La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha assenyalat este dissabte que les condicions laborals del professorat han d’abordar-se en les taules sectorials de negociació, l’òrgan competent per a analitzar i debatre estes matèries en l’àmbit educatiu. La posició s’ha fet pública en una jornada marcada per les protestes a València, on una manifestació ha recorregut el centre per a denunciar la ‘falta de compromisos reals’ i reclamar menys burocràcia i ràtios a les aules, millores salarials, més plantilla i ‘més valencià’.
Els sindicats STEPV-Iv, CSIF, CCOO i UGT han convocat la protesta, que també s’ha celebrat a Alacant i Castelló de la Plana. A València, la marxa ha partit al migdia de la plaça de Sant Agustí i ha congregat a diversos centenars de persones, amb la intenció de traslladar a l’Administració la pressió del carrer i visibilitzar un malestar que els convocants associen a la falta d’avanços en les principals reivindicacions del col·lectiu docent.
Taules sectorials com a via de negociació
Educació ha assegurat, en un comunicat, que el calendari de negociacions ‘està en marxa’ i contempla el tractament de les principals demandes plantejades pels representants sindicals. A més, ha indicat que este calendari roman ‘obert a totes les aportacions que es consideren necessàries’, amb l’objectiu de ‘avançar en propostes ajustades a la realitat organitzativa i pressupostària del sistema educatiu valencià’. Això implica que cada mesura s’avaluarà en termes d’organització dels centres i disponibilitat de recursos, de manera que qualsevol canvi s’integre sense posar en risc el funcionament ordinari del sistema educatiu.
En este marc, la Conselleria remet totes les propostes i reivindicacions formulades per les organitzacions sindicals a les taules sectorials, en tractar-se de l’espai institucional previst per al diàleg i la negociació col·lectiva. En eixe fòrum s’han de concretar prioritats, terminis d’aplicació i l’impacte de les mesures sobre la càrrega lectiva, la planificació de plantilles i la dotació pressupostària. La canalització per esta via pretén ordenar el debat i facilitar acords que, si és el cas, puguen implementar-se amb seguretat jurídica i viabilitat financera.
Reivindicacions i límits de l’acord
Les organitzacions convocants han situat en primer pla la reducció de la burocràcia, el descens de les ràtios, les millores salarials, el reforç de les plantilles i la demanda de ‘més valencià’. De manera directa, menys tràmits administratius alliberen temps per a l’atenció a l’aula i la coordinació docent, mentres que ràtios més baixes permeten una ensenyança més individualitzada. Al seu torn, increments retributius i més personal incidixen en l’estabilitat dels equips i en el repartiment de la càrrega de treball, i la petició de major presència del valencià apunta a reforçar el seu aprenentatge dins del sistema educatiu.
La participació de STEPV-Iv, CSIF, CCOO i UGT ha evidenciat un suport sindical ampli, i la celebració simultània de marxes en les tres capitals ha mostrat que el descontentament transcendix un únic territori dins de la Comunitat. En paral·lel, Educació ha insistit en la seua ‘disposició al diàleg’ amb el conjunt de la comunitat educativa i en la seua voluntat de ‘continuar treballant en un clima de consens que permeta optimitzar el sistema educatiu i tractar les condicions del professorat dins del marc competencial vigent i de les condicions de finançament’. En la pràctica, això suposa que qualsevol avanç dependrà de l’encaix jurídic i del marge pressupostari disponible, i que les decisions s’adoptaran en el llit formal de les taules sectorials.
