La flota pesquera espanyola es troba al límit de la seua rendibilitat per l’encariment del gasoil vinculat a la guerra de l’Iran i moltes embarcacions es plantegen amarrar si no s’abaratix el combustible. La preocupació és especialment intensa en les associacions del Mediterrani i del golf de Cadis, mentres que al Cantàbric creix el nombre de pescadors que, de manera individual, es qüestionen cada dia si els compensa eixir a pescar.
Tant la patronal d’armadors Cepesca com la Federació Nacional de Confraries de Pescadors (FNCP) coincidixen que la situació és insostenible si no s’adopten mesures urgents per a alleujar l’impacte del preu del combustible en els costos d’explotació. Subratllen que el combustible és un dels principals gastos de l’activitat pesquera i que, quan es dispara, el marge de benefici s’estreny fins a posar en risc la viabilitat econòmica de molts vaixells.
Garat i Otero descarten ara com ara un atur general, però advertixen de la pressió sobre la rendibilitat
El secretari general de Cepesca, Javier Garat, i el president de la FNCP, Basilio Otero, assenyalen que no hi ha cap decisió presa sobre un atur general o un amarrament conjunt de la flota pel preu del gasoil. No obstant això, recalquen que el nivell actual de costos situa a moltes embarcacions en el límit de la rendibilitat, la qual cosa alimenta el debat intern sobre la conveniència de continuar eixint a la mar en estes condicions.
Garat explica que, des de fa setmanes, les associacions del Mediterrani i del golf de Cadis parlen obertament d’amarrar els seus vaixells si no es troba un remei immediat al problema. La combinació d’un combustible disparat i uns preus de venda del peix que no pugen al mateix ritme fa que cada marea resulte més arriscada en termes econòmics.
El responsable de Cepesca considera que l’ajuda impulsada pel Govern és insuficient i que l’esquema de suport previst per al sector té un calendari que no s’ajusta a la urgència de la situació. Segons advertix, amb el model actual les ajudes no arribarien fins a setembre, un horitzó que molts armadors veuen massa llunyà per a aguantar amb l’actual escala de costos.
Per part seua, Basilio Otero detalla que les confraries no estan defenent, de moment, un amarrament generalitzat de la flota. No obstant això, remarca que, hui dia, cada vaixell es veu obligat a valorar molt acuradament si ix o no a pescar. Molts patrons es pregunten si el que capturen compensa realment el gasto en gasoil, ja que els ingressos no acaben de cobrir el fort augment del cost del carburant.
Esta conjuntura es complica encara més al Cantàbric per la falta de captures de verat, també coneguda com verdel o xarda. L’escassetat d’esta espècie, que té un pes important en l’activitat de nombrosos vaixells de la zona, reduïx encara més les possibilitats de compensar la factura del combustible amb les vendes en llotja.
El president de la FNCP incidix en què les ajudes haurien de ser més ràpides i directes, aplicades en el propi assortidor en forma de descompte al gasoil. Al seu juí, l’esquema dissenyat pel Govern per a la pesca, que no contempla un descompte automàtic en el moment de la compra del carburant, no resulta eficaç per a alleujar immediatament la tensió financera a bord. Els pescadors reclamen mecanismes àgils que reduïsquen directament el cost de repostar, en lloc d’ajudes diferides que tarden mesos a materialitzar-se.
En paral·lel, el comissari europeu de Pesca, Costas Kadis, ha anunciat que té previst proposar l’activació del Fons Europeu Marítim i de Pesca i Aqüicultura (Fempa) per a ajudar al sector davant la crisi derivada de l’augment dels preus del combustible. Esta ferramenta comunitària permetria canalitzar recursos addicionals cap als professionals de la mar més afectats per l’escalada del gasoil.
Des de Cepesca es considera que l’activació del Fempa és imprescindible i que la seua aprovació ha de ser urgent perquè tinga efectes reals sobre la situació actual. Una vegada activat el fons, sostenen que serà clau que el Govern destine immediatament els recursos necessaris i articule les ajudes de manera que no es demoren fins a setembre o octubre. En cas contrari, moltes empreses pesqueres podrien no aguantar el temps que falta fins a l’arribada efectiva d’eixos suports, intensificant l’opció d’amarrar la flota per pura falta de rendibilitat.
