Val més perdre que més perdre és un aforisme que s’usa per a ‘acceptar una situació valorada com un mal menor’. Aconsella no buscar el rescabalament de la pèrdua patida quan el resultat és dubtós i es pot perdre més. Equivalent en castellà: Tal vez perder es ganar.
Trac a col·lació eixa locució pel perill, entre altres perills per a la democràcia, que representa Vox per a la presència pública i formal del valencià, per al seu manteniment i recuperació, com a llengua vehicular en molts àmbits públics, de moment, a tenor de l’inici de creuada o croada que ha mamprés el partit d’extrema dreta contra el valencià, des que té quotes de poder en la política de la Generalitat.
La dràstica reducció de les ajudes a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb l’amenaça d’estrangular-la, suposem que metafòricament només, reducció compensada per la Diputació de València i el Govern espanyol, la consulta als pares dels escolars, amb la intenció fallada de rebaixar el valencià en l’ensenyamment, i l’anunciada reducció d’esta llengua en diferents àmbits auguren un acaçament del valencià, especialment, si Vox continua amb el poder que ha tingut fins ara, i sembla que seguirà tenint-lo, si es repetix el pacte amb el Partit Popular. I tot pareix indicar que eixe acord es repetirà.
El terme creuada o croada l’he usat, però un dia d’estos de l’esperpèntic cas de la retirada de l’ara president en funcions de la Generalitat, vaig sentir dir a un jove, almorzant en un bar de València: “Vamos a volver la cruzada contra el habla pueblerina y acatalanada”. Ja saben que una creuada o croada significa ‘Expedició militar cristiana contra els infidels, especialment contra els musulmans, els heretges o els sobirans separats de la disciplina papal’. I en general, ‘campanya a favor o en contra d’algú o d’alguna cosa’.
Pel que vaig deduir de les proclames d’eixe xic, es referia a que quan hi torne a haver govern en la Generalitat, les accions contra l’ús d’esta llengua proliferaran sense massa traves.
I això tindria remei si es proposara i es fera un nou pacte pel valencià, que fora transversal, amb esquerra i dreta democràtica, i es fera com en els que propiciaren la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i la creació de l’AVL, com anem demanant alguns, des de fa molt de temps. Si no, s’accelerarà el retrocés actual de la nostra llengua.
Si es fera eixe pacte, potser aniríem més a espaiet en la recuperació del valencià, però més segur. Amb la dependència de l’extrema dreta, no sols no es recuperarà, sinó que la marxa arrere prendrà velocitat. En definitiva, val perdre que més perdre. Com deia al principi. I pactar un valencià amb més reconeiximent constitucional i més creïble normativament.



