El Llevant es va aferrar a la permanència amb una victòria crucial davant el Real Oviedo en el Ciutat de València. El 4-2 final va reflectir un partit ple d’alts i baixos, en el qual el conjunt granota va deixar escapar una còmoda renda de dos gols abans del descans, va veure com el rival igualava el marcador i va acabar resolent en la segona part gràcies a l’encert d’Iker Losada i Iván Romero.
Inici irresistible del Llevant i reacció de l’Oviedo
Des dels primers minuts, el Llevant va aprofitar els dubtes defensius de l’Oviedo per a imposar el seu ritme. Als quatre minuts, Carlos Espí va guanyar el dol a David Costas, que no va atacar una cessió de Javi López, i va sorprendre a Aaron Escandell amb un tret llunyà que va obrir el marcador. Eixe punt matiner va reforçar la confiança local i va accentuar la inseguretat de la saga visitant, que va patir amb cada arribada granota.
Amb el 1-0 i amb un Oviedo encara descol·locat, el Llevant es va bolcar a la recerca del segon. Jon Ander Olasagasti va fregar el gol amb una rematada que es va estavellar en el travesser, símbol de la insistència local. Poc després, Víctor García va disposar d’una altra ocasió claríssima amb un tret a boca de canó en l’àrea xicoteta que Escandell va aconseguir desviar, mantenint amb vida al seu equip en un tram clarament favorable per als valencians. La persistència ofensiva va marcar el primer tram del matx.
El domini local va trobar premi de nou en les botes d’Espí. El davanter, molt inspirat i amb plena confiança, va aprofitar una pilota solta que la defensa de l’Oviedo no va encertar a buidar per a batre una altra vegada a Escandell amb un tret potentíssim. Més enllà del 2-0, el gol reforçava la figura d’Espí, que encadenava així el seu sext tant consecutiu amb el Llevant i feia creure a l’afició en una vesprada plàcida i en la possibilitat real d’eixir de la zona baixa.
No obstant això, la trobada va donar un gir abans del descans. L’Oviedo, obligat pel marcador, va començar a avançar línies i a buscar més profunditat. El primer gran avís va arribar en una volea de Nacho Vidal que es va estavellar en el travesser de la porteria de Mathew Ryan, una acció que va canviar l’impuls del xoc. Poc després, Espí va tindre en les seues botes la sentència després de deixar arrere a Costas amb un regateig, però la seua rematada amb la cama esquerra va eixir defectuós i va desaprofitar l’opció del 3-0.
Eixa fallada va donar vida a un Oviedo que no va deixar de creure. En el minut 43, Ilyas Chaira va cabotejar a la xarxa un centre precís de Javi López, reduint distàncies i castigant la relaxació local. A penes tres minuts més tard, el xoc va quedar completament obert: el central granota Adrián de la Font, Dela, va derrocar a Fede Viñas amb un agarrón dins de l’àrea i el col·legiat Jesús Gil Manzano va assenyalar penal sense dubtar. El mateix Viñas va transformar la pena màxima i va firmar el 2-2, un empat que va deixar molt tocat al Llevant al caient del descans després d’haver tingut el partit encarrilat. El final de la primera meitat va ser determinant per al canvi d’impuls.
La segona part va començar amb la necessitat dels dos de gestionar millor les seues emocions. El Llevant, lluny d’ensorrar-se, va buscar recuperar el control del joc i va trobar molt prompte el premi. Iker Losada es va atrevir amb un tret des de la frontal de l’àrea que va tocar en Sibo, va desviar la trajectòria de la pilota i va sorprendre a Escandell. Eixe gol, anotat en el minut 52, va retornar l’avantatge als locals i va tindre un efecte anímic immediat, al mateix temps que va deixar molt tocat a l’Oviedo, que veia com el seu esforç per a empatar es desfeia en pocs minuts. Losada va ser clau en la reacció iniciada a la segona part.
El mateix Losada es va veure obligat a abandonar el partit poc després després de patir un colp al cap. Va entrar en el seu lloc Pablo Martínez, que reapareixia després d’haver-se lesionat en el derbi davant el València del passat 15 de febrer. La substitució va obligar el Llevant a ajustar el seu atac, però l’equip va saber adaptar-se i prioritzar la solidesa per a no repetir els errors del primer temps.
En la banqueta visitant, Guillermo Almada va tractar de reaccionar movent peces amb mitja hora encara per davant. Va donar entrada a Santi Cazorla, Rahim i Hassan per a guanyar criteri amb la pilota i frescor en els últims metres, a més de reforçar la medul·lar. No obstant això, els canvis a penes van tindre impacte real en el joc. El Llevant va aconseguir que el partit entrara en una fase llarga d’escasses arribades, amb moltes interrupcions i sense ocasions clares, un escenari que beneficiava als locals, més còmodes defenent la renda. Cazorla va ser la carta d’intenció des del banc per a l’Oviedo.
Només un error de Mathew Ryan va alterar eixe guió en els compassos finals. El portera del Llevant va regalar la pilota a Cazorla en un mal lliurament, la qual cosa va encendre les alarmes en la graderia. El migcampista de l’Oviedo va intentar aprofitar el regal amb un tret llunyà, però no va afinar la punteria i l’oportunitat es va perdre. Era el minut 83 i sobrevolava el record de l’ocorregut abans del descans, quan dos fallades van canviar per complet el xoc. La paciència defensiva va permetre als locals sostenir la renda fins al final.
En lloc de repetir la història, el Llevant va sentenciar el dol en el descompte. Un nou error de la saga oviedista va deixar a Iván Romero amb tot a favor. El davanter va pressionar a David Costas, es va emportar el seu propi rebot i va encarar a Escandell amb tranquil·litat per a definir amb encert i posar el 4-2. Eixe punt va tancar definitivament el partit, va donar respir a l’afició granota i va certificar una victòria d’enorme valor en la lluita per la salvació. Romero va firmar la sentència en l’afegit.
Amb este triomf, el Llevant es va situar a dos punts de la permanència mancant que es completara la jornada, mentres que el Real Oviedo va quedar a set de la zona de descens. Més enllà dels números, la trobada va deixar dos lectures oposades: per als locals, la confirmació d’una millora en joc i resultats després de diversos partits competitius; per als asturians, la sensació d’haver concedit massa facilitats defensives en una trobada clau i de no haver aprofitat l’impuls anímic que va suposar alçar un 2-0 en contra. La jornada va tenir conseqüències directes en la taula de la permanència.
En l’estadística va quedar el protagonisme de Carlos Espí amb el seu doblet, la transcendència del punt de Losada res més arrancar la segona part i la sentència de Romero en l’afegit. Tres noms propis que van sostindre la reacció del Llevant en una nit en la qual el marge d’error era mínim i en la qual l’equip va saber respondre quan més el necessitava. Carlos Espí va ser el referent ofensiu amb el seu doblet.
