La gestió de la dana del 29 d’octubre s’ha convertit en munició recurrent en una legislatura marcada per la crispació. Govern i PP l’han usada per a respondre a retrets sobre assumptes aliens a la tragèdia, mentres el focus original —les responsabilitats i les ajudes en la Comunitat Valenciana— s’ha anat diluint entre acusacions creuades que han crescut amb el pas dels mesos.
De la sintonia al xoc
Res més ocórrer la tragèdia va haver-hi sintonia entre els dos Governs, però va durar poc. Els agraïments inicials de Carlos Mazón —’benvolgut president, gràcies per vindre tan prompte’— a Pedro Sánchez després de la seua visita al Centre d’Emergències es van convertir de seguida en retrets. Aquell mateix dia, mentres el president garantia la col·laboració ‘per terra, mar i aire’, Alberto Núñez Feijóo es queixava de falta d’informació i defenia que s’havia d’haver decretat l’emergència nacional. Interior i Transició Ecològica van respondre que la responsabilitat era autonòmica, la qual cosa va alimentar un xoc competencial que ja no s’ha tancat.
La frase de Sánchez del 2 de novembre —’si necessita més recursos, que els demane’—, prèvia a la seua visita a Paiporta, va quedar com a símbol d’una ajuda que, segons el Consell, s’ha demanat però no arriba. L’episodi en el qual el president va haver d’eixir escortat i el malnom de ‘el llebrer de Paiporta’ van passar a formar part del relat polític, elevant el to i fixant els bàndols en una disputa que s’ha projectat a tot el cicle de la legislatura.
Acusacions i ajudes en el centre
Les acusacions han anat en augment. A mesura que s’han conegut detalls del succeït el dia de la dana, el Govern i el PSOE han demanat insistentment la dimissió de Mazón, utilitzant este episodi per a contestar crítiques del PP en altres fronts. Quan el PP va qüestionar pagaments en efectiu reflectits en un informe sobre el patrimoni de José Luis Ábalos, la portaveu de l’Executiu, Pilar Alegría, va reptar als populars a presentar la factura del Ventorro, el restaurant on va menjar Mazón durant la dana. En el debat sobre l’apagada elèctrica d’abril, la continuïtat del president va tornar a ser argument de resposta. En l’última sessió de control, Sánchez va acusar a Mazón de tindre ‘nou milions d’euros en el calaix sense utilitzar per a les víctimes de la dana un any després’, i des del Consell es va retraure al Govern ‘calfar’ l’ambient davant el funeral d’Estat i ‘trencar el respecte institucional’.
El xoc també s’ha centrat en les ajudes. El Govern valencià sosté que va actuar ‘amb agilitat i sense burocràcia’ i ‘a pulmó’, i que no ha rebut ‘un sol euro’ de l’Executiu central. La Moncloa reivindica que ha mobilitzat 16.600 milions d’euros, mentres el Consell replica que eixes xifres estan ‘unflades’ i que només s’han pagat ajudes ‘al 17,9% de les famílies que ho van sol·licitar’. Segons la Generalitat, en onze mesos s’han destinat 1.500 milions a famílies i empreses, amb el 57% ja abonat, malgrat ser —subratlla— l’autonomia pitjor finançada.
Estes posicions oposades han tingut conseqüències pràctiques: un any després no s’ha produït cap reunió bilateral entre Mazón i Sánchez per a abordar la reconstrucció postdana —el president la va demanar per carta en dos ocasions—, ni s’ha constituït una comissió mixta entre Administracions per a coordinar actuacions. L’absència d’eixe marc de treball ha consolidat el bloqueig institucional i ha convertit la dana en un camp de batalla polític que s’invoca dins i fora del seu àmbit original, mentres les víctimes i els afectats esperen certeses sobre terminis, recursos i execució de les mesures.
