La defensa de la exconsellera Salomé Pradas ha demanat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que requerisca els àudios i el contingut d’un xat de WhatsApp de familiars de víctimes incorporats en una querella contra la jutgessa instructora del cas de la DANA i que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha inadmés a tràmit. L’objectiu és que eixe material siga tingut en compte en la queixa disciplinària presentada contra la magistrada per la forma en què s’està portant la instrucció.
Este dilluns, la Sala civil i Penal del TSJCV va inadmetre i va arxivar la querella interposada contra la jutgessa de Catarroja i el seu marit, també magistrat, al no aportar-se un principi de prova que sostinguera els delictes assenyalats per l’advocat personat en la causa, Rubén Gisbert, i quatre familiars de víctimes de la tragèdia del 29 d’octubre de 2024. En eixe escrit es demanava ‘apartar immediatament a la jutgessa’ i declarar la nul·litat de la instrucció per ‘faltes molt greus’, ‘falta d’imparcialitat i obstrucció’ i per permetre diligències a terceres persones, en concret, al seu cònjuge.
Després de conéixer la decisió del TSJCV, la defensa de Pradas ha sol·licitat que el material rebutjat s’incorpore a la queixa presentada el 14 de maig de 2025 davant el CGPJ contra la instrucció, en la qual denuncia expressions ‘categòriques’ i ‘afirmacions incriminatòries pròpies d’una sentència condemnatòria’ en resolucions de la instructora. La petició se centra en que l’òrgan de govern dels jutges recapte i valore eixes gravacions i missatges per a dilucidar si el seu contingut afecta a la correcció de les actuacions.
Material clau per a la queixa disciplinària
Segons l’escrit de la defensa, en la querella de Gisbert es van aportar com a principi de prova diverses gravacions d’àudio, la identificació de persones que haurien presenciat els fets i el contingut d’un xat de WhatsApp de familiars de víctimes. De provar-se, eixos fets poden constituir ‘una indeguda intromissió‘ d’un magistrat en una causa dirigida per un altre i ‘una indeguda revelació dels fets objecte de la instrucció’ en favor de l’espòs de la jutgessa instructora, mancada de competència en el procediment. Encara que la via penal va ser arxivada per falta d’indicis inicials, la defensa busca que el CGPJ determine si és procedent analitzar estes actuacions en l’àmbit disciplinari.
Per això, sol·licita que es demane a Rubén Gisbert els àudios esmentats i se li prenga declaració en el procediment obert arran de la queixa, que se cite a les persones que haurien declarat davant el magistrat emmanille de la jutgessa i que s’aporte una còpia del xat. Amb eixa informació, el CGPJ podria valorar l’abast que tals elements tinguen en el desenrotllament de la instrucció en curs i si van existir falta d’imparcialitat o obstrucció, extrems que, d’acreditar-se, serien faltes molt greus.
