El València Basket es va proclamar campió de la Copa de la Reina en imposar-se al Hozono Global Jairis, un títol que simbolitza la reconstrucció que l’equip ha dut a terme amb la temporada en curs i que li ha permés reconduir un curs que se li va torçar prompte.
El triomf a Tarragona va arribar després de superar en quarts de final al Duran Maquinaria Ensino i en semifinals al Casademont Zaragoza, un dels seus grans botxins en els últims mesos. El torneig va tindre a més com a mVP a la pivot Khaalia Hillsman, incorporada fa a penes un mes i convertida en un dels rostres principals d’esta renovació accelerada.
Reconstrucció sobre la marxa
Com a dominador recent de les competicions nacionals i un dels pressupostos més potents de la Lliga Femenina, el València Basket va iniciar la temporada assenyalat com a gran favorit als tres títols en joc. No obstant això, la realitat es va encarregar prompte de desmentir eixe cartell i deixar al descobert les debilitats estructurals del projecte.
La clara derrota davant el Casademont Saragossa en la final de la Supercopa va ser la primera gran alarma. A ella es van sumar ensopegades especialment doloroses enfront del conjunt aragonés en l’Eurolliga i derrotes de lliga davant rivals directes com Spar Girona o Perfumeries Avinguda. Eixos resultats encadenats van confirmar que l’equip no tenia l’equilibri ni la solidesa necessaris per a sostindre les seues aspiracions inicials.
En la línia exterior, l’equip va acusar la falta d’estabilitat en la direcció. Cristina Ouviña va tornar al grup després de la seua recent maternitat, però encara lluny del nivell físic i competitiu que l’havia convertida en una referència. El València Basket es va trobar sense una parella de bases consolidada i amb una circulació de pilota irregular. A més, la ucraïnesa Alina Iagupova, cridada a ser una de les grans referents ofensives, arrossegava problemes personals que condicionaven el seu rendiment, mentres que l’alemanya Leo Fiebich no es va incorporar fins a finals d’octubre després de la seua participació en la WNBA, la qual cosa va retardar la seua adaptació al sistema.
Per dins, el focus es va desplaçar cap a l’enorme potencial de Awa Fam, assenyalada com un diamant per polir i amb un imminent desembarcament en la lliga estatunidenca. No obstant això, eixa projecció de futur no va compensar les carències immediates. La lesió de genoll de Raquel Carrera la va deixar fora de l’equip diverses setmanes i va restar solidesa a la rotació interior. Al mateix temps, diversos rivals directes van reforçar les seues plantilles amb jugadores de gran envergadura i potència física, un perfil que el grup de Rubén Burgos no tenia i que es convertia en un dèficit evident prop del cércol.
Amb l’Eurolliga i la Lliga ja en una situació compromesa a la fi de novembre, el club va decidir moure fitxa. El València va aconseguir un acord amb Iagupova per a rescindir el seu contracte i alliberar així una plaça clau. Pocs dies després es va incorporar l’estatunidenca Nia Coffey, una ala pivot de rotació pensada en principi per a complementar al bloc interior. El seu impacte es va multiplicar quan l’equip va començar a trobar millors sensacions col·lectives, encara que en les seues primeres setmanes no va bastar per a canviar la dinàmica de resultats.
Amb l’any a punt d’acabar, la direcció esportiva va fer un altre pas amb l’arribada de la veterana base Yvonne Anderson per a formar parella amb Leticia Romero en la direcció de joc. Este moviment va dotar a l’equip d’una estructura més clara en el perímetre i va acabar provocant l’eixida de Marija Lekovic, l’aposta de la qual com a segona base no havia funcionat com s’esperava.
Malgrat la progressiva reincorporació de Carrera i al creixement d’una Awa Fam cada vegada més constant, el joc interior va continuar patint davant equips amb molt de pes físic. L’eliminació en la segona fase de l’Eurolliga va suposar un altre colp per a un vestuari que aspirava a tot, però també va confirmar que el procés de canvi era inevitable. En eixe context, l’arribada de Hillsman a la fi de febrer va acabar d’encaixar el puzle.
La pivot estatunidenca va desembarcar amb passaport búlgar, 196 centímetres i un físic imponent, però sobretot amb una energia i una alegria que van revitalitzar al grup. La seua presència en la pintura va aportar centímetres, intimidació i capacitat rebotadora, just el que l’equip venia trobant a faltar davant rivals més forts. El pas avant en el joc del conjunt de Rubén Burgos en les últimes setmanes es va explicar en bona part per este reforç, que va culminar el seu impacte amb els tres triomfs encadenats a Tarragona rumb al títol coper.
En la Copa també va participar l’exterior francesa Kendra Chery, arribada al mateix temps que Hillsman però amb un impacte molt de menor en el joc, més orientat a donar profunditat de banqueta i alleujar càrregues en determinats moments. Així i tot, la seua presència va ampliar les opcions tàctiques en el perímetre.
Després de la conquesta de la Copa de la Reina, el València Basket ja no pot presentar-se com tapat. El trofeu reforça la confiança en la reconstrucció, però també subratlla que l’equip necessitarà un nou impuls si vol revalidar el títol de la Lliga Femenina i corregir per complet els errors comesos en la planificació estival. Eixe següent pas podria passar per una major aportació de jugadores com Chery i per consolidar el nou equilibri interior i exterior que el club ha anat construint sobre la marxa.
