L’IPC de la Comunitat Valenciana va pujar un 0,5% al febrer respecte a gener, una dècima per damunt de la mitjana nacional del 0,4%, segons les dades de l’INE. Este avanç va situar a la regió en el grup de comunitats que van superar la mitjana mensual al costat d’Andalusia, Aragó, Astúries, Catalunya, Extremadura, Galícia, Múrcia i País Basc. A Balears, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Navarra l’increment va coincidir amb la mitjana estatal, mentres que Canàries i La Rioja van registrar un 0,3%, i Cantàbria i Madrid un 0,2%.
En taxa anual, la inflació en la Comunitat Valenciana es va situar en el 2,6%, per damunt de la mitjana del 2,3% i de territoris com Balears o Galícia. Eixe diferencial va reflectir que, malgrat un avanç mensual similar al de diverses autonomies, la pressió de preus dels últims dotze mesos va ser més intensa a la regió.
En el que va d’any, l’IPC acumulat en la Comunitat Valenciana va pujar un 0,2% entre gener i febrer. El comportament va ser dispar entre comunitats: mentres algunes també van avançar lleugerament, vàries van registrar descensos en l’acumulat, com Canàries, Madrid o La Rioja, amb un -0,3%. Entre les ciutats autònomes, Ceuta va romandre estable en el mes i Melilla va descendir un 0,1%.
Evolució per grups de gasto
El grup de vivenda, aigua, electricitat, gas i altres combustibles va mostrar un comportament mixt. Al febrer va baixar en la majoria de comunitats, amb els majors descensos a Andalusia, Balears i Canàries (-0,6%), encara que va repuntar a Navarra (1%) i Galícia (0,6%). En la comparativa anual, este component va augmentar en tots els territoris; en la Comunitat Valenciana ho va fer un 3,3%, una contribució significativa al 2,6% d’inflació general.
Els aliments i begudes no alcohòliques també es van encarir en un mes en totes les comunitats. Les majors pujades es van registrar a Balears (1,2%), Astúries i País Basc (0,8%) i a Castella i Lleó, Extremadura i Galícia (0,7%). En dotze mesos, les alces van ser generalitzades, amb especial intensitat al País Basc (4,5%), Astúries (3,8%) i a Cantàbria i Madrid (3,7%). Este avanç de la cistella de la compra, unit a l’empenyiment dels costos de vivenda i subministraments, va explicar que la taxa anual de la Comunitat Valenciana quedara per damunt de la mitjana estatal.
La fotografia conjunta va suggerir que la inflació va tornar a estar impulsada pels capítols més sensibles a l’energia i a l’alimentació. Encara que part d’eixos preus van retrocedir al febrer en diverses autonomies, la seua trajectòria dels últims dotze mesos va seguir a l’alça, la qual cosa va mantindre elevades les taxes anuals. En este context, el 0,5% mensual de la Comunitat Valenciana, sumat a l’avanç acumulat del 0,2% en el primer bimestre, va deixar a la regió entre les quals van començar l’any amb major dinamisme de preus respecte a la mitjana del país.
