Brad Branson, exjugador estatunidenc i primera gran estrela del València Basket, ha mort als 67 anys. El club va traslladar el seu condol, amb un record especial per a la seua filla, qui va treballar en l’entitat, i va comunicar que es retrà homenatge al expívot en el pròxim partit com a local.
Llegat a València Basket
La seua arribada al llavors Pamesa València en 1988, just després de l’ascens a la acb, va ser un colp d’efecte que va ajudar a assentar al projecte en l’elit. Branson va romandre sis temporades, es va convertir en la referència en la pista i en una figura molt reconeguda fora d’ella. Va tancar la seua carrera professional en la temporada 1993-94, també a València, la qual cosa va reforçar el seu vincle amb el club i amb la ciutat, a la qual tornava amb freqüència després de la seua retirada.
El seu impacte va quedar reflectit en registres que encara es mantenen: és el jugador que més canastres de dos, taps i dobles-dobles ha firmat amb la samarreta taronja, una estadística que, tal com es definix, implica superar els nou punts i els nou rebots en una mateixa trobada. Eixes dades descriuen a un interior dominant prop del cércol i consistent en la captura de rebots, qualitats que van permetre a l’equip competir amb major solvència en la seua etapa de consolidació en la màxima categoria.
Entre les seues actuacions més recordades destaquen un partit amb el Reial Madrid enfront de l’Estudiants, en el qual va aconseguir 44 de valoració gràcies, entre altres mèrits, a 18 rebots i 37 punts, i una altra exhibició de 37 punts ja amb l’equip valencià enfront del Fòrum Valladolid. Este tipus de rendiments, habituals en el seu millor moment, van contribuir a consolidar la seua condició de referent.
Trajectòria i etapes prèvies
Nascut en Harvey (Illinois) i de 208 centímetres, Branson va completar la seua formació en Southern Methodist University abans de fer el salt a Europa. El seu primer destí va ser Itàlia, on va jugar en el Rimini i, sobretot, en el Brescia entre 1980 i 1986. En l’estiu de 1986 va fitxar pel Reial Madrid, amb el qual va conquistar la Korac de 1988 i va completar dos campanyes abans de recalar a València en 1988, llavors acabat d’ascendir a la acb.
Al llarg del seu periple en la acb, va sumar 280 partits i 9.106 minuts de joc entre Reial Madrid i València Basket, xifres que il·lustren la seua continuïtat i pes competitiu en la lliga. La temporada 1993-94 va ser l’última de la seua trajectòria i la va concloure en el conjunt valencià.
Als Estats Units, Branson havia sigut triat per Detroit Pistons en la segona ronda del draft de 1980 i va disputar dos temporades en l’NBA, primer amb Cleveland Cavaliers i després amb Indiana Pacers. També va brillar en la CBA, la llavors segona lliga del bàsquet nord-americà, una plataforma en la qual molts jugadors reforçaven la seua experiència competitiva.
El club taronja va avançar l’homenatge amb un missatge oficial: ‘En record a la seua memòria, es guardarà un minut de silenci en el pròxim partit com a local del primer equip masculí del València Basket, el que disputarà demà en el Roig Arena davant el Maccabi Rapyd Tel Aviv’. La institució va destacar, a més, que Branson es va mantindre molt lligat a l’entitat i a la ciutat amb visites freqüents.
Les mostres de condol es van succeir. L’alcaldessa de València va recalcar que va ser ‘un dels primers mites’ del club i ‘un pioner que va liderar l’inici d’una història que hui és un èxit’, i el va definir com ‘un estatunidenc molt valencià’. També el Reial Madrid va traslladar ‘els seus condols i el seu carinyo a tots els seus familiars, als seus company i sers estimats’, recordant que va disputar 100 partits amb la seua samarreta. En nom de la acb i dels clubs, l’associació va subratllar: ‘Es va un jugador històric del nostre bàsquet, volgut i respectat dins i fora de la pista’.
