Alacant és des d’este dissabte el primer punt de la Comunitat Valenciana declarat oficialment com a ‘lloc de memòria democràtica’. La distinció, publicada en el Boletín Oficial del Estado esta setmana i coincident amb el mig segle de la defunció de Francisco Franco, s’acompanya d’actes en tres enclavaments simbòlics: el Mercat Central, el port i la tomba de Miguel Hernández.
El reconeixement s’atorga a l’empara de la Llei de Memòria Democràtica de 2022 i, segons va explicar el secretari d’Estat de Memòria Democràtica, busca ‘recordar, reconéixer i honrar als qui van defendre la llibertat i la dignitat de la nostra terra’. La consideració d’Alacant com a referent per les seues lluites per les llibertats, latents des del segle XIX, se subratlla amb una ofrena simbòlica al costat del Mercat Central.
Tres fites per a una memòria viva
La resolució destaca tres punts principals: el Mercat Central, escenari del bombardeig del 25 de maig de 1938 en el qual van morir 273 persones i 244 van resultar ferides; el port, des d’on es van exiliar els últims republicans; i la tomba de Miguel Hernández en el cementeri municipal, vinculada a diverses fosses comunes. També se citen altres llocs clau del final de la Guerra Civil i de l’exili, com el camp de concentració dels Ametlers, el cinema Ideal i l’antic reformatori d’adults de Benalúa, on va morir el poeta.
Per al secretari d’Estat, Alacant va ser ‘el referent de l’últim bastió republicà en 1939’ i escenari d’alguns dels pitjors capítols de la contesa, amb el bombardeig del Mercat Central qualificat com a ‘crim de lesa humanitat’. Aquell atac, quan arribava una partida de sardines, es va executar amb 90 bombes llançades per l’aviació italiana i, segons el seu relat, va causar més de 300 morts. La magnitud de la massacre va provocar una reacció internacional i la visita a la ciutat, els dies 19 i 20 d’agost, de la Comissió Internacional per a la Investigació dels Bombardejos Aeris a Espanya, integrada per Gran Bretanya, Noruega i Suècia, que va concloure que l’atac contra la població civil va ser ‘deliberat’. L’episodi s’emmarca al costat dels bombardeigs de Guernica, Barcelona o Granollers.
A la cita en el mercat van acudir diverses desenes de persones, entre elles el coordinador federal d’Esquerra Unida, Antonio Maíllo, i es van onejar banderes republicanes. Posteriorment, la comitiva es va dirigir al port i al cementeri municipal per a retre homenatge en la tomba de Miguel Hernández, on es van recordar les fosses comunes de l’època.
El port com a últim refugi
En els dies finals de març de 1939, el port d’Alacant va concentrar l’esperança de combatents republicans i civils que buscaven escapar de la repressió franquista. Des d’allí van salpar els vaixells Winnipeg i Marionga amb un nombre indeterminat de refugiats; després ho van fer el Ronwyn amb més de 700 persones el 12 de març i el American Trader amb 859, a més de xicotetes embarcacions que van partir des de Santa Pola, El Campello, la Vila Joiosa i Torrevieja.
Al final d’eixe mes, l’arribada de milers de refugiats del sud-est peninsular i d’Andalusia va aguditzar el drama humanitari. El 28 de març van eixir els dos últims vaixells: el Maritime, amb 32 passatgers, i el carboner anglés Stanbrook, amb 2.638, comandat pel gal·lés Archibald Dickson rumb a Orà, a qui la ciutat recorda amb una estàtua en un dels seus molls.
La declaració de ‘lloc de memòria democràtica’ comporta garantir la perdurabilitat, identificació, explicació i senyalització adequada de les tres fites, així com evitar la remoció o desaparició dels vestigis erigits en record. L’Estat preveu promoure recursos audiovisuals i digitals, instal·lar plaques, panells i distintius interpretatius, i reforçar la senyalització amb dades d’interés. El portal de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica arreplegarà la geolocalització dels punts i una fitxa amb fotografies i material audiovisual
