Tripulació: L’espanyola que va sobreviure al costat d’una de les seues filles al naufragi d’un vaixell turístic al Parc Nacional de Komodo va declarar per videoconferència davant el tribunal de Labuan Baix i va acusar la tripulació de no socórrer en cap moment al seu marit i fills, morts en l’accident. Va acusar la tripulació de no socórrer en cap moment al seu marit i fills, morts en l’accident.
protocols de seguretat: Durant la seua intervenció, que es va prolongar prop de tres hores i en la qual va estar assistida per una intèrpret a l’indonesi, Andrea Ortuño va relatar que ningú els va explicar els protocols de seguretat abans de salpar ni durant la travessia. Va descriure el vaixell com un navili d’aspecte vell i va destacar que, a hora foscant, va veure a un xic jove al comandament del timó, la qual cosa, segons el seu testimoniatge, va reforçar la seua sensació d’inseguretat a bord.
diligència: Ortuño va afirmar que, amb el pas del temps, és cada vegada més conscient que la tragèdia podria haver-se evitat si la tripulació haguera actuat amb més diligència. Considera que els responsables del vaixell haurien d’haver avisat amb antelació del perill i haver adoptat mesures d’emergència, i sosté que el seu marit i els seus fills podrien seguir amb vida si s’hagueren aplicat correctament les normes de seguretat.
negligència: El procés penal en marxa imputa a la Fiscalia un delicte de negligència amb resultat mortal al capità del vaixell, de 56 anys, i al cap de la sala de màquines, de 22. Este tipus de delicte pot implicar penes de fins a cinc anys de presó. El juí es va obrir el 12 de març amb la lectura dels càrrecs i continua en curs, sense que s’haja fixat encara la data de la pròxima vista.
Responsabilitats en el comandament i cronologia de l’enfonsament
capità: Segons la investigació policial incorporada a la causa, el capità no es trobava al timó en el moment de l’accident, ja que havia cedit el control de l’embarcació al cap de màquines. Este relleu en una fase delicada de la navegació és un dels punts que s’analitzen per a determinar el grau de responsabilitat de cada un.
KM Putri Sakinah: El vaixell turístic KM Putri Sakinah es va afonar en aigües de l’illa de Padar, dins del Parc Nacional de Komodo, al voltant de les 20.30 hora local del 26 de desembre. L’enfonsament es va produir després de l’impacte de fortes ones quan l’embarcació navegava cap a una altra illa durant una excursió de diversos dies que incloïa pernoctar a bord.
pujada de l’aigua: En el moment de l’accident, Ortuño, de 37 anys, dormia en una cabina de la part superior del vaixell al costat d’una de les seues filles, de 7 anys. En la part inferior de l’embarcació es trobaven el seu marit, Fernando Martín, i un fill d’este en una habitació, mentres que dos fills de la supervivent, d’una relació anterior, ocupaven una altra estada. Esta distribució de les cabines va influir en les possibilitats d’escapar, ja que la pujada de l’aigua va afectar abans la zona inferior del vaixell.
protocol d’evacuació: Després d’un primer impacte que va despertar a mare i filla, van esperar uns segons sense rebre instruccions ni avisos de la tripulació. Després d’un segon colp, que va decantar el vaixell de manera acusada, Ortuño va agafar a la seua filla, va aconseguir obrir la porta de la cabina i les dos van aconseguir eixir a coberta. Segons el seu relat, en cap moment va escoltar una veu d’alarma ni va veure als tripulants organitzar un protocol d’evacuació.
telèfons mòbils: L’espanyola va indicar que, en veure com l’aigua anava omplint ràpidament el vaixell, es va veure obligada a saltar a la mar amb la seua filla per a intentar salvar la vida. Va explicar que va haver de cridar als tripulants perquè s’acostaren a socórrer-les amb un xicotet pot auxiliar. Va assegurar que, quan van arribar fins elles, els membres de la tripulació estaven secs i utilitzaven els seus telèfons mòbils amb normalitat, la qual cosa, al seu juí, reflectava que no s’havien exposat al perill per a rescatar a la resta de passatgers.
restes mortals: Mentres mare i filla eren rescatades, els altres quatre espanyols que viatjaven en el vaixell no van aconseguir eixir a flotació. Després de quinze dies d’operatiu de busca, els equips de rescat van recuperar les restes mortals de Fernando Martín, exfutbolista i entrenador de l’equip femení B del València CF, d’un fill d’este i d’una de les filles d’Ortuño. El cos d’un altre fill de la supervivent i d’una exparella no va arribar a ser trobat.
sobreviure: En el naufragi van sobreviure, a més de les dues espanyoles, quatre tripulants i un guia, tots indonesis. La diferència entre els qui van poder abandonar el vaixell i els qui van quedar atrapats sota el casc afonat s’ha convertit en un element central del relat de la víctima, que insistix que la tripulació degué organitzar un rescat immediat i facilitar l’eixida de tots els passatgers.
negativa: Ortuño sosté que els tripulants mai van socórrer als seus fills ni al seu marit i que, quan va demanar que donaren la volta per a buscar-los, es va trobar amb una negativa constant. Segons el seu testimoniatge, els mariners responien que no es podia tornar, fins i tot quan el vaixell es trobava mitjà afonat i el temps jugava en contra de la localització dels desapareguts.
justícia: Malgrat el dolor, la supervivent assegura que només demana justícia. En la seua declaració va voler subratllar també el seu agraïment a la població de Labuan Baix, a les autoritats locals i als equips que van participar en les tasques de busca, als qui diu que portarà sempre en el seu cor pel suport rebut en els dies posteriors a la tragèdia.
