L’Albufera de València rep cada any al voltant de 1,5 tones de pesticides que acaben en el llac, segons un estudi que ha analitzat el seu recorregut des dels arrossars del parc. En total, s’apliquen unes 35 tones anuals, de les quals set passen al sistema hídric del parc i, finalment, 0,6 tones es descarreguen a la mar Mediterrània a través de les goles. El treball subratlla que el transport és ràpid: els compostos arriben a les masses d’aigua en qüestió d’hores després de la seua aplicació, arrossegats per l’escorrentia i el drenatge agrícola.
L’anàlisi seguix pas a pas la ruta d’estes substàncies, des del moment en què s’apliquen en els camps fins a la seua presència en canals i llacuna. Eixa dinàmica genera polsos de contaminació coincidents amb els cicles de reg i desguàs de l’arrossar. En produir-se en intervals curts, estos pics poden escapar a un mostreig convencional poc freqüent, la qual cosa explica per què la resolució temporal és clau per a entendre l’exposició real dels ecosistemes del parc.
Un model hidrològic d’alta resolució
L’estudi, publicat en la revista ‘Environmental Pollution’, combina un model que simula el maneig tradicional del cultiu d’arròs amb un altre a escala regional per a representar la circulació de l’aigua. Amb esta ferramenta, els investigadors van modelitzar la dispersió de huit pesticides durant deu anys en condicions reals de clima, maneig i cabals. El resultat és una reconstrucció diària d’entrades i eixides d’aigua que permet localitzar quan i per on es mobilitzen els contaminants amb major precisió que els enfocaments habituals.
La major exposició es concentra en el sud del llac, on confluïxen aigües de retorn agrícola amb altes càrregues contaminants. Des d’ací, part del flux progressa cap a les goles i ix al Mediterrani, la qual cosa explica l’estimació de 0,6 tones que abandonen el sistema cada any. Esta connectivitat hídrica implica que els efectes no es queden en els arrossars: el llac i els seus canals reben els polsos i, quan s’obrin desguassos, la mar també pot veure’s afectat.
Compostos i riscos detectats
L’herbicida bentazona és el més aplicat, amb unes 11 tones anuals. No obstant això, els compostos que l’estudi identifica amb major risc per als organismes aquàtics són els fungicides azoxistrobin i difenoconazol, juntament amb l’herbicida MCPA. Durant la campanya de cultiu, es van detectar mescles de fins a cinc pesticides que superen simultàniament llindars de risc en el llac, un escenari que agreua l’exposició en coincidir diversos compostos en el temps.
El risc aconseguix el seu màxim a l’agost, amb nivells que poden provocar efectes crònics en fins al 40% de les espècies aquàtiques del llac. Este patró estacional coincidix amb els moments de major activitat del cultiu i d’intercanvi d’aigua, quan els polsos d’escorrentia i drenatge són més intensos. En conjunt, els resultats mostren que la contaminació transcendix les parcel·les d’arròs i afecta al funcionament del sistema aquàtic del parc.
Les conclusions oferixen una base tècnica per a gestionar millor les finestres crítiques d’emissió. Ajustar calendaris i manejar els fluxos de reg i desguàs per a evitar descàrregues en períodes sensibles ajudaria a reduir l’arribada de pesticides al llac i, en última instància, a la mar. La capacitat del model per a anticipar pics i rutes de transport pot guiar decisions del sector arrosser i de la gestió del parc orientades a minimitzar l’exposició de la fauna aquàtica.
