L’informe d’Emergències de la Generalitat elaborat a les 21.30 hores del 29 d’octubre de 2024, dia de la dana en què van morir 231 persones a València, afirmava que no constava cap informació que la situació hidrològica estiguera generant problemes, segons el document incorporat a la causa judicial oberta per la gestió d’aquell episodi.
El text, distribuït cinc minuts després, a les 21.35 hores, formava part del seguiment oficial de l’emergència. L’informe pretenia actualitzar en temps real l’impacte de les pluges sobre infraestructures, nuclis urbans i principals vies de comunicació a la Comunitat Valenciana.
Un missatge tranquil·litzador sobre la hidrologia
En un dels paràgrafs clau, el document assenyala literalment: ‘Les precipitacions estan produint inundacions in situ, no per desbordament. De moment no hi ha informació que la hidrologia estiga donant problemes’. Esta afirmació es va emetre malgrat les nombroses incidències registrades en diferents punts del territori al llarg de la jornada.
L’informe ha sigut aportat al juí que instrueix un jutjat de Catarroja sobre la gestió institucional de la dana. El jutjat analitza la informació amb què comptaven les autoritats en cada moment i les decisions preses a partir d’eixe seguiment.
Elaborat per l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), el document arreplega en 19 pàgines la relació d’incidències registrades fins a última hora del dia. Detalla, entre altres aspectes, els talls de carreteres, les alteracions en la circulació ferroviària i algunes de les actuacions realitzades pels servicis d’emergències.
Incidències greus en infraestructures i rescats
Tot i el missatge de calma sobre la hidrologia, el mateix informe descriu una activitat intensa dels equips de rescat. Entre les actuacions destacades figura la mobilització d’helicòpters per a diversos rescats, la qual cosa indica situacions de risc per a persones atrapades o incomunicades per l’aigua.
Segons el document, fins a les 13.00 hores s’havien rebut 85 avisos relacionats amb persones incomunicades, rescats i acumulacions d’aigua. La major part d’estos avisos es concentraven en la zona de Requena-Utiel, fortament afectada per les precipitacions durant aquella jornada de 2024.
A més, l’informe recull el derrumbe d’un pont a Requena a les 16.00 hores, un fet que va suposar un tall complet de la infraestructura. També descriu el resquebrajament d’un altre pont amb vehicles a la calçada, en este cas a l’A-7 al seu pas per Riba-roja, notificat a les 20.44 hores.
Tot i la gravetat d’estes incidències, el document no fa cap referència al barranc del Poyo, un dels elements hidrològics rellevants de la zona. Esta absència ha adquirit importància en la investigació judicial, que pretén aclarir quina informació tenien exactament els responsables d’emergències quan es van produir les víctimes mortals.
L’informe de l’AVSRE se centra sobretot en la cronologia dels avisos, els recursos mobilitzats i l’afectació a vies de comunicació. Al mateix temps, transmetia oficialment que les inundacions es produïen per acumulació directa de pluja, i no per desbordament de rius o barrancs, segons queda reflectit en el text incorporat a la causa.
