La verema ja està en marxa en diverses zones d’Espanya i, amb ella, tornen les celebracions que convertixen la recollida del raïm en un reclam cultural i turístic. Cercaviles, fonts de vi, trepitjades de raïm i música popular omplin pobles i ciutats, reeditant un ritual que implica veïns i atrau a viatgers.
És també una de les temporades marcades pels amants del enoturismo, que busquen viure el vi des de la vinya fins a la copa. Quasi tres milions de persones visiten cada any cellers i museus associats a Rutes del Vi d’Espanya, amb un impacte econòmic que supera els 100 milions d’euros, segons dades de Acevin. El creixement sostingut d’estes xifres reflectix com la verema funciona com a aparador del territori: els cellers programen tastos i visites, els museus amplien activitats i el comerç local es beneficia d’una afluència que dinamitza l’economia.
Enoturismo a l’alça
A Jerez de la Frontera, les festes de la verema, declarades d’Interés Turístic Internacional, ja estan en marxa i es prolongaran fins al 14 de setembre. El programa supera el mig centenar d’activitats, amb un tast que celebra l’agermanament entre la Ruta del Vi de Jerez i la d’Haro. Hi haurà concerts de grups locals, un festival de màgia, propostes infantils, degustacions gastronòmiques, visites guiades i la tradicional cerimònia de la ‘Pisá‘ del Raïm el 2 de setembre. La ruta vinculada a esta denominació reunix al voltant de 400.000 visitants anuals, i estes festes, al costat de la Fira del Cavall, es compten entre les grans celebracions del municipi entorn d’un vi amb identitat pròpia.
Més al nord, la Ribera del Duero celebrarà del 3 al 6 de setembre la seua festa de la verema amb Aranda del Duero com a epicentre. En la seua octava edició hi haurà tastos, música en directe amb artistes de primer nivell i també sons tradicionals. No faltarà el clàssic xafat del raïm amb degustació de most, acompanyat per paisans amb vestits regionals i el toc de dolçaina i tamborí. A més, s’han programat visites didàctiques a cellers subterranis amb tastos de vi i d’altres productes gastronòmics, una oportunitat per a descobrir un patrimoni ocult i comprendre de manera pròxima com s’elaborava i s’elabora el vi en la zona.
Mascletá i tradició a Requena
A Requena (València), la 76 edició de la festa, també d’Interés Turístic, culmina amb una mascletá, una cavalcada amb carrosses i grups comarcals i un cercaviles de reines i presidents abillats amb vestits regionals. La traca final és la crema de la font del vi, un acte simbòlic que tanca el calendari local. Enguany l’afluència és major que la passada edició i destaca la presència de visitants estrangers, afavorida per la proximitat en el calendari de la Tomatina de Buñol. També acudixen famílies amb arrels en el municipi que aprofiten per a mantindre el vincle amb el seu poble, un efecte anomenada que reforça el caràcter social d’estes celebracions.
De cara a setembre i els primers dies d’octubre, el calendari s’amplia amb noves cites: a La Rioja a partir de mediats de mes; en Montilla-Moriles (Còrdova); en Cariñena (Saragossa), que estrena la seua declaració de Festes d’Interés Turístic Nacional; i a Olite (Navarra). A mesura que avança la recol·lecció, les festes es multipliquen i posen en valor un cultiu que va més enllà del raïm: la vinya modela el paisatge, sosté economies locals i alimenta una cultura popular que estes celebracions ajuden a transmetre. Per als viatgers, és l’ocasió de participar en experiències de verema, catar vins a l’origen i connectar amb un patrimoni rural viu.
