Clar i ras. Els extrems s’alimenten i se necessiten.
Si pel costat de ponent uns s’empenyen en fer invisible lo valencià impedint la celebració del 25 d’Abril en Les Corts Valencianes com a conmemoració de la desfeta d’Almansa que afectà a tots el valencians, maulets i botiflers, ara pel costat de tramontana s’empenyen en fer invisible el valencià en la prova d’accés a la Universitat.
El valencià i lo valencià és moneda de canvi per als que “ser valencià” i “lo valencià” és secundari, un mer accident. Lo valencià i el valencià molesten als que creuen en la “sacrosanta unitat d’Espanya” fonamentada en la uniformitat de la meseta castellana, o de la “sacrosanta unitat de la llengua” com a base de la catalanitat.
I van guanyant posicions, i el valencià i lo valencià van desapareguent.
La prova d’accés de “¿valencià? d’enguany valora en 9 punts sobre 10 preguntes sobre el català i temes catalans: un text en català d’una autora catalana, i poetes catalans dels 70. I deixa 1 punt a soletes per a un autor valencià, sobre un text que està escrit més seguint la normativa del “Institut d’Estudis Catalans (IEC)” que la de la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Fent un símil de resultat deportiu: IEC 10 – AVL 0. Català 10: Valencià 0.
Per uns moments vaig pensar que s’havien enganyat i que la prova era la de “català” per a l’accés a les Universitats Catalanes.
Estem per tant observant, una volta més, cóm des dels Departaments d Filologia Catalana de les Universitats públiques valencianes van en contra l’esperit de l’Estatut d’Autonomia dels Valencias, i de la pròpia AVL. En tots estos 25 anys d’existència de l’AVL, sense retallades pressupostàries, mai, mai, el món de la Universitat Pública Valencia ha seguit la seua normativa, ni ha respectat el seu Dictamen respecte a la denominació del valencià (ells a lo seu en els seus Departaments de Filologia “Catalana”), quan el sector educatiu públic té l’obligació de cumplir les indicaciones de l’AVL. I davant d’este mensypreu, cap consequència.
Tristament, lo més greu: la desafecció que genera entre els valencians tant respecte a la seua llengua pròpia, como respecte a la seua identitat.
El valencià de l’escola se percep com aliè i que no aprofita per a res que no siga passar una mera prova i omplir un expedient. El valenciaparlant continua diferenciant com galàxies diferents lo que ha mamat en casa de lo que adeprén en classe. I el castellaparlant detecta inmediatament q lo que adeprén en classe és tan extrany que difícilment pot mantindre una conversació en valenciaparlants sense que estos el detecten com massa forçat i se passen al castellà. Un foraster que no haja passat per l’escola en valencià i se pose a treballar en valenciaparlants s’integra molt més fácil i naturalment que qui passa per l’escola o la “alienada” Junta Qualificadora (capaç de suspendre l’oral a valenciaparlants). Açò després de 40 anys d’Estatut, i 25 anys d’AVL és pot consider com un desastre.
A més, l’efecte d’este examen és tan pervers, que les seues consequències son negatives per a al futur del valencià de manera exponencial.
Si no baixa la nota als alumnes voldrà dir que el temari estudiat s’acomoda a lo preguntat. Per tant certifica que s’ensenya català i no valencià. I cada volta més (9 ó 10 punts de 10).
I si baixa la nota estarà impactant negativament als estudiants valencians front als de comunitats forasteres. Estarem constatant que el valencià perjudica als valencias en l’accés a la universitat i afavorint als forasters. El món al revés. Quan lo que tens en joc es la preservació del valencià front a l’avanç imparable del castellà, alguns “illuminati alienats” pensen que lo millor es la máxima catalanitat possible.
Les autoritats tenen l’obligació de reaccionar. Les Corts, el CVC, o l’AVL han de corregir estes situacions. Si un CVC o una AVL no protesten davant d’una situació aixina donaran peu a qüestionar la seua pròpia existència…).
I els valencians d’a peu també tenim l’obligació de reaccionar; tant els parlants com els que no, que se senten orgullosos de ser valencians i consideren la llengua valenciana com a patrimoni inmaterial i espiritual del poble valencià. I per supost els que volem viure plenamente en valencià.
És precis reaccionar!
No podem quedar-se de perfil. Fer com si no passara res a soles va en benefici de la desaparició de parlants, de la llengua valenciana, i per tant de perdua de valencianitat.
Avant valencians! Avant!