La Fundació Professor Manuel Broseta ha condemnat la concessió d’un règim de semillibertat a Garikoiz Aspiazu, àlies Txeroki, en considerar que ‘no ha mostrat penediment, no ha demanat perdó, no ha reparat el mal causat i no ha col·laborat en l’esclariment dels molts atemptats l’autoria dels quals no ha pogut ser determinada’.
L’entitat, creada en memòria del jurista Manuel Broseta, assassinat per ETA en 1992, ha emmarcat el seu rebuig en els principis que regixen la política penitenciària i la reinserció. Ha recordat que qualsevol progressió de grau o accés a règims de semillibertat ha d’ajustar-se a la legalitat, a la individualització del tractament i a l’objectiu de reinserció social, conforme a l’article 25.2 de la Constitució.
Al seu juí, en els delictes de terrorisme l’ordenament preveu requisits reforçats: desvinculació expressa de l’organització, col·laboració efectiva amb les autoritats per a esclarir crims sense autor identificat i una manifestació inequívoca de penediment i reparació. La Fundació sosté que, en absència d’estos elements, la concessió de beneficis penitenciaris desdibuixa el sentit d’eixos controls.
Transparència i respecte a les víctimes
L’organització ha advertit que atorgar avantatges penitenciaris sense complir les condicions esmentades ‘compromet la coherència del sistema penal i pot generar una greu desafecció en les víctimes i en la societat, que han confiat sempre en la fermesa de l’Estat democràtic enfront dels qui van atemptar contra la vida i la llibertat’.
En esta línia, ha defés que el respecte a la dignitat de les víctimes exigix decisions plenament transparents, jurídicament fundades i estrictament ajustades als requisits legals. Subratlla que eixa claredat és clau per a sostindre la confiança pública en la resposta de l’Estat davant els crims de terrorisme.
La Fundació ha reiterat el seu compromís amb la memòria de les víctimes, amb la defensa de l’Estat de Dret i amb l’aplicació rigorosa de la llei, ‘sense excepcions ni interpretacions que puguen debilitar els principis que han permés derrotar al terrorisme dins del marc constitucional’. Recorda a més que Aspiazu va ser condemnat a més de 400 anys de presó per greus delictes de terrorisme i pertinença a ETA, un context que, segons assenyala, reforça l’exigència d’un escrutini estricte davant qualsevol flexibilització del compliment.
