Huit xiques i xics d’entre 14 i 18 anys recorreran a partir del 28 de març, durant cinc dies, un tram del Camí de Santiago sense telèfons mòbils ni accés a xarxes socials. L’objectiu d’esta experiència és allunyar-los temporalment dels dispositius perquè prenguen consciència del seu ús, reduïsquen la dependència del mòbil i redescobrisquen una manera de relacionar-se basada en la conversa directa i la convivència.
La iniciativa, anomenada ‘Desconnecta en el Camí’, està coordinada pel psicòleg Gonzalo Soria, juntament amb el també psicòleg Orlando García i l’educadora Vanesa Elvira. Va dirigida a una generació que pràcticament considera el mòbil com una extensió del seu cos, fins al punt de sentir ansietat quan es queden sense bateria, perden la cobertura o se’ls acaben les dades, un fenomen conegut com nomofobia. Este malestar fa que molts adolescents senten una urgència constant per revisar el telèfon, respondre missatges o actualitzar els seus perfils, dificultant que desconnecten fins i tot en els seus moments d’oci.
Segons explica Soria, quan se’ls planteja als jóvens la idea de passar una setmana sense telèfon, al principi se senten desubicados i mostren resistència, perquè no conceben el seu dia a dia sense pantalles. No obstant això, a les poques hores d’iniciar el Camí, el mòbil deixa de ser el centre de la seua atenció i comencen a aprofitar el temps per a parlar entre ells, caminar, compartir impressions i continuar conversant. Molts d’estos adolescents utilitzen el telèfon més de cinc hores al dia, i alguns fins i tot el doble, per la qual cosa l’experiència els permet comprovar que poden relacionar-se amb altres xavals sense que el determine cap mitjà tecnològic.
Una generacion hiperconectada
La d’enguany serà la quinta edició de ‘Desconnecta en el Camí’, posada en marxa en 2021 davant els efectes nocius de l’abús del mòbil. Entre estos efectes, l’equip assenyala l’aïllament progressiu de molts adolescents, que limiten el seu oci després de les classes a tancar-se a la seua habitació amb el telèfon, incapaços de mantindre converses cara a cara o de quedar físicament amb els seus amics. En trencar esta dinàmica durant diversos dies, el programa busca que experimenten en primera persona que és possible divertir-se, compartir confidències i crear vincles sense necessitat d’estar connectats a internet.
Per a reforçar el canvi d’hàbits, els mòbils, rellotges intel·ligents, targetes i diners es queden a casa. D’esta manera, durant el Camí s’evita la temptació de pujar fotos als estats, penjar stories o compartir vídeos en plataformes com TikTok. Al no disposar de dispositius, tampoc poden comprovar de manera compulsiva els missatges o les notificacions, la qual cosa reduïx eixa sensació d’urgència permanent i els obliga a centrar-se en el present, en el grup i en l’entorn que els envolta.
L’impacte d’esta desconnexió s’aprecia en casos com el d’una jove de 17 anys que va participar en una edició anterior. Passava unes nou hores al dia enganxada al mòbil i publicava entre 15 i 20 històries diàries. La seua activitat era tan constant que, quan va deixar de pujar contingut per marxar-se al Camí, molts dels seus contactes van començar a escriure-li preguntant si li havia passat alguna cosa. Este exemple il·lustra fins a quin punt alguns adolescents senten que han d’estar actualitzant la seua vida constantment per a no perdre l’atenció dels altres.
Els responsables del projecte recorden que es tracta d’una generació que pràcticament ha nascut amb el telèfon en el bressol. Per a molts, aprendre a relacionar-se cara a cara, quedar amb uns altres i riure’s junts s’ha convertit en una experiència quasi nova. A mesura que avancen les etapes, els participants descobrixen que existix vida més enllà del mòbil i que les relacions presencials poden resultar igualment intenses i gratificants, sense filtres ni pantalles pel mig.
Durant les etapes del Camí a Galícia, l’equip terapèutic manté diàlegs individuals amb els adolescents sobre temes variats, entre ells la seua relació amb les xarxes socials. Un dels punts que s’aborden és la contradicció d’acumular centenars o milers d’amics virtuals i, no obstant això, no sentir-se capaços de quedar amb una sola persona en la vida real. A les vesprades, ja en els albergs i abans o després del sopar, s’organitzen teràpies grupals en cercle centrades en les addiccions i en com influïxen en el seu dia a dia, la qual cosa facilita que compartisquen experiències i se senten acompanyats en el procés de canvi.
Començar a descobrir-te
Carla González García, de 17 anys, va fer el Camí fa dos anys després d’assistir a una xarrada dels responsables del programa en el seu institut. Durant eixa setmana es va adonar que no havia sigut realment conscient del temps que dedicava al telèfon, que si és el cas oscil·lava entre sis i set hores diàries. En separar-se del dispositiu, va començar a veure amb més claredat eixe ús excessiu i a relacionar-se amb els altres de forma més real, parant atenció a qui era ella i a com se sentia sense l’estímul constant de persones que no formen part de la seua vida quotidiana.
Carla explica que, en el Camí, et preocupes més per ser una persona agradable i amb la qual es puga parlar que per estar pendent del bé que portes el pèl o de si vas més o menys bonica per a penjar-lo en xarxes. Al no haver-hi cambres ni likes, el focus passa de l’aparència a la convivència, i això facilita que moltes inseguretats lligades a la imatge perden pes durant l’experiència.
En les primeres edicions a penes es van apuntar uns pocs jóvens, ja que la proposta de passar diversos dies sense mòbil generava dubtes i pors. No obstant això, els bons resultats han anat corrent de boca en boca entre els propis adolescents. En l’última edició es van rebre quasi 90 sol·licituds per a només huit places, una demanda que mostra fins a quin punt molts xavals busquen espais on desconnectar de la pressió digital i tindre temps per a si mateixos i per als altres.
El recorregut d’esta nova edició començarà el 28 de març a Sarrià i continuarà per Portomarín, Pal·las de Rei, Arzúa i Pedrouzo fins a arribar, després de 116 quilòmetres, a Santiago de Compostel·la. L’experiència finalitzarà amb una nit en la hospedería de Sant Martí Pinario abans del retorn a casa. A partir d’ací, alguns participants tornaran a caure en part en els seus antics costums impulsius amb les xarxes, però amb una diferència important: després de l’experiència solen gestionar la tecnologia de manera més racional i reduir dràsticament el temps d’ús del mòbil en favor d’un major contacte presencial amb amics i família.
