La Universitat de València destinarà 40 milions a l’ampliació de la Facultat de Ciències Biològiques al campus de Burjassot amb un edifici de 17.000 metres quadrats i sis plantes que permetrà reordenar espais, concentrar laboratoris i aules, i millorar la logística de pràctiques i docència. L’objectiu és alleujar la saturació del centre i donar resposta a la forta pressió de demanda que registren els seus graus.
Una demanda que desborda la capacitat actual
A principis del curs 2025-2026, la llista d’espera per a accedir al Grau de Biologia era de 1.867 aspirants sense plaça; en el Grau de Biotecnologia s’elevava a 1.996; en el de Bioquímica van ser 2.184 els aspirants sense plaça, i només va descendir a 639 en el Grau de Ciències Ambientals, segons el Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana. Estes dades es repetixen des de fa anys i expliquen que la universitat haja assumit l’ampliació de Biològiques a Burjassot, la inauguració de les quals està prevista per a 2029.
L’actuació servirà per a ordenar les instal·lacions del centre i optimitzar l’ús del campus. A la fi dels anys setanta, quan es va inaugurar Burjassot, es van alçar sis edificis: dos per a Físiques, dos per a Químiques i, per primera vegada com a entitat independent, dos per a Ciències Biològiques. Amb el temps, Biològiques ha concentrat gran part de la demanda i de l’activitat pràctica, la qual cosa ha tensionado els espais existents.
El degà de Ciències Biològiques, Ismael Mingarro, recorda que actualment la facultat de Biològiques té el doble d’alumnes que les de Físiques i Químiques juntes i subratlla que el nou edifici possibilitarà cobrir les necessitats actuals, ‘poc més’. Per això planteja recórrer, en el futur, al patrocini privat com a via complementària per a abordar noves necessitats si el creixement continua.
‘Als Estats Units és molt freqüent que grans centres d’investigació tinguen nom particular, un gran industrial decidix fomentar la investigació bioquímica i dona uns laboratoris a canvi que es criden igual que ell’, apunta Mingarro en referir-se a models de finançament que combinen recursos públics i suport privat.
El degà considera que a Espanya ‘encara arrosseguem una cultura de l’estrictament públic que tal vegada no és molt d’acord amb els temps que corren’, encara que celebra la inversió pública compromesa per la UV per a millorar l’experiència formativa dels futurs biòlegs i reforçar la capacitat investigadora del centre.
