El Oceanogràfic de València ha presentat una nova galeria interactiva en el perímetre exterior de la instal·lació de l’Àrtic, un espai a l’aire lliure que combina il·lustració, contingut científic i participació del visitant a través del joc. La proposta busca acostar al públic a la realitat dels ecosistemes polars i a la seua fragilitat, utilitzant l’art com a porta d’entrada a conceptes ambientals i climàtics que, d’una altra manera, poden resultar abstractes.
El projecte introduïx una forma diferent d’aproximar-se al medi marí mitjançant un itinerari interactiu que recorre a recursos didàctics per a explicar els efectes que patixen els oceans i, en particular, les zones polars. Al llarg del recorregut, els visitants poden detindre’s en diferents punts, observar les peces, manipular elements i accedir progressivament als continguts, de manera que cada persona marca el seu propi ritme de visita sense un sentit únic obligatori.
La galeria s’organitza en tretze mòduls amb informació, elements visuals i mecanismes participatius. Cada mòdul funciona com una xicoteta estació temàtica en la qual es combinen textos breus, esquemes, il·lustracions i jocs, la qual cosa convertix l’experiència en un passeig actiu en lloc d’una simple exposició estàtica. Esta estructura permet que tant adults com xiquets troben continguts adaptats a diferents nivells de comprensió, facilitant que famílies o grups escolars compartisquen l’activitat.
Participació d’il·lustradors afectats per la dana
El projecte ha comptat amb la implicació dels il·lustradors locals Paloma Lapalo, Silvia López, Javier Tostado -Estudi Inspira-, Vicente Perpiñá, Carles Tarazona, Pedro Oyarbide, Ariadna González, Alex DG, Llüisa Penella, Savage Joys, Víctor Puchalski, Elías Taño i Claudia Cantador. Cada professional ha assumit un dels mòduls temàtics i, a partir del contingut científic facilitat, ha desenrotllat la seua pròpia proposta visual.
Alguns d’estos il·lustradors van resultar afectats per la dana de 2024, un episodi de pluges torrencials que va danyar els seus estudis i va condicionar la seua activitat professional durant mesos. La seua presència en esta iniciativa suposa un impuls a la recuperació del seu treball, ja que els brinda un espai d’alta visibilitat, i al mateix temps incorpora la seua experiència personal entorn de fenòmens meteorològics extrems que també guarden relació amb el canvi climàtic i l’estat dels oceans.
El resultat és una galeria en la qual cada peça manté un estil propi, des de traços més expressius fins a propostes més minimalistes o geomètriques, però integrada en un conjunt coherent sota la direcció del dissenyador valencià MacDiego. Esta direcció creativa ha permés que la diversitat de mirades convisca amb una línia visual comuna, de manera que el visitant percep un recorregut unitari i no una suma d’obres aïllades.
L’Àrtic explicat des del joc i la imatge
Els continguts de la galeria s’estructuren en diversos blocs que aborden el medi marí des de diferents enfocaments. Alguns mòduls mostren la biodiversitat dels oceans mitjançant il·lustracions que sintetitzen espècies i hàbitats, permetent reconéixer d’una ullada la varietat de formes de vida que depenen dels ecosistemes polars. Uns altres se centren en explicar processos que afecten estes zones, com el desglaç, els corrents marins o els canvis en la temperatura de l’aigua, utilitzant esquemes i recursos gràfics que faciliten la comprensió de fenòmens complexos.
Una part de l’itinerari es dedica específicament a com unes certes espècies es veuen afectades per les alteracions del seu entorn. A través de peces mòbils, fitxes giratòries o altres mecanismes, els visitants descobrixen de manera directa l’impacte sobre animals com a tortugues marines, taurons, corals, pingüins o ossos polars. El joc es convertix així en una ferramenta que traduïx dades científiques en experiències tangibles: en moure una peça o girar una fitxa, es visualitzen conseqüències que en la realitat es produïxen al llarg d’anys o dècades.
La proposta incorpora missatges que acompanyen tot el recorregut i que connecten el contingut científic amb la necessitat de conservar els oceans. Estes idees s’integren en els propis recursos gràfics i en els textos que acompanyen a cada mòdul, de manera que el discurs sobre la protecció del medi marí no apareix com un afegit final, sinó com una línia argumental que travessa tota la galeria.
En el pla estètic, la intervenció compartix una identitat visual inspirada en el moviment Memphis, recognoscible per l’ús de colors intensos, formes geomètriques dinàmiques i composicions que trenquen la rigidesa del disseny tradicional. Esta referència es traduïx en fons vibrants, contrastos marcats i patrons que aporten energia al conjunt, la qual cosa facilita captar l’atenció dels visitants i reforçar la idea de què es tracta d’una experiència interactiva i contemporània.
La renovació no es limita als mòduls expositius. El paviment de l’anell exterior de l’Àrtic ha sigut completament intervingut per a recrear una superfície gelada fragmentada que acompanya al públic durant tot el recorregut. Esta intervenció convertix el sòl en una part essencial del relat: en caminar, els visitants senten que avancen sobre un paisatge polar en transformació, la qual cosa contribuïx a reforçar el missatge ambiental de la mostra.
L’artista Martín Forés ha sigut l’encarregat de dissenyar este paviment, que simula una banquisa polar en procés de desglaç. Es representa així una capa de gel marí flotant que es clivella, generant un paisatge visual que subratlla la vulnerabilitat dels ecosistemes de l’Àrtic i enllaça amb les explicacions científiques presents en els mòduls. La combinació de sòl, il·lustracions i elements interactius convertix el conjunt en una experiència immersiva orientada a sensibilitzar sobre el futur dels oceans.
