Els preus van pujar a l’octubre un 0,6% en la Comunitat Valenciana respecte a setembre, una dècima menys que la mitjana nacional (0,7%). En termes interanuals, l’IPC valencià va repuntar 0,1 punts fins al 3,5%, per damunt del 3,1% del conjunt d’Espanya, segons les dades de l’INE.
La Comunitat va acumular en els deu primers mesos de l’any una pujada del 2,8%, enfront del 2,4% del conjunt estatal. L’avanç mensual valencià es va situar en la part mitjana de la forqueta autonòmica: Navarra va liderar amb un 1,0%; Andalusia, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa i Extremadura van registrar un 0,9%; Aragó i Madrid, un 0,8%; Castella i Lleó, un 0,7%; i Catalunya i Balears van marcar els menors augments, un 0,4%.
Aliments i vivenda impulsen l’alça
Els aliments van tornar a encarir-se a l’octubre, amb els majors increments mensuals a Balears i Navarra (2,0%) i a Múrcia (1,9%), el doble que a Catalunya (0,9%) i Canàries (1,0%). En el balanç de 12 mesos, el País Basc va liderar la pujada de la cistella de la compra (3,7%), seguit d’Astúries (3,2%) i de Castella i Lleó i Navarra (2,9%), mentres que les menors alces es van anotar a Andalusia (2,1%), Extremadura i Canàries (2,0%) i a Múrcia i Castella-la Manxa (1,8%).
El grup de vivenda, aigua, electricitat, gas i altres combustibles va ser el principal responsable de l’avanç de l’IPC a l’octubre. En la Comunitat Valenciana, estos costos van pujar un 1,1% en un mes i un 10,8% en termes interanuals, la qual cosa ajuda a explicar la bretxa respecte a la mitjana estatal. Malgrat la generalització de les pujades, les diferències territorials es van mantindre en les taxes anuals: les més altes es van registrar a Balears i Madrid (3,6%) i la més baixa a Múrcia (2,2%). La Comunitat Valenciana es va situar en la franja alta amb un 3,5%, per davant de Catalunya (2,6%) i de la mitjana nacional (3,1%).
Amb este comportament, l’índex de preus valencià va enllaçar amb la dinàmica del conjunt del país: augments moderats mes a mes que consoliden taxes anuals positives en totes les autonomies. Per a les llars, això es va traduir en un encariment sostingut de la cistella de la compra i dels subministraments, amb especial pes de l’electricitat i el gas.



