Una concentració celebrada la vesprada d’este dissabte a València ha denunciat l’augment de pràctiques racistes i discriminatòries a la ciutat i ha exigit que l’empadronament es reconega i es garantisca com un dret bàsic per a totes les persones, amb independència del seu origen o situació administrativa.
La protesta, convocada per la plataforma ‘València pels drets dels persones inmigrades’ sota el lema ‘València contra el racisme‘, ha tingut lloc en la Plaça dels Pinazos coincidint amb el Dia de la Discriminació Racial. Segons els organitzadors, s’han adherit al voltant de 400 organitzacions de defensa dels drets humans i col·lectius socials, entre elles Amnistia Internacional, Rights International Spain, Xarxa Acull, Fundació Secretariat Gitano, IRIDIA o Defendre a Qui Defén, la qual cosa reflectix una àmplia xarxa de suport a les reivindicacions plantejades.
Empadronament i fi dels perfils racials
Els convocants han denunciat les traves administratives de l’Ajuntament de València per a accedir a l’empadronament, que reclamen que siga tractat com un autèntic dret i no com un tràmit subjecte a barreres canviants. Assenyalen que la falta d’empadronament dificulta l’accés a servicis bàsics, com la sanitat, l’educació o ajudes socials, i deixa a milers de persones migrants en una situació de vulnerabilitat que es traduïx en exclusió quotidiana.
La concentració també ha posat el focus en les dificultats d’accés a una vivenda en lloguer que patixen persones amb perfils racials concrets. Segons expliquen els col·lectius participants, estes persones es troben amb negatives sistemàtiques, condicions més dures o filtres previs per part de propietaris i agències, la qual cosa consolida una discriminació que va més enllà de casos aïllats i es convertix en un obstacle estructural per a construir un projecte de vida estable.
En l’àmbit policial, les organitzacions reclamen la prohibició explícita en la Llei de Seguretat Ciutadana de l’ús de perfils racials en les labors de parada i identificació. Demanen que s’establisca un marc legal clar que assenyale esta pràctica com una forma de discriminació racial i que obligue les forces de seguretat a actuar amb criteris objectius i no basats en l’aspecte físic, l’origen o el color de pell de les persones.
Els col·lectius convocants subratllen que múltiples investigacions han posat xifres al racisme en les actuacions policials. Citen un estudi de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia realitzat a Granada, que va concloure que per cada persona blanca identificada es parava a 42 persones negres. Afigen que altres dades mostren que per cada persona de nacionalitat espanyola s’identifica a més de set persones estrangeres, la qual cosa, al seu juí, confirma que els controls s’apliquen de manera desproporcionada sobre determinats grups.
En esta línia, recorden que el Comité per a l’Eliminació de la Discriminació Racial de Nacions Unides ha instat a Espanya a prendre les mesures necessàries per a posar fi de manera definitiva als controls d’identitat basats en perfils racials i ètnics. També li ha demanat garantir la correcta investigació i sanció d’estes pràctiques, alguna cosa que, segons les entitats concentrades, continua sent una assignatura pendent en l’aplicació quotidiana de la normativa.
Per això, reclamen mesures específiques per a erradicar este tipus d’actuacions. En concret, demanen la implementació de formularis de parada, registre i identificació en les intervencions policials, seguint les recomanacions del Defensor del Poble. Consideren que estos registres ajudarien a aportar transparència, a recopilar dades detallades sobre qui és identificat i per què, i a detectar possibles patrons discriminatoris per a poder corregir-los.
Els col·lectius presents es posicionen a més contra les polítiques que consideren contràries a la regularització de persones migrades i que, segons denuncien, es traduïxen en l’expulsió massiva de famílies per una simple infracció administrativa. Al seu juí, este enfocament punitiu reforça la por i la precarietat entre la població migrant i racialitzada, i alimenta un clima social en el qual es normalitza el rebuig.
La concentració ha servit també per a reclamar un sistema educatiu que no segregue a la infància i a la joventut per motius d’origen o situació socioeconòmica. Els participants defenen que l’escola ha de ser un espai d’igualtat d’oportunitats i de convivència, i advertixen que la segregació escolar consolida la desigualtat des d’edats primerenques.
En l’àmbit sanitari, els organitzadors insistixen en la necessitat d’un sistema de salut pública que no excloga a milers de persones migrants. Denuncien que les restriccions d’accés i les traves burocràtiques, unides al temor a ser identificades, deixen a moltes persones fora de l’atenció mèdica que necessiten. Consideren que esta exclusió no sols afecta als qui la patixen directament, sinó que també té conseqüències per a la salut col·lectiva i per a la cohesió social.
Amb estes demandes, la concentració a València ha volgut assenyalar que el racisme i la discriminació no són fets aïllats, sinó un entramat de pràctiques que travessen la vivenda, la seguretat, l’educació, la salut i les polítiques migratòries, i que només es podran revertir amb canvis legals i administratius que garantisquen drets efectius per a totes les persones.
