El subdirector d’Emergències de la Generalitat Valenciana, Jorge Suárez, ha declarat davant el Jutjat d’Instrucció 6 de Llíria que Presidència de la Generalitat va demanar expressament localitzar i obtindre una còpia de la crida entre una treballadora de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i una tècnica del 112 realitzada el dia de la dana, una conversa que després es va conéixer de forma manipulada en fer-se pública només una versió retallada.
Segons ha explicat davant el jutge en qualitat de testimoni, esta investigació judicial es va obrir arran de la denúncia presentada per Aemet davant la Fiscalia Provincial de València per la filtració de l’àudio. L’objecte de la causa és aclarir qui va accedir a eixa gravació interna del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat, com es va extraure i qui va difondre una versió tallada que alterava el sentit complet de la informació sobre l’episodi de pluges extremes.
La crida en qüestió es va produir al migdia del 29 d’octubre, quan Aemet va contactar amb el Centre de Coordinació d’Emergències per a informar que es mantenia l’avís roig per la dana per a eixa jornada i advertir que la vesprada es presentava més complicada a l’interior nord de la província de València. Este tipus d’avisos permeten als responsables d’emergències ajustar recursos, reforçar la vigilància en les zones més exposades i coordinar possibles actuacions preventives.
La gravació original té una duració aproximada de quatre minuts i no es va conéixer íntegra fins al 13 de febrer de 2025. Un dia abans s’havia filtrat una versió acurtada als mitjans, en la qual s’escoltava la tècnic de Aemet afirmar que no anaven a marejar amb més avisos, que es confirmava la previsió del matí i que les precipitacions màximes anirien cap al nord i cap a l’interior. En difondre’s només eixe fragment, el missatge semblava restar importància a l’evolució de la dana, la qual cosa va generar polèmica sobre la gestió dels avisos.
En canvi, en l’àudio complet s’aprecia que la treballadora de Aemet, a més de reiterar que continuava vigent l’avís roig, afegia que les pluges més intenses es desplaçarien cap al nord i, sobretot, cap a l’interior, amb una vesprada més complicada a l’interior nord de València. És a dir, la informació oferida incloïa un advertiment clar sobre l’empitjorament previst en eixa zona, un matís que no apareixia en la versió retallada filtrada inicialment.
Com es va localitzar la crida
En la seua declaració, Suárez ha detallat el funcionament del sistema de gravació del 112. Ha explicat que es tracta d’un sistema antic que distinguix entre les trucades que es realitzen des de telèfons mòbils i les que es fan des de telèfons fixos. Les comunicacions efectuades des d’un fix s’emmagatzemen en un sistema encara més veterà, que no permet una busca ràpida ni automatitzada, la qual cosa obliga a revisar els registres de manera més manual i laboriosa.
Després de rebre la instrucció des de Presidència de la Generalitat Valenciana de localitzar la conversa entre Aemet i el 112, es va intentar trobar-la sense èxit en un primer moment. A partir d’eixa dificultat es va concloure que la trucada s’havia realitzat des d’un telèfon fix, per la qual cosa estava guardada en el sistema més antic, menys accessible i amb majors limitacions tècniques per al rastreig.
Segons fonts judicials coneixedores de la declaració de Suárez, la petició inicial de la crida i de la seua transcripció va partir del llavors director general d’Emergències, Alberto Martín Moratilla. L’objectiu era disposar tant de l’àudio com del text escrit de la conversa, un procediment que, d’haver-se completat, hauria permés comptar amb una versió detallada i verificable de l’avís emés per Aemet.
No obstant això, la transcripció mai va arribar a realitzar-se. El mateix Suárez ha explicat que el 2 de novembre, dates després de la dana, Ricardo García va sol·licitar de manera urgent que es localitzara eixa crida. Per a assegurar-se de la busca i obtindre la gravació amb rapidesa, es va desplaçar personalment a les oficines del 112 i, al costat d’un tècnic, van extraure directament el fitxer d’àudio i se’l va emportar en una memòria USB.
Suárez ha insistit que no es van proporcionar motius específics per a sol·licitar eixa gravació, no es va cursar cap petició per escrit i tampoc va quedar constància documental del lliurament. En el seu testimoniatge ha subratllat que va ser una petició de Presidència i que no consta sol·licitud oficial firmada per part dels responsables polítics implicats en eixa orde.
Durant la seua compareixença davant el jutge, este alt càrrec ha afegit que no li consta que amb anterioritat algun responsable de l’Executiu autonòmic haguera reclamat una gravació del 112 en eixos termes, és a dir, sense deixar rastre administratiu i amb una intervenció tan directa sobre el sistema. Segons ha relatat, esta absència de precedents reforça la singularitat del cas i la rellevància d’esclarir què va ocórrer amb l’arxiu extret.
En la seua declaració també ha expressat la seua opinió que podria ser tècnicament possible que terceres persones sense autorització accediren al sistema a través de programari maliciós i obtingueren documentació com la crida de Aemet, donat el caràcter antic de la plataforma de gravació. Amb esta reflexió, ha apuntat a l’existència de vulnerabilitats que facilitarien un accés indegut a les comunicacions registrades, encara que no ha aportat proves concretes que este escenari s’haja produït en el cas investigat.
En paral·lel a estes investigacions, la situació dels responsables polítics implicats ha canviat amb el pas dels mesos. Ricardo García va ser destituït en el càrrec el 3 de desembre de 2025 i Alberto Martín va deixar de ser director general d’Emergències el 16 de gener següent. Estes destitucions es van produir després de la filtració i en un context en el qual la gestió de la dana i l’eixida manipulada de l’àudio de Aemet havien generat una intensa controvèrsia pública sobre la transparència en la gestió de l’emergència i l’ús intern de la informació tècnica proporcionada pels servicis meteorològics.
