En huit cursos, Espanya ha augmentat un 70% el seu alumnat estranger i els estudiants internacionals representen ja l’11% de les matrícules. En el curs 2023-2024, van arribar 159.002 estudiants internacionals presencials, 9.724 més que l’any anterior. El 60% es va matricular per a obtindre una titulació completa (95.378) i el 40% va realitzar una estada temporal de mobilitat (63.624), senyal que el perfil de l’estudiant forà ha deixat de ser majoritàriament de curta estada i s’orienta cada vegada més a cursar un grau o un màster complet.
Segons l’anàlisi de la Fundació BBVA i el Ivie, les universitats públiques concentren a la majoria dels qui arriben en mobilitat (programes com Erasmus+), mentres que les privades atrauen sobretot a estudiants que busquen titular-se. En la privada, el 21% de l’alumnat és internacional i l’orientació és clara cap a la matrícula ordinària; en la pública, els estrangers amb esta mena de matrícula aconseguixen el 9%, i a més la pública reunix el 81% dels qui venen en mobilitat temporal. Així i tot, les dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats assenyalen que el 65% dels estudiants internacionals opta per una universitat pública presencial i el 35% per una privada.
L’avanç dels qui cursen una titulació completa s’ha multiplicat per 2,2 en huit anys. L’estirada és especialment visible en les privades: el 45% dels estrangers que venen per a titular-se tria una universitat privada, tant en grau com en màster. Este desplaçament des de la mobilitat de curta duració cap a la matrícula ordinària implica estades més llargues, major integració als campus i un impacte directe en la planificació docent i de servicis.
Empenyiment de la privada
Les universitats públiques han passat d’un 6,2% d’estudiants internacionals en 2015-2016 a un 8,9% en 2023-2024, mentres que en les privades l’alça s’ha disparat del 14,8% al 20,7%. Hui, un de cada cinc estudiants de la privada procedix de l’estranger, enfront de menys d’un de cada deu en la pública. L’informe resumix esta divergència així: ‘Mentres les universitats públiques equilibren l’atracció entre estudiants amb matrícula ordinària i aquells que participen en programes de mobilitat, les privades aposten de manera clara per atraure a estudiants internacionals amb matrícula ordinària en les seues titulacions’. Este patró reforça la captació d’alumnat que roman diversos cursos i condiciona l’oferta acadèmica, l’organització de pràctiques i l’acompanyament administratiu.
Per davall de la mitjana europea
Malgrat el creixement i que Espanya se situa com a quint destí de la UE en captació, els experts admeten que les xifres ‘continuen estant per davall de la mitjana europea’. Amb dades d’Eurostat (que integren universitats presencials i no presencials), en 2023 els estudiants internacionals representaven el 5,2% del total de matriculats a Espanya, enfront del 9,9% de mitjana a la UE-27. Espanya només supera a Grècia, Croàcia i Itàlia i manté una distància notable respecte a Alemanya (12,7%), França (11,1%) o Països Baixos (17,5%). Eixe repartiment es reflectix també en els destins: el 25% de l’alumnat internacional de la UE va triar Alemanya, el 15% França, el 9,6% Països Baixos, el 6% Itàlia i el 5,4% Espanya. Els analistes subratllen que hi ha marge de millora i que ‘el primer pas per a aconseguir-lo és avançar en l’homologació i convalidació de títols i a facilitar el procés d’admissió de l’alumnat estranger’.
Conforme augmenta el nivell d’estudis, l’atracció d’Espanya creix. El 4% dels estudiants internacionals de grau de la UE tria el país com a destinació i el 5,8% dels de màster, però en doctorat Espanya concentra el 12,4% dels doctorands internacionals, només per darrere d’Alemanya (30%) i França (16%). Este comportament suggerix que el principal ganxo està en el postgrau i el doctorat, i que consolidar tràmits i admissions pot traduir-se en més matrícules ordinàries i un equilibri més favorable també per a les universitats públiques.
