La sobreexplotació dels aqüífers i la contaminació de les aigües representen una amenaça greu per als aiguamolls espanyols, posant en risc la desaparició de moltes d’estes zones clau per a la biodiversitat i l’equilibri ambiental.
Mig centenar d’experts en geologia, aigua i ecosistemes de tota Espanya es van reunir per a analitzar la situació actual d’estos espais naturals en una jornada dedicada a la investigació hidrogeològica. La trobada, organitzat pel Centre d’Hidrogeologia i la Reial Acadèmia de Ciències d’Espanya, va posar de manifest la urgència de prendre mesures per a detindre la deterioració creixent dels aiguamolls.
Bartolomé Andreo, director del Centre d’Hidrogeologia de la Universitat de Màlaga i coordinador de la jornada, va destacar que els aiguamolls són part fonamental del patrimoni cultural i socioeconòmic de moltes regions. Va subratllar la importància de gestionar l’aigua de manera sostenible, implicant els usuaris per a preservar estos ecosistemes. Per exemple, els aiguamolls de Doñana són crucials per a mantindre no sols la biodiversitat sinó també tradicions com la peregrinació de la Rosada, el paisatge de la qual es veuria alterat sense l’existència d’estes zones humides.
La pressió humana a través de l’extracció excessiva d’aigües i abocaments contaminants
Especialment vinculats a l’agricultura i el desenrotllament urbà, ha degradat diversos aiguamolls, alguns dels quals s’han convertit en autèntiques cloaques. Esta situació afecta tant a la qualitat ambiental com a la salut pública i la fauna local.
Investigacions hidrogeològiques parcials
Malgrat la importància d’estos ecosistemes, les investigacions hidrogeològiques fins ara només han cobert aproximadament el 10% dels aiguamolls peninsulars, com els de Doñana, Ruidera o Gallocanta. De molts altres no es coneix el seu origen, les àrees de recàrrega o els mecanismes que nodrixen les seues aigües, la qual cosa dificulta la seua protecció efectiva.
Crida a l’acció davant el canvi climàtic
Davant l’avanç del canvi climàtic, els experts criden a intensificar l’estudi científic i a implementar estratègies de conservació que permeten revertir la degradació d’estos ecosistemes vitals per a la salut ambiental i el patrimoni cultural d’Espanya.