.311 milions

La Comunitat Valenciana rebrà en 2027 unes entregues a compte rècord de 16.311 milions, un 8,8 % més que en 2026, que s’elevaran fins als 18.968 milions si es compta la liquidació de 2025. El ministre Arcadi España critica que el Consell haja demanat ajornar el Consell de Política Fiscal i Financera i rebutge negociar el nou model de finançament.

Més Guàrdia Civil per l’Arenal Sound mentre seguix l’incendi de la Vall d’Uixó

La Delegació del Govern ha anunciat un reforç de la Guàrdia Civil amb agents d’altres províncies per cobrir l’Arenal Sound i l’incendi de la Vall d’Uixó.

L’abandó rural convertix el territori en una mecha forestal contínua

El geògraf de la Universitat de València Javier Berenguer alerta que l’abandó rural ha creat una 'mecha forestal ininterrompuda' i augmenta el risc d’incendis, especialment en la frontera entre vivendes i muntanya a la Comunitat Valenciana.

Marcos Benavent, el ‘ionqui dels diners’, ja està empresonat per la primera condemna del cas Imelsa

Marcos Benavent, exgerent d'Imelsa conegut com el 'ionqui dels diners', ja està a la presó de Picassent per complir la primera condemna del cas Imelsa, de quasi huit anys. Va ingressar de manera voluntària abans que expirara el termini marcat per l'Audiència Provincial de València.

Air Nostrum torna als beneficis amb 10,5 milions en 2025 després d’alçar ingressos un 11 %

Air Nostrum ha tancat 2025 amb un benefici net abans d’impostos de 10,5 milions d’euros i uns ingressos de 690,1 milions, un 11 % més que en 2024. La companyia ha millorat ocupació, passatgers i resultat d’explotació, i continua tornant el deute de la pandèmia.
FILMOTECA D'ESTIU