La Generalitat ha reforçat la recuperació de la rosseta amb la solta de vint exemplars en la Marjal del Moro, a Sagunt (València). L’alliberament s’emmarca en l’estratègia de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació per a consolidar la millora d’una espècie catalogada en perill d’extinció i declarada en situació crítica des de 2018. Els exemplars, de quasi un any, han sigut criats en el Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler, en una acció que busca augmentar el nombre d’aus en aiguamolls clau i reforçar els nuclis reproductors.
El programa també es desenrotlla en el Centre de Recuperació de Fauna de Santa Faç (Alacant) i és finançat amb fons de la Unió Europea a través del Life Rosseta (LIFE 2021-2025), coordinat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Esta col·laboració permet un treball simultani en diversos aiguamolls, la coordinació tècnica entre administracions i entitats conservacionistes i la planificació de soltes en els moments més favorables per a l’adaptació de les aus.
La rosseta està lligada a aiguamolls d’aigües succintes i ha patit en les últimes dècades un acusat declivi per la pèrdua i degradació del seu hàbitat, la seua principal amenaça. En la Comunitat Valenciana, Andalusia i la Regió de Múrcia la seua presència ha sigut regressiva fins a situar-la com l’ànec més amenaçat d’Europa, la qual cosa explica la combinació de mesures: millora d’hàbitats, cria en captivitat i reintroducció escalonada per a consolidar poblacions estables.
Canvi de tendència de la població
En els últims anys s’ha produït un canvi de tendència. Segons la Conselleria, ‘gràcies al treball conjunt desenrotllat en els últims anys, la població reproductora ha experimentat una evolució positiva’. Si en 2020 es comptabilitzaven únicament 74 parelles reproductores, en 2025 la xifra ha superat les 150, ‘la qual cosa suposa un increment del 102,7%’. Este avanç s’ha atribuït tant a la millora dels aiguamolls com al programa de cria i soltes, que ha permés augmentar la supervivència juvenil i la fixació d’exemplars en enclavaments estratègics.
Des de l’inici del programa de cria en 2013, quan es va partir de vint exemplars procedents del Parc Natural del Fondo (Alacant), s’han criat i alliberat 2.174 aus. D’elles, 1.111 s’han alliberat en aiguamolls de la Comunitat, entre ells El Fondo, la Marjal del Moro, la Marjal d’Almenara (Castelló) i el Parc Natural de l’Albufera, mentres que 501 han servit per a reforçar poblacions en altres comunitats autònomes i a Sicília. Estes xifres evidencien un esforç continuat per a recuperar l’espècie dins i fora del seu nucli principal de distribució.
Mètode de solta i millora de l’hàbitat
Durant 2025, els dos centres de recuperació de fauna de la Generalitat compten amb 34 parelles reproductores, de les quals han nascut 311 pollastres. Les cries són ateses pels seus progenitors i, una vegada aconseguixen la independència, es marquen i es traslladen a instal·lacions de major grandària fins al moment del seu alliberament. La solta es realitza mitjançant criança campestre, que inclou una estada prèvia d’aproximadament una setmana en un jaulón de presolta. Este procés ha demostrat millorar l’adaptació a la vida en llibertat i afavorir la fixació dels exemplars a l’aiguamoll, un factor clau perquè tornen a reproduir-se en la zona.
Abans de cada reintroducció, els equips tècnics estudien la compatibilitat amb les poblacions aquàtiques existents i han constatat el bon desenrotllament dels exemplars alliberats amb anterioritat, alguns dels quals ja s’han assentat en la Marjal del Moro. Estes avaluacions permeten ajustar el nombre d’aus, triar els punts de solta i minimitzar la competència per recursos, reforçant la viabilitat a mitjà termini de les poblacions locals.
La Conselleria ha subratllat la importància de recuperar la fauna i la flora per a mantindre i enfortir la biodiversitat en la Comunitat Valenciana, on ‘cada espècie autòctona constituïx una baula imprescindible per a l’equilibri dels ecosistemes’. L’actuació de hui s’ha presentat com un pas més dins d’un full de ruta que manté el focus a restaurar hàbitats, assegurar la reproducció i consolidar la tendència positiva observada.
