Marissa Lynn, de 38 anys i natural d’Ohio, és enguany la fallera major de la comissió Els Somnis de València. Quan li van plantejar assumir el càrrec, primer va pensar que era una bogeria per ser estrangera, però es va dir que les Falles ‘se senten’ i que era ‘ara o mai’.
Va arribar a València per primera vegada en 2009 durant un intercanvi de la Universitat de Virgínia, i eixe any va descobrir, per casualitat, que les Falles no se senten, es viuen. L’amor per qui hui és el seu marit, Josep, li va portar a quedar-se després d’un parell d’anys de relació a distància, fa quinze anys.
Des de llavors desmunta tòpics sobre la festa. ‘Com a estranger a vegades pensen que és una festa amb molt de soroll i gent borratxa però no és així. És cultura, tradició i emoció’, afirma. Per això convida a ‘ser ací durant el mes de març per a viure’l i sentir-lo perquè és una cosa única en el món’.
Una decisió impulsada per l’arrelament
Reconeix que ‘mai’ hauria pensat arribar a ser fallera major per no haver nascut a València, però afig: ‘Les Falles m’han ensenyat que no fa falta nàixer ací per a tindre eixe amor per la cultura, les tradicions i esta festa’.
Enguany pensava viure la festa ‘com a mamà‘, perquè els seus fills bessons d’11 anys, Leo i Sofía, són respectivament president i fallera major infantil de Els Somnis, una comissió del barri de Campanar. ‘Al final la meua amiga, la fallera major de l’any passat de la nostra falla, em va dir: per què no? Jo creia que no perquè soc estrangera, no vaig nàixer ací… però al final vaig pensar que era ara o mai viure una experiència tan bonica i fanfarrona amb els meus fills’, confessa.
Assumir este paper implica una agenda intensa i una representació constant de la seua comissió, per la qual cosa subratlla la importància d’equilibrar família i festejos. Com a assessora immobiliària, compta amb un horari flexible que pot fer més còmoda la participació en els actes i li permet ser present en els moments clau.
La seua família d’Ohio ja va conéixer les Falles com a turista fa alguns anys, però esta vegada torna per a acompanyar-la. Marissa planeja portar-los als principals actes; ‘el primer una mascletà, vista des del sòl, amb tota la comunitat d’estrangers, valencians, veïns, amics, que és més emotiva que veure-la des d’un balcó’.
Diu que els seus pares i germans ‘se senten agraïts que València m’haja acollit com una valenciana més, com una fallera, i és la meua llar‘. Per a ells, que la veuen a penes una vegada a l’any, resulta essencial saber que està a gust i abrigallada pel seu entorn.
Una festa poc coneguda als Estats Units
Admet que les Falles són ‘poc conegudes als Estats Units’, on en parlar d’Espanya ‘es pensa en bous, els Santfermins o el flamenc andalús’. ‘La gent no coneix València i no coneix esta festa tan emocionant que és Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I això és molt important’, agrega.
Assegura que València li ha ‘donat una segona identitat‘ i que li ‘encanta compartir’ eixa nova cultura amb la seua família perquè al final ‘és part’ d’ella.
En preguntar-li pels seus actes preferits, respon que és ‘difícil triar’. Gaudix la mascletà ‘en un moment d’emoció i celebració tots junts’, encara que reconeix que l’Ofrena, l’homenatge floral a la Verge dels Desemparats, és ‘el més emotiu’. ‘És un moment molt íntim i sentimental per a mi, que tu el vius dins. Cada un passa per la Verge a la seua manera i és una cosa molt bonica i únic’, rememora.
Conscient que és una oportunitat irrepetible, remarca que enguany, com a fallera major, vol ‘prendre-ho amb tranquil·litat perquè és una vegada en la vida’. Eixa calma, diu, és clau per a gaudir del camí amb la seua comissió i amb la seua família sense perdre de vista l’essencial: sentir la festa.
