L’afiliació d’autònoms en la Comunitat Valenciana ha augmentat un 3,3% entre febrer de 2025 i el mateix mes d’enguany. Així, s’ha aconseguit el rècord recent de 389.839 persones inscrites en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Este avanç consolida al territori com un dels pols de treball per compte propi més rellevants del país.
L’informe sobre la situació del col·lectiu de persones treballadores autònomes, presentat per UPTA i UGT PV, alerta que aproximadament 60.000 autònoms es jubilaran en els pròxims cinc anys. Esta xifra representa un 15,4% del total de treballadors per compte propi. Això anticipa un relleu generacional intens en un període molt curt, amb impacte directe en la continuïtat de molts negocis.
Segons l’estudi, esta onada de jubilacions generarà un buit de talent i experiència, especialment en sectors clau de l’economia valenciana. Els més afectats seran els àmbits tradicionals que encara no han aconseguit adaptar-se a la digitalització ni als nous hàbits de consum. De fet, els negocis solen dependre en gran manera del coneixement acumulat dels seus titulars.
Creixement desigual per províncies i fort empenyiment estranger
En els últims anys s’observa un creixement sostingut de l’afiliació d’autònoms tant a nivell estatal com en la Comunitat Valenciana. Al febrer es comptabilitzen 389.839 afiliacions al RETA. Açò suposa el 11,4% del total d’Espanya i confirma el pes específic del territori dins del conjunt nacional.
Per províncies, València concentra el gruix del col·lectiu amb el 50,4% de les persones afiliades al RETA. Alacant representa el 38,5% i Castelló l’11%. Açò configura un mapa en el qual les àrees amb major població i dinamisme econòmic aglutinen també més activitat per compte propi.
En termes interanuals, el major increment es registra a Alacant, amb una pujada del 3,3%. Aquest augment és impulsat sobretot per l’augment d’afiliats estrangers. Este comportament suggerix que l’atractiu econòmic i l’estructura productiva de la província afavorixen la instal·lació de treballadors autònoms d’altres països. Això és especialment cert en sectors vinculats al turisme, els servicis i la construcció.
L’afiliació estrangera en la Comunitat Valenciana se situa entre les més altes del país. Al febrer representa el 21,5% del total d’afiliació estrangera al RETA a Espanya i suposa el 16,8% de tota l’afiliació estrangera estatal. Açò reflectix un fort pes d’este col·lectiu en el teixit productiu valencià.
En comparació amb 2025, l’afiliació de persones estrangeres ha augmentat un 12,36%, fins a aconseguir els 84.067 autònoms. Este ritme de creixement supera amb claredat la mitjana estatal, que se situa en el 6,32%. Açò confirma que la Comunitat s’està convertint en un destí preferent per als qui emprenen o treballen per compte propi procedents d’altres països.
Perfil de l’autònom valencià i transformació sectorial
El perfil mitjà de l’autònom en la Comunitat Valenciana correspon a un home (62,7%), d’entre 46 i 55 anys (32%), de nacionalitat espanyola (78,5%) i amb una antiguitat superior a cinc anys en el seu negoci (56,6%). Esta combinació dibuixa un col·lectiu madur, majoritàriament masculí i amb projectes ja consolidats.
El tram d’edat que més creix en taxa interanual és el de 66 anys o més, amb un augment del 10,1%. Açò evidencia que moltes persones prolonguen la seua activitat més enllà de l’edat habitual de jubilació. També destaca el creixement del grup de 16 a 25 anys, que puja un 8,4%. Açò és senyal que part de la població jove opta per l’autoocupació com a via d’accés al mercat laboral.
En contrast, el nombre d’autònoms amb una antiguitat d’entre cinc i deu anys descendix un 1,5%. Esta caiguda apunta al fet que una part dels negocis que superen la fase inicial no aconseguix consolidar-se a mitjà termini. Això pot ser per dificultats de competitivitat, per canvis en els hàbits de consum o per la falta de relleu en activitats més tradicionals.
Per sectors d’activitat, la majoria dels autònoms s’agrupa en els servicis, que concentren el 78% del total. A continuació figuren la construcció, amb un 12,4%, la indústria, amb un 6,3%, i l’agricultura, amb un 3,3%. Esta distribució mostra una economia clarament orientada als servicis, amb un pes molt de menor de la indústria i del camp.
Des de 2020, els majors increments percentuals es registren en Activitats Professionals, Científiques i Tècniques, amb una pujada del 30%; en Educació, amb un 25% més, i en Activitats Sanitàries, amb un avanç del 28%. Estes dades reflectixen un desplaçament progressiu cap a sectors més especialitzats i d’alt valor afegit.
En paral·lel, els sectors tradicionals mostren una evolució negativa. Des de 2020 s’han perdut 5.045 comerços. Açò evidencia l’impacte de la competència digital, els canvis en els patrons de compra i les dificultats per a mantindre xicotets negocis físics en moltes zones.
L’afiliació estrangera es concentra sobretot en Hostaleria, Comerç, Construcció i Activitats Professionals, Científiques i Tècniques. En l’últim any han tingut un augment especialment significatiu les branques d’Informació i Comunicacions i les pròpies Activitats Professionals, Científiques i Tècniques. Açò indica una diversificació creixent dels perfils d’autònoms estrangers.
Quant a la grandària dels negocis, el 87% dels autònoms no té assalariats, enfront del 13,1% que sí que disposa de personal al seu càrrec. Això confirma que la majoria de projectes són microempreses o iniciatives unipersonals, molt sensibles als canvis de costos i de demanda.
Mesures de protecció enfront de l’encariment dels costos
Per a fer front a les dificultats derivades de la crisi energètica i de l’encariment de subministraments relacionat amb la guerra a l’Iran, UPTA ha posat en marxa el Protegix Autònom. Este programa es dirigix a autònoms, xicotets negocis, microempreses i companyies amb una facturació anual inferior a un milió d’euros. Concretament, es dirigeix a aquells que hagen patit una caiguda d’ingressos igual o superior al 20% o una pujada de costos de subministraments (energia, combustible o altres) d’almenys el 20%.
Entre les mesures proposades figura un bo energètic destinat a reduir el cost de l’electricitat i altres subministraments energètics. A més, es contemplen ajudes autonòmiques al combustible, en forma de subvencions o bonificacions per a activitats professionals i suports específics a sectors amb alt consum energètic.
El pla contempla també la possibilitat d’aplicar ERTO o suspensions temporals de contractes en situacions de caiguda d’activitat. Això té la finalitat de retallar gastos laborals sense tancar definitivament els negocis. A més, es plantegen mesures fiscals en l’àmbit municipal, com l’ajornament d’impostos fins a dotze mesos sense interessos. Aquestes mesures pretenen alleujar la pressió de tresoreria i facilitar la continuïtat dels projectes d’autoocupació.
