L’exposició a imatges, sovint seleccionades i retocades, «pot tenir efectes perjudicials en l’autoestima», assenyala Luis Rojo
VALÈNCIA, 12 (EUROPA PRESS)
El professor de Psiquiatria la Universitat de València i doctor de l’Hospital La Fe Luis Rojo Bofill advertix en una carta a l’editor recentment publicada en la revista ‘The European Journal of Psychiatry’ que la publicació habitual d’informació sobre els menors per part dels seus progenitors «pot tindre conseqüències potencialment perjudicials per a la salut mental dels xiquets i adolescents exposats».
Per este motiu, l’especialista apel·la al fet que legisladors, educadors i personal sanitari, com a pediatres o professionals de la salut mental, «coneguen en profunditat el ‘sharenting’ (per la combinació dels termes en anglés sharing i parenting) i se sensibilitze a la societat sobre els seus possibles riscos», segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.
El fenomen del ‘sharenting’ està estés a Espanya, on el 89 per cent de les famílies publiquen en internet «contingut sensible» sobre els seus fills «almenys una vegada al mes», segons l’estudi EU Kids Online 2020.
Esta exposició contínua del menor a «imatges de si mateix sovint seleccionades i retocades pels seus pares pot tenir efectes perjudicials en la seua autoestima i imatge corporal i generar dinàmiques entre pares i fills que afecten a la seua salut mental», segons suggerix la literatura científica i el doctor Rojo Bofill recorda en la missiva.
En ocasions, prosseguix l’especialista, la «sobreexposició» dels fills «es fa per a atresorar records o compartir experiències quotidianes, consells de criança o assoliments dels xiquets» però «també s’estan difonent dades altament sensibles dels menors que van a marcar la seua empremta digital».
Altres vegades, afig el psiquiatra, «els propis familiars registren situacions humorístiques o escenes vergonyants amb un propòsit recreatiu, però estos continguts són més fàcilment viralizables i l’èxit anima als pares a gravar més bromes», advertix.
La recerca freqüent de moments per a immortalitzar-los i compartir-los, o fins i tot buscant un lucre econòmic o major influència en xarxes socials, «pot arribar a convertir-se en un factor estressant i deteriorar o tensar la relació entre pares i fills», indica el professor Rojo Bofill. A més, avisa, este material «pot ser usat per tercers amb finalitats d’humiliació o assetjament cibernètic», entre altres.
Les conseqüències a llarg termini d’estes pràctiques són encara «incertes», però, en qualsevol cas, el professor Rojo Bofill considera que «la seua probable associació amb la futura aparició de símptomes de salut mental fa imperatiu que els professionals de salut mental comprenguen, exploren i ajuden a sensibilitzar sobre elles».
Segons la UV, l’atenció ja està posada en, per exemple, el camp legislatiu. Així, el recent Informe del comitè de persones expertes per al desenvolupament d’un entorn digital segur per a la joventut i infància planteja propostes per a protegir la privadesa, seguretat i integritat on i off-line dels menors, així com per a regular l’ús o explotació comercial de publicacions en intenet protagonitzades per ells.
